Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Parcs eòlics marins

A Espanya el Ministeri d'Indústria ha de regular aquesta forma d'energia eòlica, més productiva que la terrestre encara que també més cara


Els parcs eòlics situats en el mar, coneguts internacionalment com offshore, són una forma cada vegada més utilitzada d’aprofitar l’energia renovable del vent. No obstant això, Espanya, malgrat ser el segon país europeu productor d’energia eòlica, segons dades de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), manté paralitzada la tramitació dels projectes de parcs eòlics marins, a l’espera de la regulació del sector, que correspon al Ministeri d’Indústria.

La tecnologia actual només permet instal·lar aquests parcs en zones amb profunditats inferiors a 20 metres, una característica que escasseja en el litoral espanyol. No obstant això, segons Greenpeace, en la Península Ibèrica seria possible crear per aquest mitjà 25.000 megavats (MW) de potència fins a 2030, evitant l’emissió anual d’uns 25 milions de tones de CO2.

En aquest sentit, l’organització ecologista advertia en un informe, anomenat “Vent en Popa”, que el Pla governamental de Foment de les Energies Renovables per 2010 no és suficient perquè Espanya compleixi el Protocol de Kyoto, per la qual cosa subratllava la necessitat d’un pla eòlic marí, proposant com a enclavaments possibles les aigües del Golf de Cadis, el Mar Mediterrani, Galícia o les Illes Canàries.

No obstant això, les propostes dels últims anys han despertat més veus en contra que a favor. En 1997, un grup d’empresaris i experts va proposar una instal·lació eòlica en la badia de Cadis. El projecte, denominat “Mar de Trafalgar”, contemplava la construcció, a 18 km. de la costa de Barbate, de 270 aerogeneradors que podrien brindar una potència de 1000 MW.

Segons Greenpeace, en la Península Ibèrica seria possible crear per aquest mitjà 25.000 MW de potència fins a 2030Posteriorment, el parc va comptar amb la participació de Sogemar, una agrupació d’empreses el principal accionista de la qual era Energia Hidroelèctrica de Navarra (EHN), Enginyeria de Recursos Naturals (IRN) i Cultius Piscícoles Marins (Cupimar). D’aquesta forma, al costat del parc eòlic s’instal·laria una gran planta d’aqüicultura intensiva. No obstant això, el projecte es va topar amb el rebuig dels grups ecologistes, en considerar mediambientalment inacceptable la part piscícola, així com de tots els grups socials, polítics i sindicals gaditans. En aquest cas, els possibles danys a la pesca o l’impacte visual per als complexos hotelers van ser els arguments utilitzats.

En 2004, Capital Energy, una empresa promotora d’energia eòlica lligada a la constructora ACS, presentava dos grans projectes: Un enfront del Delta de l’Ebre i un altre en la costa llevantina, entre Vinaròs i Benicarló, a una mitjana de 5 km. de la línia de costa. En el primer cas, les reaccions entre ecologistes, pescadors i la mateixa població van destacar l’impacte ambiental en una zona natural amb gran quantitat d’aus, entre elles, la Gavina d’Audouin i la Pardela Balear, amenaçades d’extinció.

Per la seva banda, el segon projecte va causar un gran enrenou entre les confraries de pescadors, que van argumentar pèrdues notables en la pesca del llagostí o dificultats en el seu treball a causa dels cables per transportar l’electricitat.

No obstant això, l’experiència d’aquest tipus de parcs a Holanda i Dinamarca demostra que els aerogeneradors es converteixen en criaderos, augmentant fins i tot les poblacions de peixos. Així mateix, un estudi dirigit per l’Institut Nacional de Recerca Mediambiental de Kalø (Dinamarca) va concloure que els aerogeneradors marins no tenen un efecte significatiu en les aus aquàtiques. A més, els defensors d’aquests parcs afegeixen als seus avantatges com a font d’energia neta, les seves possibilitats com a llocs de visita pels “ecoturistas”.

A principis de 2006, s’engegaven en la part més allunyada del dic de Punta Estel, en el port de Bilbao, cinc aerogeneradors de 120 metres d’altura, incloses les aspes. Aquest complex, el desenvolupament del qual ha costat 11 milions d’euros, és capaç de generar energia per unes 40.000 persones. L’energia elèctrica creada es transporta a través d’un cablejat subterrani, al llarg de 2,3 km., fins a un centre de la xarxa de la companyia Iberdrola.

En estar situat al costat del mar, el seu promotor i constructor, la corporació eòlica CESSA i Gamesa Eòlica, respectivament, ho presentaven com “el primer parc eòlic marí espanyol”, encara que alguns experts subratllen que per rebre aquesta denominació, aquestes instal·lacions han d’estar en el mateix mar i com a mínim a dos quilòmetres de la costa.

En qualsevol cas, l’elevat cost d’aquestes instal·lacions, major que el dels seus germans terrestres, les limitades possibilitats per a la seva ubicació, i les difícils condicions de col·locació d’aquestes gegantesques turbines a la meitat del mar, dificulten la seva expansió. No obstant això, el desenvolupament tecnològic i el fet que el vent marí, menys turbulento i estable que en terra, permet generar més energia i ampliar el període útil dels aerogeneradors, apunten a l’increment futur d’aquestes instal·lacions.

Parcs eòlics marins a Europa

Segons Greenpeace, l’energia eòlica marina generada per 50.000 turbines podria proporcionar electricitat barata i neta a totes les llars europees en 2020, i generar tres milions d’ocupacions en tota Europa, la qual cosa a més eliminaria els problemes de dependència energètica de la UE.

Per això, no és d’estranyar l’aposta decidida d’alguns països. Dinamarca construïa en 1991 el primer parc marí del món, compost per 11 aerogeneradors. Després de l’engegada de diverses instal·lacions, el país danès inaugurava en 2002 el parc d’Horns Rev. Situat a uns 15 km. de la costa de Blåvands Huk, en el Bàltic, és el més gran del món amb 80 aerogeneradors i una potència de 160 MW. El Pla Energètic Danès, Energi21, s’ha marcat aconseguir per 2030 4.000 MW d’energia eòlica offshore, el 40% del consum elèctric de la seva població.

En la resta d’Europa destaquen igualment algunes iniciatives. Regne Unit autoritzava recentment dos nous projectes, London Array i Thanet, que es construiran en el delta del Tàmesi a 18 km. de la costa de Kent i Essex, amb un total d’1.323 MW instal·lats. A Alemanya es preveu la instal·lació de 60.000 MW abans de 2025 i Irlanda ha aprovat la construcció en el mar d’Irlanda del que seria el major parc eòlic del món, amb una producció de 520 MW, equivalent al 10% de les necessitats energètiques del país.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions