Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Plaga de meduses

En els últims anys s'ha triplicat la seva presència en les costes així com el risc de picades
Per EROSKI Consumer 7 de setembre de 2005

Encara que no hi ha evidències científiques, l’augment de la temperatura de la mar semblar ser una de les principals causes de la multiplicació de les meduses. La seva arribada a les costes és tres vegades major que la registrada fa a penes una dècada i les picades en els banyistes són cada vegada més greus. Els oceanògrafs adverteixen que una mossegada d’aquesta espècie pot arribar a causar la mort, ja que els seus tentacles alberguen verí. I és que cada any arriben al Mediterrani meduses més perilloses, encara que tampoc la costa cantàbrica es deslliura de la seva presència. Els grups ecologistes defensen que l’hàbitat natural de les meduses és l’aigua i, per tant, no les hi es pot expulsar d’aquest mitjà, però la plaga de meduses, cada vegada més freqüent, va camí de convertir-se en un important problema per als banyistes.

Causes de l’aglomeració

Les meduses, considerades un dels principals enemics dels banyistes, apareixen massivament a l’estiu. És precisament aquest increment dels termòmetres el que afavoreix l’arribada de les meduses, l’aglomeració de les quals dóna lloc a les plagues, atretes per la calor. “De moment només hi ha hipòtesi, però es tracta d’un fenomen que es dóna a nivell global perquè en les mars hi ha moltes meduses”, explica Francesc Pagès, biòleg investigador de l’Institut de Ciències de la Mar (CSIC). “Tenim una visió de la mar molt costanera, però la mar és molt extens i les meduses són de per si mateix molt abundants”, afegeix.

Causes de l'aglomeració

Segons Pagès, l’augment de les temperatures com a fruit de l’escalfament global avança a més el cicle de vida de les meduses, encara que també la pesca desmesurada (sobrepesca), que suposa la captura i desaparició de les espècies que s’alimenten de meduses, com les tortugues marines, contribuint així a la seva reproducció. La resta de factors que expliquen l’augment del seu número en les costes, són l’excés de nutrients (nitrats dels fertilitzants utilitzats per a l’agricultura) abocaments a la mar, del qual algunes espècies de meduses, afirma Pagès, saben treure profit, i l’augment de la temperatura ambient, amb primaveres molt seques. “Quan plovia més, hi havia molta aigua continental que anava a la mar, amb el que baixava la salinitat -explica Pagès-. Les meduses no toleren la salinitat baixa i es frenaven a la frontera natural creada entre l’aigua de la mar i el de pluja. Ara plou menys i aquest front salí ha minvat, per la qual cosa ha augmentat la quantitat de meduses”.

Finalment, allunyades de la costa, les meduses també poden ser arrossegades cap a les platges pels corrents superficials que generen els vents de mar a terra. Quan l’aigua costanera té una temperatura similar a la de mar oberta, els corrents poden portar a les meduses fins a la costa en pocs dies. En aquests casos, l’Institut de Ciències de la Mar de Barcelona recomana, davant un gran nombre de meduses en aigües costaneres, tancar la platja almenys durant 24 hores, treure de l’aigua tantes meduses com sigui possible, així com els tentacles i els fragments flotants trencats per l’acció de les ones -ja que continuen actius-, no passejar per la platja en el rompent de les ones i romandre fora de l’aigua.

Conseqüències

Davant els recents canvis i l’arribada d’un major nombre de meduses als arenals, els grups ecologistes han alertat sobre el canvi climàtic i el desequilibri ecològic del món marí que provoca “la mà de l’home”. Segons Greenpeace, impulsor de la Campanya d’Oceans, en la mar habiten unes 178.000 espècies, des del plàncton microscòpic a les grans balenes, “si bé l’exploració de zones profundes pot revelar milers més en el futur”, amenaçades per l’impacte de la sobrepesca, el canvi climàtic o la contaminació, que afavoreixen al seu torn l’arribada de meduses. “Encara que els oceans cobreixen més de dos terços de la superfície del planeta, és evident que no són una font inesgotable de recursos, per la qual cosa -asseguren aquests ecologistes-, de no posar en marxa reformes urgents, sofrirem tràgiques conseqüències tant per al medi marí com per a les persones que depenen de la conservació de l’ecosistema”.

Per part seva, Francesc Pagès, confirma que la tendència no canviarà. “Si se segueix aquest camí, en el futur hi haurà més meduses i la biomassa de peixos es transformarà en biomassa de gelatina, ja que cada any s’acosten fins a la costa un major nombre d’exemplars, a més d’espècies cada vegada més perilloses”. Subratlla a més que en els últims cinc anys arribava una espècie que no picava, però des de fa un parell d’anys s’ha notat un increment d’una altra espècie de medusa que pica més. “És impredictible saber quin tipus de medusa arribarà l’any vinent, perquè es calcula que hi ha com una dotzena d’espècies grans i centenars d’espècies petites”.

És impredictible saber quin tipus de medusa arribarà l’any vinent, perquè es calcula que hi ha com una dotzena d’espècies grans i centenars d’espècies petites

En aquesta línia, Pagès recalca que les meduses més perilloses es troben en les costes australianes i que aquestes no estan tan lluny com pogués semblar, perquè cada vegada es van estenent més a través del Canal de Suez, per on poden penetrar espècies de països exòtics. “De fet -alerta-, s’estan convertint en un important problema en la costa d’Israel, i ja s’estan estenent també per Grècia”. L’expert considera que les autoritats no tindran consciència del problema fins que no arribi aquí. “Les meduses són verinoses i poden arribar a causar la mort. A Austràlia ja hi ha més morts per picada de medusa que per atacs de tauró

Les meduses són verinoses i poden arribar a causar la mort. A Austràlia ja hi ha més morts per picada de medusa que per atacs de tauró

“, manifesta el biòleg, per a recordar que, al cap i a la fi, “les meduses viuen en el seu mitjà, que és l’aigua, en el qual porten més de sis-cents milions d’anys i som nosaltres els qui hem envaït el seu mitjà”.

Com actuar davant una picada de medusa

Des del grup ecologista Oceana Europa, el seu vicepresident, Xabier Pastor, insisteix que les plagues de meduses no sols afecten la costa mediterrània, sinó que cada vegada són també més freqüents en les zones fredes, on es repeteix l’excés de pesca que contribueix a l’increment de les meduses. Al seu judici, aquesta situació és un símptoma del moment tan delicat pel qual travessa la mar, que en afavorir la formació de plagues de meduses, afavoreix també l’augment de les picades.

Les meduses són transparents i gelatinoses, compostes en un 95% per molècules d’aigua, es camuflen perfectament en l’aigua i tenen gran facilitat per a surar. La majoria manca d’ulls, orelles i cervell, però posseeix un sistema de caça molt eficaç, amb tentacles que els permeten menjar tant plàncton com petits peixos, als quals anestesien fins a la mort amb el verí d’aquests tentacles. Digereixen a les seves preses a tal velocitat que poden menjar fins a 200 exemplars diaris de petita grandària i afartar-se de plàncton en la Mar Menor, en el sud-est de la península Ibèrica, on, segons l’Institut Espanyol d’Oceanografia, s’aprecia un gradient de major producció de plàncton associat a la profunditat i la distància a la costa.

Són capaços de nedar a una velocitat de fins a 55 metres per hora, encara que prefereixen deixar-se arrossegar pels corrents i el normal és que ocupin una densitat de 10 metres cúbics, amb tentacles que arriben a allargar-se fins als cinc metres. “Les més freqüents poden aconseguir els 70 centímetres de diàmetre i un metre de longitud”, precisa Francesc Pagès.

La mitologia grega els ha dotat d’una magnífica llegenda, segons la qual Medusa era una divinitat els cabells de la qual van ser convertits en serps, capaces de petrificar als qui els miraven, i encara que les seves picades no petrifiquin a les víctimes, sí que produeixen un intens dolor com a conseqüència del verí que injecten. Quan això ocorre, l’Institut de Ciències de la Mar de Barcelona recomana:

  • No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola.
  • No netejar la zona de la picada amb aigua dolça, usar sempre aigua salada.
  • Aplicar fred sobre la zona afectada durant 15 minuts usant una bossa de plàstic que contingui gel.
  • Mai aplicar gel directament tret que sigui d’aigua marina i si el dolor perdura cal aplicar de nou la bossa de gel durant un altre quart d’hora.
  • Extreure qualsevol resta de tentacle que romangui adherit a la pell, anant amb compte amb els dits.

Finalment , si malgrat seguir aquests consells l’estat de la víctima empitjora progressivament i es detecten complicacions respiratòries, convulsions o alteracions cardíaques, ha de ser portada immediatament a l’hospital perquè li tractin d’aquestes afeccions. “A més, les persones que han estat picades una vegada estan sensibilitzades, amb el que una segona picada pot produir una reacció més severa”, adverteix l’Institut.

Es recomana a més identificar l’espècie de medusa que ha ocasionat la picada i aplicar el tractament mèdic corresponent, podent ser aquest una solució saturada de sulfat de magnesi en una solució de clorur sòdic, en el cas de la medusa ‘Pelagia noctiluca’; una solució aquosa concentrada 1:1 de bicarbonat sòdic, per a la ‘Chrysaora hysoscella’; una solució saturada de sulfat magnèsic en una solució de clorur sòdic, per a la ‘Rhizostoma pulmo i la Cotylorhiza tuberculata’; i un chorrito de vinagre, per a la ‘Physalia physalis’. Tots aquests tipus de meduses són fàcilment identificables pels llocs de socors que es troben a les platges i seran ells els que apliquin les primeres cures i els qui aconsellin el tractament a seguir.