Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Plantes desnitrificadoras per potabilitzar aigua

La localitat valenciana de Gandia consumirà aigua potable gràcies a aquestes plantes, que redueixen els contaminants derivats de l'abús d'abonaments nitrogenats

Els nitrats, les sals o les concentracions de productes com l’atrazina, un compost químic per al cultiu de blat de moro, deixen inservible l’aigua per a consum humà. L’ús massiu d’abonaments nitrogenats i del reg per inundació infiltra aquestes substàncies en els terrenys, i els aqüífers que proveeixen a gran quantitat de municipis acaben contaminats.

Img desnitrificadora
Una opció per aconseguir que aquestes aigües se situïn dins dels límits establerts per les autoritats sanitàries per al seu consum és la utilització de plantes desnitrificadoras. El grup Aigües de València i l’Ajuntament de Gandia va engegar l’any passat un pla d’instal·lació de diverses d’aquestes plantes per garantir durant tot l’any el proveïment d’aigua potable d’aquesta població valenciana, de 70.000 habitants i que a l’estiu arriba fins als 250.000 residents.

La primera planta, situada en la localitat d’Ull del Bou, aconsegueix ja des d’abril una producció total de 16.000 metres cúbics diaris d’aigua potable, suficient per proveir a la meitat de la població de Gandia. El projecte global inclou la construcció d’una altra planta en Roig de Corella, per potabilitzar l’aigua dels pous de Sant Antonio i Llombart, de similars característiques, i poder subministrar així a la resta de la població a la fi d’any o principis del que ve. El 10% del total de l’aigua tractada es destinarà per a la indústria, reg o neteja urbana.

Les plantes aconsegueixen baixar del límit dels 50 mil·ligrams de nitrats per litre admesos per la Directiva Comunitària Segons els seus responsables, les plantes aconsegueixen, de manera econòmica, reduir l’actual nivell de 57 mil·ligrams de nitrats per litre fins als 25, baixant del límit dels 50 admesos per la Directiva Comunitària que regula la qualitat de les aigües per a consum humà. La inversió global del projecte és de 17 milions d’euros, que ha estat sufragat en part mitjançant l’increment de la taxa de l’aigua el passat any.

Les plantes desnitrificadoras de Gandia utilitzen la tecnologia d’Electrodiálisis “Reversible”, per la qual cosa es tracta de les primeres d’aquestes característiques en la península Ibèrica -a Canàries hi ha una molt més petita-. Aquest sistema utilitza un procés electroquímic que desnitrifica l’aigua mitjançant l’ús del corrent elèctric. En aplicar-se una diferència de potencial en un apilamiento de membranes, s’eliminen la major part de les sals contingudes, entre elles els nitrats.

La planta explica en total amb tres zones: Un dipòsit d’emmagatzematge de l’aigua abans de ser tractada; la potabilitzadora, on s’aplica l’electrodiálisis; i una tercera per reposar l’aigua durant mitja hora i poder així clorarla. Les dues plantes es completaran amb un dipòsit de reserva d’uns 12.000 metres cúbics, per cobrir moments puntuals de fugides o falta de pressió. Així mateix, es preveu la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en les dues plantes, que subministrarien una quarta part del total de l’energia elèctrica.

D’altra banda, l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la Universitat Politècnica de València i del CSIC, i el grup Aigües de València, estan desenvolupant una nova tecnologia que utilitza un catalitzador per disminuir fins a en un 70% el nivell de nitrats. La reducció de costos que permet aquest sistema, segons els seus responsables, permetria generalitzar la desnitrificació, ja que hi ha molts altres proveïments, més petits i aïllats, la solució tècnica dels quals és molt costosa.

Mètodes de desnitrificació

Els mètodes de tractament de les aigües per a nitrats i molts altres contaminants poden dividir-se en tres grans grups:

  • Barreres permeables reactives: Es construeix una trinxera en l’aqüífer per col·locar una barrera d’algun material reactiu, de manera que es filtra una àmplia gamma de contaminants, entre ells el nitrat. Es tracta d’un mètode barat que no requereix manteniment ni fonts d’energia, per la qual cosa resulta ideal per a zones rurals o en vies de desenvolupament
  • Mètodes biològics: S’utilitzen àmpliament per eliminar nitrats i components orgànics degradables, especialment quan la contaminació per biodegradació és molt ràpida
  • Mètodes electroquímics: Són més complexos que els anteriors, però es recomana el seu ús per a mitjans aqüífers fracturats. Es tracta de sistemes que utilitzen el corrent elèctric i que semblen oferir més garanties per remeiar vessis o fugides de productes químics orgànics

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions