Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Podrem deslliurar-nos d’un altre “Prestige”?

S'han posat en marxa diversos projectes per a millorar la seguretat marítima

Marees negres produïdes per vaixells de càrrega enfront de la costa de Galícia: Polycommander en 1970, Urkiola en 1976, Andrios Pàtria en 1978, Casón en 1987, Mar Egea en 1992 i Prestige en 2002. Després de cada accident, les promeses d’accions per a evitar aquest tipus de catàstrofes per part dels responsables institucionals s’han succeït… fins a la següent vegada. Anualment, 13.000 vaixells amb mercaderies perilloses naveguen prop del litoral gallec. En els pròxims cinquanta anys, el 70% dels aproximadament 150.000 milions de tones de les reserves de petroli conegudes vorejaran la costa gallega. Davant aquest panorama, sembla inevitable que en els pròxims anys es tornin a produir més catàstrofes ecològiques d’aquest tipus. Què s’està fent per a poder evitar-les?

Què es va prometre... i què s'està fent

Entre els diversos estudis que s’han realitzat sobre les actuacions que es van dur a terme els dies i els mesos que van seguir a la catàstrofe destaca l’elaborat per a la Xunta per tècnics de Meteo Galícia i del Centre de Control do Mig Mariño de Vilaxoán. Després de mesos de simulacions sobre el que ocorreria si es remolqués el vaixell a sis zones diferents del litoral gallec, defensen que la decisió que va prendre el Govern de portar el petrolier lluny de la costa va ser “el mal menor”.

Enfront d’aquest estudi, Rafa Villar, portaveu nacional de la Plataforma Mai Máis, creu que no s’han pres les mesures necessàries per a prevenir un succés similar al que va originar el Prestige, “atès que ni s’han desenvolupat actuacions que previnguin nous accidents marítims en les nostres costes, ni tampoc existeixen més i millors mitjans per a evitar que un accident en la mar es transformi en una catàstrofe ambiental”.

Si atenem els compromisos de l’Administració després de l’accident, veurem que s’han posat en marxa diversos projectes per a millorar la seguretat marítima. Encara que es va prometre la construcció per a 2005 de quatre remolcadors de gran potència per a la lluita contra la contaminació, finalment només es disposarà de dos nous vaixells polivalents, els de menor potència (124 tones de tir), que s’estan construint en Drassanes Armó a Vigo. Un d’ells quedarà amarrat a Galícia i fonts de la Societat de Salvament i Seguretat Marítima (Sasemar) precisen que serà el que substitueixi a un dels quals ja estan en funcionament, el Ria de Vigo.

En qualsevol cas, queda per saber quin és el model de salvament pel qual s’optarà en l’actualitat. En plena crisi del Prestige, l’actual govern va proposar un sistema de guardacostes similar al dels Estats Units -amb suport de l’Armada- . Pel que sembla, l’estratègia podria basar-se en un consens polític que reforçaria el pes del públic en el sistema de salvament. La negociació via intercanvio de faxos que el Ria de Vigo va mantenir amb l’operador del Prestige va retardar el rescat del petrolier més de tres hores i va deixar en evidència un model de salvament amb greus manques. En tot cas, fonts de Sasemar adverteixen que els quatre remolcadors públics coexistiran amb els de les subcontractes privades. Segons altres fonts, el més probable és que les embarcacions del Govern se situïn en les zones més perilloses i les de les subcontractes en àrees menys conflictives.

En la primavera de 2003, es va aprovar amb un pressupost global de 13 milions d’euros el finançament de mig centenar de treballs per a investigar l’abast del desastre durant un termini de tres anys. En aquests moments, els científics d’una dotzena de projectes estan pendents de rebre el mateix hidrocarbur que fa dos anys va negar les costes gallegues. El fuel que transportava el petrolier tenia com a destinació Xina i és molt difícil de trobar a Europa, on no s’utilitza comercialment.

Quant a la falta de mitjans materials, tant Sasemar com la Xunta han comprat productes per a tractar d’afrontar una marea negra. Així, es compta amb una nau en el polígon de la Grela (la Corunya) en la qual existeixen 40 quilòmetres de barreres anticontaminació -quan va començar la marea negra a penes hi havia set quilòmetres i durant tota la crisi es van utilitzar 70-, així com diversos recursos i material per a fer front a un possible abocament.

A més de la falta de mitjans materials, una altra de les grans crítiques que va rebre l’Administració va ser la falta d’organització i d’especialistes que poguessin prendre decisions de manera urgent i, sobretot, encertades. Sobre aquest assumpte, Sasemar ja ha creat un Grup d’Intervenció Ràpida de caràcter permanent, format per quatre tècnics especialitzats en respostes immediates, així com dos panells d’experts encarregats d’avaluar les emergències.

En el terreny econòmic ningú sap encara quants diners suposarà finalment l’accident i les seves conseqüències. I en el terreny judicial, l’únic procés en tràmit que se segueix a Espanya es desenvolupa en el Jutjat d’Instrucció Número 1 de Corcubión des de novembre de 2002 contra el capità, el cap de màquines, el primer oficial i el director d’operacions de l’armadora del Prestige, per possibles delictes contra el medi ambient i de desobediència. Per part seva, Mai Máis va imputar a la comissió de delictes contra el medi ambient al Delegat del Govern a Galícia, al Director General de la Marina Mercant i al Capità Marítim de Coruña, procés que es troba en fase d’instrucció prèvia.

Per part seva, l’organització ecologista Greenpeace ha denunciat que encara no s’ha publicat cap informe oficial d’avaluació dels impactes del Prestige, i ha ofert un decàleg amb consells perquè no torni a produir-se:

1.- Revisar el Pla Galícia sota criteris de sostenibilitat en un procés de participació pública.

2.- Retirar el projecte del Port Exterior de la Corunya per la seva inviabilitat tècnica, econòmica i ambiental.

3.- Dur a terme una avaluació integral de l’impacte del Prestige i garantir la recerca científica a llarg termini.

4.- Crear una xarxa d’àrees marines protegides.

5.- Elaborar urgentment un Pla de Contingències per a Accidents Marítims.

6.- Fer públics les dades relatives als residus generats per la marea negra.

7.- Fer públics els estudis epidemiològics.

8.- Seguir l’extracció de fuel del derelicte.

9.- Espanya ha de promoure, davant la Unió Europea i l’Organització Marítima Internacional, un canvi en el règim de responsabilitat en cas d’accident.

10.- Ha de crear-se una comissió de seguiment, amb la participació de tots els agents implicats.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Nova normativa »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions