Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pobresa energètica: què és i com combatre-la

50 milions de consumidors europeus no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada per un preu just
Per Alex Fernández Muerza 7 de desembre de 2009
Img radiador

Les factures de l’electricitat o el gas fan tremolar l’economia domèstica, i la temperatura de la llar no és la més apropiada. A aquesta situació s’enfronten 50 milions d’europeus que sofreixen la denominada “pobresa energètica”. A més de la butxaca, la salut i el medi ambient es ressenten amb aquesta situació. Les institucions i els consumidors poden prendre diverses mesures pràctiques per a combatre aquest problema.

Què és la pobresa energètica

/imgs/2008/01/radiador03.jpg

Tenir electricitat a casa sembla un servei a l’abast de tots. Però no és així. Gairebé una quarta part de la humanitat, en la seva major part en països en vies de desenvolupament, manca d’accés a aquest bé, segons l’informe “World Energy Outlook 2009” de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA).

Als països desenvolupats, l’accés a l’electricitat és més senzill, però no significa que sigui suficient. Una part de la població sofreix la denominada “pobresa energètica”. Aquest concepte, definit per primera vegada a Gran Bretanya en 1988, es refereix als consumidors que destinen més del 10% dels seus ingressos a pagar les factures d’energia. Aquestes persones no són capaces de mantenir la seva llar a una temperatura adequada (20 °C a l’hivern i 25 °C a l’estiu) per un preu just.

Un 10% de la població espanyola no pot mantenir una temperatura adequada en la llar

El projecte europeu European Fuel Poverty and Energy Efficiency (EPEE) estudia aquest fenomen. Els seus responsables calculen que uns 50 milions d’europeus estan en situació de pobresa energètica. A Espanya, l’ONG Ecoserveis, participant en el projecte EPEE, destaca les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2007 de l’Institut Nacional d’Estadística: un 10% de la població espanyola no pot mantenir una temperatura adequada en la llar.

La pobresa energètica implica diversos impactes socials, sanitaris i mediambientals. La qualitat de vida d’aquests consumidors es ressent, alhora que acumulen deutes pel sobreesforç en el consum energètic i el cada vegada més alt preu de l’energia.

En una casa malament climatitzada, els seus inquilins estan més exposats a problemes de salut relacionats amb el fred i la humitat. Els malalts crònics, nens i ancians són els més afectats.

Una de les causes principals de la pobresa energètica és la mala qualitat dels habitatges. A Espanya el 60% del parc es va construir amb anterioritat a la normativa de regulació tèrmica. Aquests edificis perden calor i necessiten més energia per a mantenir la temperatura. Una altra de les causes és la baixa eficiència energètica dels aparells, bombetes, sistemes de climatització, etc., utilitzats en aquestes cases. El consum elèctric és major, i amb això, l’impacte ambiental de la generació energètica, com les emissions de diòxid de carboni (CO₂) causants de l’efecte d’hivernacle.

Com fer front a la pobresa energètica

/imgs/2008/01/caldera01.jpgMarta García, consultora d’Ecoserveis, assegura que per a abordar aquest problema cal actuar sobre les seves tres causes principals: nivell d’ingressos, qualitat en l’edificació i preus de l’energia.

Les mesures preventives haurien de ser prioritàries. Els habitatges protegits, ocupades en principi per famílies vulnerables, haurien de comptar amb criteris superiors d’eficiència energètica.

Una altra mesura seria la d’oferir bons per al pagament de factures d’energia a les persones majors. A Anglaterra, el Govern destina 100 milions d’euros per a cobrir els costos de les tarifes socials i ajudar a les famílies més vulnerables. Les persones majors de 60 anys reben 300 euros a l’any com a mesura contra la pobresa energètica. A Espanya caldrà esperar a tenir les dades del nou bo social, posat en marxa al juliol d’aquest mateix any.

A Anglaterra, el Govern destina 100 milions d’euros per a cobrir els costos de les tarifes socials

Algunes institucions han començat a incloure el concepte de pobresa energètica en els seus plantejaments. La nova Directiva del Mercat interior d’electricitat (2002/91/CE) (i la de gas també) obliga els Estats membres a desenvolupar Plans per a abordar aquest tema. Com la resta de directives europees, Espanya haurà de transposar-la perquè la seva aplicació sigui efectiva. En l’àmbit autonòmic, el Govern català l’ha incorporat en la seva planificació energètica per a 2015.

Què poden fer els consumidors

Els consumidors poden assumir diverses mesures per a combatre la pobresa energètica. En primer lloc, poden parar esment a les seves factures d’energia i comprovar si s’ha contractat una tarifa adequada. En l’actualitat, els consumidors amb menys de 10kW de potència contractada poden triar entre la Tarifa d’Últim Recurs (preu màxim fixat pel Govern) o anar al mercat lliure a pactar les condicions amb una comercialitzadora.

La potència contractada és un altre element que els consumidors poden triar i reduir fins al necessari. A igual consum, la factura serà major com més gran sigui la potència contractada. Per a fer-se una idea, es pot analitzar el conjunt d’equips que es volen tenir enceses al mateix temps. Per a un pis mitjà amb cuina i calefacció de gas sol ser suficient una potència de 3,3kW o fins i tot menys.

La reducció del consum energètic és una altra mesura clara que es pot aconseguir amb diversos consells:

  • Utilitzar l’energia només quan sigui necessari. Ser conscients que és un bé escàs que comporta un impacte mediambiental, social i econòmic més gran del que sembla.
  • Substituir les bombetes incandescents per altres de baix consum.
  • Comptar amb electrodomèstics d’eficiència energètica A o A+.
  • Regular la calefacció amb termòstats i encendre-la durant el dia unes poques hores, suficient perquè la calor acumulada es mantingui per a la resta de la jornada.
  • Invertir en aïllament de parets, finestres i fins i tot canonades i conductes de ventilació i climatització en construir o rehabilitar una casa. Les comunitats autònomes ofereixen ajudes que cobreixen fins al 60% d’aquesta inversió.
  • Instal·lar contrapuertas i contraventanas.
  • Evitar les fugides de calor, que poden suposar entre el 5% i el 30% del malgasto energètic. En el mercat es poden trobar diversos materials i sistemes assequibles que permetran acabar amb aquest problema.
  • Realitzar un correcte manteniment de les calderes i altres sistemes de climatització.
  • Els ventiladors de sostre reversibles poden utilitzar-se a l’hivern per a fer circular la calor i estalviar costos de calefacció fins a un 10%.
  • Aplicar sistemes basats en energies renovables (per a això també es poden sol·licitar diverses ajudes institucionals).
  • Vestir d’acord amb les condicions climatològiques: estar a casa en samarreta de màniga curta durant l’hivern suposa un ús excessiu de la calefacció.
  • Utilitzar comptadors intel·ligents per a un control més exacte del consum elèctric.