Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pedibús: iniciatives per anar caminant al col·legi

Cada vegada més ciutats de tot el món organitzen pedibuses perquè els estudiants vagin a peu al col·legi

Img colegio andando hd Imatge: Jose Kevo

El cotxe privat protagonitza la mobilitat urbana i la forma d’estructurar les ciutats. El desplaçament als centres educatius no és una excepció. Les conseqüències: més embusos, més contaminació, i una pitjor salut. El pedibús pretén canviar aquesta situació. Aquesta iniciativa, cada vegada més utilitzada a tot el món, organitza grups d’escolars per arribar a peu al seu col·legi acompanyats d’un o més adults. Aquest article explica els avantatges d’anar caminant al col·legi, com organitzar un pedibús, i algunes iniciatives destacades.

Avantatges de l’anar caminant al col·legi

Img colegio
Imatge: Jose Kevo

Els impulsors del pedibús assenyalen els següents avantatges que els estudiants vagin a peu als seus centres educatius:


  • Anar caminant al col·legi millora el medi ambient, la salut i estalvia dinersAmbientals: Els cotxes són la principal causa de contaminació atmosfèrica a les ciutats en emetre gasos nocius com els òxids de nitrogen (NOx), i també contribueixen al canvi climàtic en expulsar gasos com el diòxid de carboni (CO2). El pedibús redueix el seu ús i millora així la qualitat de l’aire urbà. A més, és un sistema d’educació ambiental que inculca als més joves les bondats de caminar i de no usar el cotxe.

  • Sanitàries: El rendiment intel·lectual i físic dels estudiants millora, alhora que sofreixen menors problemes d’obesitat, segons diversos estudis científics.

  • Econòmiques: En reduir l’ús del cotxe privat, els seus usuaris gasten menys en combustible i manteniment. La reducció de la contaminació es tradueix en un menor impacte per a la salut ciutadana i per tant una menor despesa per a la sanitat pública. En reduir-se els embusos en les hores punta, la productivitat millora.

  • De seguretat vial: Els automobilistes condueixen amb més cuidat en veure als estudiants en grup i amb una senyalització adequada. Es beneficien així tant els integrants del pedibús com les zones per les quals transcorre el grup. Els accessos als col·legis es tornen més transitables i menys caòtics i es redueix el risc d’atropellament.

  • Psicològiques: Caminar és més relaxant que anar amb cotxe. A més, segons una enquesta realitzada als participants d’una iniciativa de pedibús a Sant Sebastià, els nens prefereixen aquesta forma de desplaçar-se quan la proven, i es tornen més autosuficients i responsables aconsegueixo mateixos i amb els més petits del grup.

  • Socials: Els estudiants fan amistats i interactuan entre ells i amb els responsables del grup.

Com organitzar un pedibús

Les possibilitats per iniciar un pedibús són diverses. Els grups es poden organitzar de manera informal, entre diverses famílies d’una urbanització, un carrer o un barri. En poder alternar-se el desplaçament i vigilància dels escolars, s’evita que pares o avis tinguin sempre que fer-se càrrec.

Si els alumnes es troben massa lluny, es pot combinar amb altres sistemes de desplaçament més sostenibles, com el transport públic o la bicicleta. En aquest últim cas s’han engegat diverses iniciatives denominades “bicibús”. I si no queda més remei que utilitzar el cotxe, almenys es pot aparcar en un punt de trobada des del qual es pugui acabar el recorregut a peu.

La millora de la qualitat vial i ambiental d’un municipi és una bona raó perquè ajuntaments, diputacions o qualsevol ens local o regional organitzin sistemes més formals de pedibús. Perquè el projecte tingui èxit, és essencial la coordinació de tots els interessats: centres educatius, associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA), i els responsables i experts institucionals de mobilitat urbana. La realització d’un estudi previ amb les millors rutes, la senyalització de les zones de trànsit del pedibús o fins i tot la pacificació del tràfic per aquestes rutes, o una adequada informació i campanya d’educació i sensibilització són també fonamentals.

Les noves tecnologies també ajuden als impulsors de pedibuses. Trazeo és una aplicació de mòbil que facilita la creació de grups de pedibús i el seu seguiment. Els seus usuaris poden comunicar-se entre ells, visualitzar en un mapa per on va el grup i el moment en el qual arriben al centre, i informa dels quilòmetres recorreguts, l’exercici realitzat pels nens, i l’estalvi de combustible o el CO2 no emès en haver evitat el cotxe.

Iniciatives destacades de pedibuses

La idea del pedibús es va crear a Austràlia en 1992 per David Engwicht, un activista que lluita des de fa dècades per reduir l’impacte dels cotxes a les ciutats. El “walking school bus” (autobús escolar caminante), com ho va batejar, es va estendre a Nova Zelanda, Estats Units, Canadà, Regne Unit i alguns països d’Europa. L’any 2000 es va assenyalar a octubre com a mes internacional d’anar a peu a l’escola, el” Iwalk“. Uns 40 països de tot el món prenen part en l’actualitat.

A Espanya es poden trobar diversos programes de pedibús. Impulsats en la seva majoria per institucions públiques i centres escolars, reben noms molt variats: “Bus a peu” a Granollers, “Camins Escolars” a Pontevedra, “Camí al col·legi, camí amable i segur” en Port Real, “Rutes Escolars Segures” a Àvila, “Rutes Segures” a València, “Camins Escolars” en Rivas (Madrid), etc.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions