Platges amb bandera negra a Espanya

Banderes negres per 47 platges espanyoles

L’informe ‘Banderes Negres 2016‘ d’Ecologistes en Acció destaca un total de 47 platges, ries i punts costaners per ser les zones amb el “pitjor estat ambiental” d’Espanya i haver sofert “actuacions irresponsables per part d’administracions públiques que han promogut la destrucció o lloc en perill el nostre maltrecho litoral”.

Andalusia, Catalunya, Galícia i Comunitat Valenciana són les regions que més banderes negres reuneixen

El treball recorda que es vas agafar a problemàtiques recurrents, com la mala gestió de l’hotel il·legal a la platja L’Algarrobico (Almeria) o de la localitat tarragonina de Flix, que afecta a la qualitat de l’aigua en el litoral; ampliacions portuàries com a Balears i Alacant; abocaments múltiples que generen contaminació a diferents escales en costes i aigües poc profundes; o abandons injustificats de neteja de les platges que acumulen residus humans.

Els responsables de l’informe volen ser així el contrapunt a les banderes blaves. Aquest distintiu, que s’atorga tots els anys als arenals (Espanya és el país amb més banderes blaves del món), no mostra la veritable qualitat ambiental de les platges, segons diversos experts. Des d’Ecologistes en Acció s’assegura que ofereixen “una imatge poc realista de la sostenibilitat dels ecosistemes costaners, i gens tenen a veure amb un bon estat ambiental de les nostres platges”.

L’informe ofereix el llistat (en la imatge) amb els noms complets per comunitats autònomes (CCAA), províncies i tipus de contaminació i mala gestió. Andalusia, Catalunya, Galícia i Comunitat Valenciana són les CCAA que reuneixen més d’aquestes banderes negres.

Els ecologistes recorden que Espanya, gràcies a la seva situació geogràfica, posseeix una multitud d’escenaris costaners d’una gran biodiversitat i amb uns “ecosistemes locals d’incalculable valor ecològic”. Per això, exigeixen l’aplicació de mesures de protecció del mitjà costaner, entès com “un sistema en el qual el turisme massiu i l’ocupació de matèries i energies contaminants siguin, en la mesura del possible, reemplaçats per processos sostenibles i integrats en la dinàmica dels processos naturals”.

58 zones de bany amb mala qualitat

Les aigües de bany han millorat de manera important en la Unió Europea (UE) en les últimes dècades, però encara hi ha llocs que presenten mala qualitat. És la principal conclusió que podria extreure’s de l’informe anual sobre les aigües de bany a Europa publicat per l’Agència Europea de Medi ambient (AEMA) i la Comissió Europea (CE).

El 96% de les zones de bany controlades en la UE va complir les normes mínimes de qualitat de l’aigua en 2015, gràcies a l’aplicació de la primera Directiva sobre les aigües de bany, fa 40 anys, i les inversions en infraestructures de tractament d’aigües residuals i altres mesures de reducció de la contaminació.

L’informe recopila les anàlisis de mostres d’aigües preses en més de 21.000 zones de bany costaneres i interiors de la UE, Suïssa i Albània. D’elles, 385 es van considerar de qualitat “insuficient” en 2015. Tres països concentren el nombre més elevat: Itàlia 95 (1,7%), França 95 (2,8%) i Espanya 58 (2,6%).

Les zones de bany amb una mala qualitat a Espanya (marcades amb un punt vermell en el mapa de la imatge) es troben en les següents CCAA:

• Galícia (més de la meitat del total se situen aquí): arenals de Barranán (Arteixo), Area dona Vila i Camelle (Camariñas), A Concha, Estorde i Lires (Cee), Barallobre (Fene), Caranza i A Cabana (Ferrol), Penaoural (Burela), Sobreira (Moaña), Salgueirón (Cangas) i Arealonga (Redondela); i els rius Tambre al seu pas per Brión, Furelos (Melide), Eume (As Pontes), Chamos (O Corgo), Sil (Ribas de Sil), Neira (Baralla), Tamega (Verín) i Arzoa (Vilardevós).
• Astúries: platges de Luarca i Serantes (Tàpia de Casariego).
• Balears: cales d’Egos (Santanyi) i Pedrera (És Castells).
• País Basc: platja de Sant Antonio (Sukarrieta).
• Comunitat Valenciana: platja de Medicalia (Puig).
• Castella i Lleó: rius Arenal i Pelayo (Sorres de Sant Pere), la gola del riu Tietar (Esparvers), riu Cantos (El Fogó), Tormes (L’Horcajada), rierol Cimorro (Navalacruz), riu Arlanzón (Burgos) i riu Cua (Vega d’Espinareda).
• Andalusia: Genil (Güejar Sierra), Aguascebas (Villacarrillo) i el Genal (Algatocín i Jubrique).
• Aragó: rius Llaura (Fiscal), Subordán (Valle de fet) i Arba de Luesia (Luesia).
• Extremadura: Rivera d’Usagre (Usagre) i la gola de Pedro Chate (Jaraíz de la Vora).
• Navarra: Anduna (Ochagavía).
• Castella-la Manxa: Alberche (Escalona).

Els autors de l’informe recorden que nedar en platges o llacs contaminats pot originar malalties. I destaquen que les principals fonts de contaminació són les aigües residuals i les aigües de drenatge d’explotacions i terres agrícoles.