Per què és tan important triar aliments de proximitat

• Autor: Per Juan Pablo Esquerrà
• Data de publicació: Dimarts, 18deJunyde2019

Imatge: ruthieprasil

Anar al supermercat del costat itornar amb taronges marroquines,pèsols kenyans, un filet argentío alls xinesos no semblagens rar. És alguna cosa comú en unaeconomia oberta i amb xarxes globals de distribució.Però si a pocs quilòmetres hi ha granges deboví, hortes i plantacions d’alls o cítricsamb capacitat per assortir a la població d’al voltant,almenys en temporada, també és naturalpreferir aquest producte veí a l’importat o alque arriba de l’altra punta del país. En això consisteix la tendència a comprar ambel criteri de màxima proximitat. Abordem els avantatges que aporten aquests productes de proximitat o quilòmetre 0 i els seus costos.

Es consideren
aliments de proximitat als produïts
a menys de 100 quilòmetres del lloc de venda.
També es denominen productes quilòmetre
0, posant l’accent en què, a menor trajecte
recorregut, menys quantitat de CO2 s’emetrà
a l’atmosfera.

Com les distàncies de vegades són
relatives (una verdura pot venir d’una explotació
propera però contaminant, mentre una altra
procedir d’un hort més llunyà, però ecològic),
alguns experts prefereixen considerar productes
de proximitat o quilòmetre 0 als obtinguts
a la comarca on es venen. Convé recordar
que no és el mateix que les Denominacions
d’Origen o les Indicacions Geogràfiques Protegides,
ja que, encara que aquestes emparen la qualitat
i la producció local d’alguns productes, solament
seran de proximitat si, a més, es comercialitzen
prop del lloc de producció.

De mitjana, una
de cada sis explotacions agràries en la Unió
Europea venen més de la meitat de la seva producció
directament als consumidors, segons
dades de l’estudi ‘El camp en la teva taula‘ (2015),
realitzat per investigadors de les universitats
de Pisa (Itàlia) i Wageningen (Holanda).

Quins avantatges aporten els aliments de proximitat?

• Ètiques i ecològiques. Els aliments de proximitat
  deixen una petjada de carboni (emissions
  de gasos nocius en el procés de producció i
  distribució) menor que els que viatgen centenars
  o milers de quilòmetres.

  No obstant això, cada any
  arriben tot tipus de productes des de multitud
  de països. Segons l’informe ‘Aliments Kilométricos‘,
  dut a terme per les universitats de Vigo
  i de Sevilla i la Pablo Olavide (Sevilla) per la
  ONG Amics de la Terra, en 2011 Espanya va importar 25,5 milions de tones d’aliments,
  que van recórrer una mitjana de 3.827 quilòmetres
  i van generar 4,2 milions de tones de CO2. D’entre tots ells, es van importar 11,3 milions
  de tones de cereals (el transport dels quals va suposar
  1,1 milions de tones de CO2); i 3,9 milions
  de tones de fruites, verdures i llegums
  (964.000 tones de CO2). Segons la Comissió
  Europea, solament el transport de mercaderies genera
  el 20 % de les emissions de gasos d’efecte
  hivernacle en el continent.

  El desplaçament de grans distàncies
  necessita més embalatge i, per tant, deixa més residus.
  Aquest trajín causa un desaprofitament molt
  major d’aliments (que algunes organitzacions
  ecologistes xifren en un 30 %). Un risc afegit:
  que en aquests grans contenidors agrícoles
  importats d’altres països i continents es colin
  espècies invasores nocives per als ecosistemes
  espanyols (per exemple, insectes com la
  vespa o l’escarabat asiàtics).

• Suport al local. Els petits productors en
  granges, cultius o cooperatives contribueixen al
  teixit econòmic i a l’ocupació, especialment en
  les moltes zones rurals que perden població
  de forma dramàtica i potser irreversible. Consumir
  productes de quilòmetre 0 ajuda a” mantenir
  visqui la ruralidad, la qual cosa comporta, per tant, a la
  protecció dels boscos, la conservació de la
  biodiversitat, el manteniment de races i espècies
  vegetals autòctones i facilita l’assentament
  de gent jove en claus rurals”, afirma Pedro
  Burruezo, director de l’edició per a Espanya i Llatinoamèrica
  de TheEcologist , revista ambiental
  fundada fa quatre dècades a Regne Unit.

  La majoria dels 12 milions d’explotacions
  agràries en la Unió Europea són iniciatives
  familiars que, amb la seva labor, contribueixen a la
  sostenibilitat socioeconòmica i mediambiental
  de les zones rurals, i solen formar part de
  cadenes curtes de subministrament alimentari (aquelles
  on els agricultors venen la seva producció
  sense amb prou feines intermediaris). D’acord
  amb els investigadors de l’estudi ‘El camp en el teu
  taula’, “aquestes alternatives i altres explotacions
  agràries petites subministren en l’actualitat
  el 70 % dels aliments del món”.

• Gastronomia. Qui no ha dit alguna vegada
  “aquesta fruita o aquest tomàquet no saben a res“? Possiblement
  es degui al fet que es va recol·lectar molt abans
  que estigués madura. Els productes vegetals
  de proximitat, no obstant això, poden recollir-se en el
  moment idoni i en temporada, no necessiten
  congelar-se o sotmetre’s a tractaments de conservació
  previs a la venda i aporten més frescor.
  Això es nota també en el gust i la cuina.

Productes quilòmetre 0: són més cars o més barats?

Els productors de proximitat sostenen
que, en estalviar en despeses de transport,
embalatges o intermediaris, i comercialitzar
vegetals de temporada (quan són abundants
i necessiten donar sortida a tota la collita), les seves
preus són més barats. No obstant això, això no
constitueix una norma fixa, ja que els aliments
industrials en grans volums de vegades
poden oferir costos més competitius. Una
regla comuna en els circuits de proximitat és,
a més, acceptar un preu just per als petits
productors. En tot cas, el consumidor
sol prevaler altres criteris com la consciència
mediambiental, la frescor del producte o conèixer
la procedència del que menja.

Són precisament aquests valors els que destaca
el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació
(MAPA): “La proximitat a la zona de
producció i la venda de productes locals són
aspectes en alça. Cada vegada més els consumidors
busquen sabor, tradició i autenticitat, la qual cosa
es tradueix en demanda de productes de qualitat
i també propers, no solament d’una comarca o
regió determinades, sinó en el sentit de productes
espanyols enfront d’importats”.

Per la seva banda, l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat
Alimentària i Nutrició (AECOSAN) assegura
que està entre les seves prioritats “fomentar
el consum d’aliments de proximitat”. Para
aconseguir-ho, tant les autoritats espanyoles com
les comunitàries “tendeixen a ser flexibles amb els
requisits de producció i comercialització de
aquest tipus de productes facilitant, per exemple, la
venda directa al consumidor en l’explotació o
als mercats locals. A més, el consum de
productes frescos va en la línia de promocionar
una alimentació saludable”.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.