Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Petjada ecològica a Espanya

Es necessiten més de tres superfícies com la d'Espanya per satisfer les demandes de recursos naturals dels seus ciutadans

Img huellawwfspain Imatge: WWF

La petjada ecològica dels espanyols és tan alta, que es necessita el triple de la quantitat que el país es pot permetre. Així ho assenyalen diversos estudis, que destaquen també el consum insostenible de l’aigua a Espanya. No obstant això, les diferències entre províncies i àrees geogràfiques són notables. Les grans capitals i les zones de litoral tenen el major dèficit ecològic.

Petjada ecològica, el doble en 40 anys

Img huellawwfspain

La humanitat ha duplicat en els últims 40 anys la seva petjada ecològica global, segons l’informe “Planeta Viu” de WWF. Aquest indicador mesura la superfície necessària per produir els recursos consumits per un ciutadà i per absorbir els residus que genera. Si es consumeix més de la quantitat disponible, es genera un “dèficit ecològic” i, per tant, una petjada major. En aquest cas, el consum es basa en la utilització dels recursos d’altres territoris o de generacions futures. Segons l’estudi de WWF, la població mundial va utilitzar de mitjana en 2007 l’equivalent a 1,5 planetes per sostenir les seves activitats.

Espanya se situa en el lloc 19 del món i en el 12 d’Europa quant a major petjada ecològica per personaA Espanya, la seva biocapacidad global (l’àrea disponible per mantenir el consum dels recursos naturals i absorbir les emissions de diòxid de carboni) s’ha superat gairebé tres vegades i mitjana. Això és: es necessiten gairebé 3,5 superfícies com la d’Espanya per satisfer el nivell de desenvolupament actual. Aquesta dada situa al nostre país entre les regions que més pressionen a la naturalesa.

L’estudi deixa en evidència que la responsabilitat varia molt segons els països. Si totes les persones del món visquessin com un ciutadà mitjà d’Estats Units (EUA) o els Unió dels Emirats Àrabs, es necessitaria una biocapacidad equivalent a més de 4,5 planetes Terra. Per contra, si tothom visqués com un ciutadà mitjà de l’Índia, la humanitat utilitzaria menys de la meitat de la biocapacidad del planeta.

Espanya se situa en el lloc 19 del món i en el 12 d’Europa quant a major petjada ecològica per persona. Els primers llocs d’aquesta classificació els encapçalen Unió dels Emirats Àrabs, Qatar, Dinamarca, Bèlgica i EUA Pel que fa a l’anterior informe, de 2008, Espanya ha rebaixat la seva pressió a l’entorn, ja que se situava en el lloc 12 mundial.

Img e residuos002
Per països, el major dèficit ecològic d’Europa ho té Bèlgica, seguit de Xipre, Malta, Holanda, Macedònia i Itàlia. Espanya, Suïssa i Grècia comparteixen la setena, vuitena i novena posició. Regne Unit tanca aquest top 10. Respecte a la petjada de cultius d’Europa, Espanya destaca en els primers llocs: en la cinquena posició, només superada per Dinamarca, Xipre, Holanda i Bèlgica.

Per la seva banda, les dades de l’anàlisi de la petjada ecològica publicats pel Ministeri de Medi ambient, Rural i Marí (MARM) i l’informe “Sostenibilitat local” de l’Observatori per a la Sostenibilitat d’Espanya (GOSI) assenyalen que cada espanyol necessita com a mitjana 6,4 hectàrees de territori per satisfer els seus consums i absorbir els seus residus, gairebé el triple de la quantitat que el país es pot permetre. 

En els últims deu anys, la petjada ecològica espanyola ha crescut un 34%

Segons aquests informes, en els últims deu anys, la petjada ecològica espanyola ha crescut un 34%, en la seva major part per l’increment de consum energètic. Les ciutats amb la petjada ecològica més elevada són Madrid, Barcelona, Cadis, Pamplona, Bilbao, La Corunya i Santander. Les províncies amb un dèficit ambiental més sever necessiten més de deu vegades el seu territori per mantenir el nivell de consum actual. En el costat oposat figuren Conca, Badajoz, Albacete, Jaén, Teruel, Càceres i Còrdova, que tenen superàvit ambiental: disposen de més hectàrees que les necessàries per cobrir el seu consum i els residus dels seus habitants.

Les diferències geogràfiques també són evidents, segons l’estudi: les províncies del nord tenen en general un dèficit sever, enfront de les del sud, amb tendència al superàvit ecològic. Les províncies d’interior registren una petjada ecològica moderada, mentre que les del litoral, excepte Granada i Almeria, compten amb un dèficit ambiental sever o molt sever.

La petjada hídrica també és alta

L’Índex Planeta Viu recull a més la “petjada hídrica” de la producció mundial, una variable que analitza el consum d’aigua per persona. Espanya ocupa el lloc número 25. Entre els primers llocs d’aquesta classificació estan Índia, Xina, EUA, Brasil i Indonèsia.

Per la seva banda, un altre concepte que assenyala la sobreexplotació insostenible de l’aigua és el de la “petjada virtual“. Aquest indicador recorda que els ciutadans no només consumeixen aigua quan beuen o es dutxen, sinó també quan mengen o es vesteixen. A partir de la suma dels productes consumits i la seva equivalència en aigua virtual, es pot afirmar que cada persona gasta entre 2.000 i 5.000 litres d’aigua per dia de mitjana. Menjar-se una hamburguesa suposa realitzar un consum de 2.400 litres d’aigua.

A Espanya, segons càlculs d’un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), cada ciutadà necessita una mica més d’un milió de litres a l’any. D’aquesta manera, l’aigua per beure (entre dos i cinc litres) i per a higiene i tasques domèstiques (entre 50 i 200 litres) són una part petita comparada amb els 2.740 litres d’aigua virtual consumits de forma diària.

Per compensar aquest desequilibri, el creador del concepte d’aigua virtual, John Anthony Allan, proposa el “comerç d’aigua virtual”. Un país àrid o semiárido com Espanya podria intercanviar els seus tomàquets (200 litres per quilo) per blat (600 litres per quilo) d’altres països amb més aigua. D’altra banda, els països poden ajustar-se al veritable preu de l’aigua i obligar-se a prendre mesures d’eficiència en el consum.

Com reduir la petjada ecològica

L’informe de WWF assegura que si es continua amb la mateixa gestió dels recursos, la humanitat necessitarà dos planetes en 2030 i gairebé tres en 2050. Segons els responsables d’aquesta ONG, els majors esforços per disminuir la petjada ecològica s’han de centrar en l’energia i l’alimentació. Com a principals consells, es proposa l’augment de les energies renovables i el descens del consum de carn i productes làctics.

En definitiva, aquests indicadors deixen en evidència que la manera de vida dels països desenvolupats, com Espanya, no pot continuar de la mateixa forma i molt menys estendre’s a la resta del planeta. Per això, una economia mundial sostenible exigeix una reducció del consum d’aquests països en la mesura en què no pugui compensar-se amb un augment equivalent en l’eficiència productiva.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions