Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Prades marines: per què cal salvar-les

Les prades marines, els ecosistemes més amenaçats del planeta, són essencials per a la pesca o per mitigar el canvi climàtic

Img pradera marina hd Imatge: Matt Kieffer

A cada hora que passa, un àrea de prada marina de la grandària de dos camps de futbol desapareix, segons els científics. Aquestes espècies de plantes aquàtiques, com la Posidònia oceanica del Mediterrani, són vitals per al bon estat dels ecosistemes marins, el desenvolupament de gran quantitat d’espècies marines, com les d’interès pesquer, o en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest article assenyala que les prades marines desapareixen, explica per què cal salvar-les i detalla les iniciatives per conservar-les.

Les prades marines desapareixen

Img pradera
Imatge: Matt Kieffer

Les prades marines són unes plantes amb fulles, flors i fruits (fanerògames) que s’estenen per al voltant de 600.000 km2 dels fons marins de tot el planeta, segons l’organització conservacionista WWF. Es poden trobar en la major part dels oceans, encara que sobretot en àrees amb temperatures temperades o càlides i en aigües costaneres clares i poc profundes.

A cada hora que passa, un àrea de prada marina de la grandària de dos camps de futbol desapareixLes espècies de prades marines són molt diverses, si bé les més conegudes són les del Carib i el Mediterrani. En el primer cas la més popular és la Thalassia testuninum, més coneguda com a herba de tortuga, mentre que en el segon destaca la Posidònia oceanica.

Els científics les consideren un dels ecosistemes més amenaçats del planeta. Més d’una quarta part de la seva extensió global s’ha destruït, assenyalen des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC).

Richard Unsworth, científic de la Universitat galesa de Swansea, assegura que cada hora un àrea de prada marina de la grandària de dos camps de futbol desapareix: “La taxa de pèrdua és igual a la qual ocorre en les selves tropicals i els esculls de coral, però l’atenció que rep és molt menor”.

Una prada de Posidònia pot destruir-se en segons, però la seva recuperació requereix diversos segles, a causa del seu lent creixement (dos centímetres a l’any) i a la seva escassa producció de llavors.

Les causes d’aquesta desaparició són diverses: els abocaments orgànics procedents d’escombraries urbanes, agrícoles o navals, que produeixen una quantitat excessiva de nutrients; les ancores de les embarcacions, que perforen i arrosseguen la superfície on es troben; les obres d’infraestructura costanera, com a dragatges del fons o alguns ports esportius, que es construeixen directament sobre elles; la invasió d’algues foranes, com la Caulerpa taxifolia, que poblen des de fa diversos anys els fons marins mediterranis; la seva eliminació en considerar-les un perjudici estètic per al turisme de platja; o el canvi climàtic, que altera les condicions del seu entorn.

Per què cal salvar a les prades marines

Els científics assenyalen diverses raons ambientals i econòmiques per evitar la destrucció de les prades marines:


  • Conserven en bon estat els ecosistemes marins. Són bàsiques per a la creació i el sustento dels esculls de coral, vitals per protegir el litoral de temporals i grans marees; contribueixen a cuidar la sorra de les platges; i mantenen transparents les aigües gràcies a la seva gran capacitat per filtrar partícules en suspensió.

  • Són essencials per a les espècies comercials de pesca. Dos estudis publicats en les revistes científiques Marine Pollution Bulletin i Marine Biodiversity apunten que molts peixos de consum comú, com el bacallà, l’abadejo o l’areng, les utilitzen com a llar per protegir-se i reproduir-se. Per això, quan desapareixen, les poblacions d’aquestes espècies disminueixen en grandària i quantitat.

  • Són la llar de moltes espècies marines. A més dels comercials, molts animals troben habitada en elles, com a estels de mar, eriçons i nombrosos tipus de peixos que s’alimenten de crustacis, eriçons, mol·luscs o cucs.

  • Contribueixen a mitigar el canvi climàtic. Un estudi publicat en la revista Nature Geoscience assegura que emmagatzemen el doble de diòxid de carboni (CO2) que els boscos temperats i tropicals. A diferència dels boscos terrestres, les prades marines poden acumular en els seus sòls dipòsits de CO2 de més d’un metre d’espessor, de manera que poden augmentar el seu volum al llarg de mil·lennis. A més, generen una elevada producció d’oxigen.


Iniciatives per conservar a les prades marines

Cada vegada més iniciatives s’engeguen per a la seva conservació i recuperació, com la creació d’àrees marines protegides a tot el món. La Unió Europea (UE) ha establert diversos programes per a la seva conservació, com “Life” o la” Xarxa Natura 2000“, i la Directiva d’Hàbitats les considera un hàbitat prioritari.

Les recerques científiques també contribueixen a conèixer el seu estat de conservació i a utilitzar les mesures més eficaces per a la seva cura. Per exemple, Unsworth lidera el projecte “Prada marina per intentar frenar la seva deterioració.

La creació de xarxes de voluntaris per a la seva vigilància i seguiment, o la construcció d’esculls artificials i sistemes de protecció, són també mesures empreses en llocs com la Regió de Múrcia.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions