Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Platges a Espanya, una qualitat qüestionada

Malgrat encapçalar la llista de banderes blaves, diversos experts afirmen que les platges espanyoles estan esgotades i en estat degeneratiu

Img paisajesmar listado Imatge: José B. Ruiz

Espanya, amb 603 banderes blaves, és un dels països del món que més distintius d’aquest tipus aconsegueix. Els seus responsables recompensen la qualitat de serveis oferts als turistes. No obstant això, diversos investigadors i ONG afirmen que les platges espanyoles estan “esgotades” i en estat “degeneratiu”. L’impacte de les infraestructures, el malbaratament milionari de les obres de regeneració d’aquests espais naturals o el mateix sistema de les banderes blaves són objecte de dures crítiques.

Les platges a Espanya estan “esgotades”

Img paisajesmar04


Platges “esgotades”. És el títol d’un recent article publicat en la revesteixi ‘Recerca i Ciència’. El seu autor, l’investigador José Antonio Jiménez, explica que la platja és un dipòsit, resultat de la diferència entre entrades i sortides de sorra. A Espanya, el 90% de les sorres de les platges provenen de rius i rieres. No obstant això, la major part dels rius han perdut la seva capacitat d’aportació a causa de pertorbacions d’origen humà, entre les quals destaca la construcció de preses.

Xisco Roig, geògraf i soci de Qu4tre, una consultoria ambiental especialitzada en la recuperació sostenible de platges, assegura que s’han artificializado, confinat i explotat “de mala manera”, i com a conseqüència estan en un estat “degeneratiu” i en processos d’erosió.

En els últims vint anys s’ha destruït en la costa espanyola la superfície equivalent a vuit camps de futbol aldia Roig es mostra molt crític amb les convocatòries del Ministeri de Medi ambient per a la regeneració de platges perquè, en la seva opinió, es preval l’execució de grans obres. La seva empresa va recuperar un sistema de dunes de dos quilòmetres del Baix Ampurdá de Catalunya per 14.000 euros. A Costas, assegura, “li costaria milers i milers d’euros”. Per això, destaca, la seva empresa no té treball ara a Espanya, sinó a Cuba, Colòmbia, República Dominicana i Costa Rica.

Ecologistes en Acció denuncia en el seu informe sobre l’estat de la costa “el malbaratament de 230 milions d’euros anuals en les mal cridades regeneracions de platges i obres en costes destinades a proveir les demandes privades”.

Juan José Ibáñez, científic del Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE), afegeix que la creació d’infraestructures, com a ports esportius, actua com a barrera enfront de l’aportació natural de sediments. A més, recorda que un dels principals indicadors és la pèrdua d’amplària, no d’extensió, i cita el cas de la platja de Barreiros, entre Lugo i Astúries. Fa 30 anys, en marea baixa cabien cinc camps de futbol. En l’actualitat, la infraestructura creada en la desembocadura de la Ria de Foz ha reduït la platja a uns pocs metres. No obstant això, Ibáñez apunta que no es perden moltes platges perquè les seves sorres es renoven de forma artificial.

Les organitzacions ecologistes es mostren molt crítiques amb l’estat de conservació de les platges i, en general, de les costes espanyoles. L’informe “Destrucció costi el que costi” de Greenpeace afirma que en els últims vint anys s’ha destruït en la costa espanyola la superfície equivalent a vuit camps de futbol aldia , i gairebé el 25% del litoral és costa artificial.

Segons el citat informe d’Ecologistes en Acció, les principals causes de degradació en la costa són la colmatación urbanística, abocaments orgànics i industrials, obres en costes i regeneracions de platges, així com la desplanificación entorn dels ports d’interès general.

Img paisajesmar01

Les banderes blaves no ho són tot

El negatiu panorama descrit contrasta amb les banderes blaves assolides: 603 (511 de platges i 92 de ports esportius). Espanya és un dels principals països del món que més distintius d’aquest tipus aconsegueix, malgrat el descens de deu platges pel que fa a 2010, segons els seus responsables, l’Associació per a la defensa Ambiental i del Consumidor (ADEAC).

No obstant això, com recorda Francisco Torres, professor d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant (UA), les banderes blaves s’assumeixen com un distintiu suposadament ambiental, però en la pràctica premien, igual que altres certificats, les dotacions i serveis.

Una platja paradisíaca en una illa deserta del Pacífic no podria aconseguir una bandera blava

Una platja paradisíaca en una illa deserta del Pacífic no podria aconseguir una bandera blava, com explica Víctor Yepes, professor de la I.T.S. d’Enginyers de Camins, Canales i Ports de la Universitat Politècnica de València (UPV). Per a això, hauria de dotar-se d’equipaments com a papereres, dutxes, realitzar campanyes d’educació ambiental, de control de la qualitat de l’aigua de bany, etc.

L’enfocament del que es considera “qualitat” és essencial. Yepes sosté que les platges espanyoles són les més eficients a Europa des del punt de vista del seu gaudi per als usuaris. “Tenim un conjunt de platges turístiques excel·lents, i a això han contribuït tots aquests distintius. També és cert que, amb caràcter puntual, hi ha zones que han de millorar i a això haurien de destinar-se els recursos necessaris”, apunta.

No obstant això, Xisco Roig subratlla que les banderes blaves afavoreixen l’erosió i penalitzen processos naturals en enfocar-ho com un servei i no com un sistema natural. Platges artificials com Benidorm tenen més possibilitats de tenir una bandera blava que una platja natural del parc natural del Cap de Gata.

Img paisajesmar03

Diferències entre les platges espanyoles

Segons el professor de la UPV, les platges d’espais naturals protegits són les que millor preserven la seva biodiversitat. Ara bé, platges turístiques urbanes com Benidorm, Gandía, etc., estan “acaronades” pels seus responsables, conscients que són el principal actiu econòmic dels seus municipis.

Per la seva banda, des de l’empresa ambiental Qu4tre, Xisco Roig assenyala que les platges de Llevant, des de Lloret de Mar, són les pitjors. Al contrari, les platges del Cantàbric són més naturals, però encara que algunes estan ben conservades, són objecte d’explotació com a recurs natural, amb excursions en quads o en 4×4, com succeeix a les platges de l’Espai Natural de Doñana.

La qualitat de les aigües, postures oposades

Un altre aspecte essencial en una platja és la qualitat de les seves aigües. Diversos informes institucionals, com els de la Comissió Europea (CE) i l’Agència Europea de Medi ambient (AEMA) o del Ministeri de Medi ambient (MARM), destaquen l’evolució positiva d’aquest indicador en les últimes dècades.

No obstant això, l’informe de Greenpeace recorda que el Tribunal Europeu de Justícia va condemnar en 2010 a Espanya per incomplir les normes de la UE sobre la qualitat de les aigües de bany, o que més de 300 persones, entre polítics i empresaris, estaven pendents de judici per corrupció o tràfic d’influències. Referent a això, el conegut com a “informe Auken” del Parlament Europeu suposava una dura crítica sobre l’impacte de la urbanització a Espanya i, en particular, la costanera.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions