La Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN) acaba d’alertar dels creixents perills que viu el 75% de les espècies d’úrsidos de tot el planeta, especialment a Àsia i Sud-amèrica. Malgrat les mesures per a la seva conservació engegades, amenaces com la desforestació o la caça il·legal segueixen constituint un perill real.
L’os/os colla geganta (Ailuropoda melanoleuca) és l’única espècie de les vuit que es troba en perill d’extinció, l’escenari més greu catalogat en la Llista Vermella de la UICN. Aquesta situació continua des de fa diversos anys, malgrat els esforços de les autoritats xineses, que han establert entre altres mesures 60 reserves per a pandes, la prohibició de la tala i amplis programes de reforestació.No obstant això, encara que algunes fonts apunten a la seva recuperació, els responsables de la UICN estimen que els ossos/ossos en el Sud-est Asiàtic estan disminuint de forma ràpida, a causa de l’extensa pèrdua d’hàbitats boscosos i a la caça furtiva desenfrenada.
Imagen: CharlieA pesar que la caça d’ossos/ossos és il·legal en tota l’Àsia meridional, aquests animals sofreixen grans pèrdues a causa dels caçadors furtius, que busquen el seu bilis, empleada en la medicina tradicional xinesa, o les seves mans, considerades un manjar. Així mateix, es coneixia recentment que el proper final del cicle vital del bambú, sustento bàsic d’aquests mamífers, podria suposar un minvament important d’aquest aliment.
Per la seva banda, les espècies en situació “Vulnerable” inclouen a l’os/os polar (Ursus maritimus), a l’os/os malayo (Helarctos malayanus), a l’os/os negre d’Àsia (Ursus thibetanus), a l’os/os bezudo (Melursus ursinus) i a l’os/os andí (Tremarctos ornatus).
L’os/os colla geganta és l’única espècie de les vuit que es troba en perill d’extinció, l’escenari més greuL’os/os polar va ser llistat com a “Vulnerable” per primera vegada en 2006. Tècnicament un mamífer marí, l’os/os polar es distingeix dels altres set ossos/ossos terrestres. Les seves principals amenaces, a més de la caça il·legal, les constitueixen l’acumulació de contaminants en el gel i atmosfera àrtics i el canvi climàtic, que està afectant el seu ecosistema. En aquest sentit, segons un estudi nord-americà, els ossos/ossos polars s’estan tornant caníbals a causa de l’escalfament accelerat de l’Oceà Àrtic, que redueix les plaques de gel flotants i dificulta la cerca d’aliment.
L’os/os malayo, l’espècie d’os/os més petita del món, habita en terres continentals del Sud-est Asiàtic, Sumatra i Borneo. Les estimacions de la UICN assenyalen que la seva població ha caigut almenys un 30% en els últims 30 anys i continuen disminuint a aquesta mateixa velocitat. La desforestació, que ha reduït tant la superfície com la qualitat del seu hàbitat, i la caça furtiva, segueixen sent les seves principals amenaces.
L’os/os bezudo viu en el subcontinent Indi, on la pèrdua d’hàbitat ha estat severa, i podria haver desaparegut totalment de Bangladesh durant l’última dècada. No obstant això, alguns exemplars han trobat refugi en les reserves per protegir als tigres.
L’os/os andí, també conegut com a os/os frontino o os/os d’anteojos, és l’única espècie d’os/os a Amèrica del Sud. El seu hàbitat principal són els boscos montanos humits i boscos ennuvolats, en els vessants andins. La seva situació és preocupant, segons la UICN, ja que les seves poblacions es troben en petits nuclis aïllats, molts dels quals no tenen una grandària adequada per garantir poblacions viables a llarg termini. La reducció i fragmentació del seu hàbitat, sobretot a les valls interandinos, així com la seva cacera per part dels camperols per protegir els seus cultius, tenen la culpa d’aquesta situació.
Óssos bruns
L’ós bru (Ursus arctos) i l’os/os negre d’Amèrica (Ursus americanus) aixequen una “Preocupació menor” a nivell global en la llista de la UICN. L’ós bru, l’úrsido més estès, es troba en grans poblacions a Rússia, Canadà, Alaska i algunes parts d’Europa. No obstant això, en països d’Europa meridional i Àsia central i meridional, les poblacions d’ós bru són molt petites, aïllades i altament vulnerables.
A Espanya, segons el Fondo per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS), la població d’óssos bruns es redueix a 160 exemplars en la Serralada Cantàbrica i 23 a Pirineus. El furtivisme, a pesar que des de 1973 està protegida i la seva caça prohibida; la destrucció i alteració del seu hàbitat; i la pressió turística i molèsties en àrees sensibles, són les seves principals amenaces.
Així mateix, els ossos/ossos Grizzly -óssos bruns que viuen a l’interior d’Amèrica del Nord- estan considerats “Amenaçats” fora d’Alaska sota l’Acta d’Espècies Amenaçades d’Estats Units.
Per la seva banda, l’os/os negre es distribueix per Canadà, Estats Units i Mèxic. La seva població, estimada en 900.000 individus, suposa més del doble que totes les espècies d’ossos/ossos combinades. Els programes de conservació i recuperació d’ossos/ossos duts a terme a Estats Units estan obtenint resultats molt positius, per la qual cosa els responsables de la UICN els consideren un exemple que seguir.
Les mesures per conservar i recuperar les poblacions d’ossos/ossos poden ser molt diverses. En qualsevol cas, les accions contra el furtivisme i per protegir i millorar el seu hàbitat, evitant la seva fragmentació i promovent suficients recursos alimentosos, són fonamentals.
D’altra banda, també és important el desenvolupament de recerques que permetin conèixer millor a aquests animals, en molts casos difícils de seguir. Per exemple, les noves tecnologies de posicionament, com el GPS, poden contribuir a rastrejar els seus moviments. Així mateix, les tècniques de reproducció assistida poden servir en casos com els de el goso colla, les dificultats de la qual per reproduir-se han portat fins i tot a tècniques curioses de motivació, reproduint vídeos de congèneres salvatges apariant-se o sons d’aquests animals en zel.
