La pesca pirata mou a l’any al món 10.000 milions d’euros, mentre que la Unió Europea importa peix i marisc per valor d’1.100 milions procedents d’aquesta pesca il·legal, segons el comissari de Pesca comunitari Joe Borg. Aquest negoci il·legítim causa danys irreparables en les reserves pesqueres i l’hàbitat marí, a més de posar en perill el sustento de milers de pescadors honrats, especialment als països en vies de desenvolupament. Per això, la Comissió Europea ha proposat recentment un Reglament per combatre-la.
Malgrat portar cinc anys prohibida, la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (INDNR), com es coneix tècnicament a la pesca pirata, segueix sent un gran negoci. El Reglament proposat per la Comissió, que haurà de ser aprovat pels ministres de Pesca de la UE, pretén erradicar aquesta pràctica no només en la flota europea, sinó també en els vaixells amb bandera de tercers països que pesquen il·legalment en aigües comunitàries.
Entre les mesures apuntades, destaca la prohibició de les importacions de peix capturat il·legalment, inclòs el comerç entre els països de la UE i els estats tercers que no cooperin, l’enduriment de les normes pels trasbordos de peix en aigües comunitàries o l’elaboració d’una llista negra europea de bucs pirata. De prosperar la proposta, s’exigiria també un certificat que acrediti que el peix i el marisc han estat obtinguts legalment, i que hauria d’adjuntar-se en tota la cadena comercial.
Així mateix, el comissari Borg ha anunciat per 2008 una proposta que simplificaria els mecanismes de control en aigües comunitàries. En definitiva, l’objectiu d’aquestes propostes és que aquesta pràctica perdi el seu principal “atractiu”, és a dir, “el benefici a curt termini”, segons Borg, que ha afirmat que l’Agència comunitària per al Control de la Pesca, la seu definitiva de la qual estarà a la ciutat gallega de Vigo, pot jugar un paper clau.
Per la seva banda, les organitzacions ecologistes Greenpeace, el Fòrum Mundial per a la Naturalesa (WWF) i Oceana han valorat positivament aquesta proposta. No obstant això, han recordat que es tracta d’un problema difícil de resoldre. Segons Oceana, “l’ús de banderes de conveniència, la falta de control i la connivència per part d’alguns Estats membre impedeix la seva erradicació”.
Milions de pèrdues
Les associacions ecologistes destaquen els estralls causats per la pesca pirata sobre alguns dels països més pobres del planeta, freturosos de mitjans per patrullar les seves aigües. Segons Oceana, una vintena de països en vies de desenvolupament i els denominats “estats fallits”, amb governs febles, són incapaços de frenar aquesta activitat. Els països africans, encapçalats per Sierra Leone i Somàlia, se situarien al capdavant d’aquesta llista.
La pesca pirata roba als pescadors legals de tot el món uns 6.900 milions d’euros anualsPer la seva banda, Greenpeace estima que l’Àfrica subsahariana és una de les zones més afectades del planeta, amb pèrdues a l’any d’uns 700 milions d’euros per aquesta activitat, que roba als pescadors legals de tot el món uns 6.900 milions d’euros anuals. En aquest sentit, Greenpeace ha publicat la primera base de dades global dels bucs inclosos en llistes negres.
Així mateix, Oceana afirma haver documentat més de 150 embarcacions franceses i italianes pescant il·legalment amb xarxes de deriva en el Mediterrani. Segons els responsables d’aquesta associació, es dona a més l’agreujant que aquestes tripulacions han rebut milions d’euros en subvencions per a la seva reconversió, modernització, construcció o desmantellament. Per exemple, segons aquesta organització, la major part del peix espasa importat des del Marroc a la UE procedeix de l’ús de xarxes de deriva il·legals.
En aquest sentit, aquesta organització afirmava l’any passat que els governs d’Espanya, França i Itàlia “fomenten i toleren” la pesca il·legal, i esmentava el cas del Port de la Llum, en les Canàries, com a principal porta d’entrada en la UE de vaixells pirata. Per la seva banda, els responsables del Ministeri espanyol d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) rebutjaven tals acusacions recordant les actuacions de control “pioneres” dels responsables institucionals contra aquesta pesca il·legal, i afirmant que les dades que manejava l’organització ecologista eren antics.
En qualsevol cas, la pesca pirata constitueix un problema que afecta a la sostenibilitat futura dels recursos pesquers. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el 17% dels caladors està en l’actualitat sobreexplotado, el 7% esgotat i el 52% es troba al màxim de la seva capacitat.
Imagen: Pat HermanLa Comissió Europea també presentava una proposta perquè els bucs comunitaris no puguin utilitzar arts d’arrossegament en profunditats superiors a 1.000 metres. En el cas de les zones pesqueres que queden fora dels límits regulats per les Organitzacions Regionals d’Ordenació Pesquera (OROP), es proposa instaurar una autorització específica que garanteixi que els pescadors no perjudicaran l’ecosistema.
D’altra banda, l’organització que gestiona la pesca en el sud-est de l’oceà Atlàntic (SEAFO en les seves sigles angleses) acordava recentment mesurades per impedir la pesca pirata en aquestes aigües. Entre les mesures acordades destaca el reforçament del control portuari, les inspeccions als bucs pesquers, o l’establiment de llistes negres de bucs il·legals com les quals ja han engegat altres organitzacions regionals com la de l’Atlántico Nord (NAFO) o la de l’Atlàntic nord-est.
