Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Podrem deslliurar-nos d’un altre “Prestige”?

S'han posat en marxa diversos projectes per a millorar la seguretat marítima

Marees negres produïdes per vaixells de càrrega enfront de la costa de Galícia: Polycommander en 1970, Urkiola en 1976, Andrios Pàtria en 1978, Casón en 1987, Mar Egea en 1992 i Prestige en 2002. Després de cada accident, les promeses d’accions per a evitar aquest tipus de catàstrofes per part dels responsables institucionals s’han succeït… fins a la següent vegada. Anualment, 13.000 vaixells amb mercaderies perilloses naveguen prop del litoral gallec. En els pròxims cinquanta anys, el 70% dels aproximadament 150.000 milions de tones de les reserves de petroli conegudes vorejaran la costa gallega. Davant aquest panorama, sembla inevitable que en els pròxims anys es tornin a produir més catàstrofes ecològiques d’aquest tipus. Què s’està fent per a poder evitar-les?

Nova normativa

Els organismes internacionals competents en seguretat marítima han aprovat diverses iniciatives:

  • Un bon exemple és el dels Estats Units que, segons Carlos Agulló de la Veu de Galícia, després de la catàstrofe de l’Exxon Valdez en 1989, va posar en marxa uns estrictes mecanismes que “en la pràctica, empenyen cap a Europa als vaixells de casc únic i a les empreses menys transparents”.
  • L’1 de juny de 2004 entrava en vigor un “Dispositiu de Separació” consistent en quatre carrils determinats de circulació per a vaixells amb mercaderies convencionals i perilloses. Un d’aquests carrils discorre a 48 milles de la costa, on a més no arriben els radars espanyols, encara que segons Sasemar s’està modificant la infraestructura de radars per a poder controlar aquest dispositiu. En l’actualitat, per tant, un vaixell com el Prestige, que es va enfonsar a més de 140 milles de la costa gallega, podria navegar a menys de 50 milles.
  • El passat 15 d’octubre s’aprovava l’establiment d’una Zona Marítima Especialment Sensible de la Costa Atlàntica Europea (ZMES). Aquesta ZMES, apunta l’Administració, té com a mesura addicional de protecció un sistema de notificació obligatòria per a vaixells que transportin hidrocarburs pesats que entrarà en vigor l’1 de juliol de 2005, una notificació que ja era obligatòria abans en aquesta zona.
  • Quant als petroliers monocascos, l’Organització Marítima Internacional (OMI) i la Unió Europea (UE) han aprovat una mesura que entrarà en vigor l’1 de març de 2005 per a prohibir el seu trànsit, encara que la norma amplia el termini fins a 2015. Els petroliers monobuc disposen únicament d’una barrera de separació entre els tancs de petroli i la mar, per la qual cosa són més vulnerables. El Fons Internacional d’Indemnització de Danys deguts a la contaminació per hidrocarburs ha aprovat un nou protocol, que s’espera entri en vigor a principis de 2005, pel qual s’eleva el límit d’indemnització a 1.000 milions d’euros (dels 171 milions inicials). I si bé la UE ha prohibit l’entrada en ports europeus de fuel pesat en vaixells monobuc, aquest tipus de fuel suposa solament al voltant del 5% del total de productes petrolífers que entren a Europa, com apunta Juan López d’Uralde, director de Greenpeace España.
  • D’altra banda, la indústria petroliera ha advertit a la UE que la proposta d’estendre als vaixells monobuc de menys de 5.000 tones la prohibició de transportar crus pesats provocarà un important problema de proveïment de fuel, betunes, lubrificants i quitrans, i recorden en un informe que acaben de fer públic que només 181 dels 4.300 vaixells tanc de menys de 5.000 tones tenen doble casc. “No hi ha cap fórmula que permeti de manera immediata la substitució dels vaixells monobuc per uns altres de doble casc”, asseguren.

    Segons Jorge Pueyo, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Santiago de Compostel·la, “l’experiència ens demostra que abans i després del Prestige els Estats membres de la UE i les pròpies institucions comunitàries només legislen a cop de tragèdia, la qual cosa sens dubte reflecteix la falta d’una decidida voluntat política -condicionada pels interessos dels sectors que dominen el trafico marítim- a l’hora, si més no, d’aprofitar els mitjans i mecanismes que, encara que limitats, ens ofereix el Dret de la Mar per a controlar i restringir la navegació de vaixells subestàndard”. Per exemple- afegeix- els governs de Grècia, Malta i Xipre han utilitzat el seu dret de bloqueig a la Unió Europea per a evitar que tiri endavant una Directiva Europea que inclouria la responsabilitat penal per als responsables d’accidents marítims amb resultat de contaminació, i res se sap d’una nova normativa que imposi un nou règim de responsabilitat il·limitada en cas de catàstrofe ambiental.

    Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions