Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Preparen a Canàries un sistema per a evitar que els vaixells de passatgers col·lideixin amb els cetacis

Uns 120 vaixells creuen cada dia un "corredor" en el qual habiten les colònies de catxalots femelles

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 29deNovembrede2002

En 1992, un ferri ràpid de la companyia Trasmediterránea que cobria la ruta entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria va xocar a gran velocitat contra un catxalot. A conseqüència del violent impacte, va morir un passatger i el vaixell va sofrir danys d’importància. Uns mesos abans, en l’estiu de 1991, un altre ferri de la mateixa signatura, que transportava a 138 passatgers, va partir en dos amb els seus patins d’acer a un catxalot de sis metres de longitud a només cinc milles del port de Tenerife: va haver-hi set ferits.

“L’accident de 1992, el cinquè d’importància en aquests anys, va portar a la companyia a investigar per què ocorrien les col·lisions. Llavors comencem a estudiar la població de cetacis a Canàries”, explica l’enginyer i bioquímic Michel André. Per a la seva sorpresa, van trobar que 27 espècies diferents de cetacis habitaven de manera habitual en aigües canàries. “El més sorprenent -recorda André- va ser trobar una població estable de catxalots d’uns 300 individus”.

Un catxalot femella pot mesurar 12 metres i pesar 40.000 quilos; els mascles aconsegueixen els 20 metres i les 80 tones de pes. Capaços de passar una hora en immersió i de descendir fins als 3.000 metres de profunditat a la recerca de calamars i polps, els catxalots necessiten de deu a quinze minuts per a recuperar-se en superfície de les seves immersions profundes. “Aquests són els moments en què solen produir-se les col·lisions. Les quilles afilades dels vaixells moderns poden ferir als catxalots quan emergeixen bruscament per a respirar després d’alimentar-se”, explica André. Cada dia una mitjana de 120 vaixells entren i surten dels dos ports canaris i usen per als seus desplaçaments el “corredor” en el qual habiten les colònies de catxalots femelles. Alguns vaixells naveguen a 45 nusos, gairebé 85 quilòmetres per hora.

Un equip de la Universitat de Veterinària va establir que les col·lisions podrien deure’s a una pèrdua de capacitat auditiva dels cetacis. Una hipòtesi que van confirmar les autòpsies de les víctimes: “La seva oïda és ja incapaç de captar els sons de baixa freqüència que emeten els vaixells i no poden esquivar-los”, subratlla André. La conclusió és que, sotmesos al soroll de l’incessant trànsit marítim de la zona, els catxalots haurien sofert “pèrdues irreversibles d’audició per una contaminació acústica excessiva”, es lamenta Michel André.

Les solucions plantejades pels experts passen per avisar “” als cetacis amb sons que ells poguessin entendre. Dins del crani dels catxalots existeix un sofisticat centre de comunicacions que capta els intensos “clics” -“semblants al so de castanyoles”- que componen el seu “llenguatge”. André va detectar i va gravar els sons que significaven perill per al grup. “Al principi, quan el sentien entraven en pànic i escapaven. Però més tard es van acostumar i van deixar de reaccionar i ignoraven els senyals d’alarma”, confia.

Va ser llavors quan se’ls va ocórrer posar a punt el Sistema Anti Col·lisió de Balenes. La idea consisteix a submergir boies sonores que no interfereixin en la comunicació dels diferents cetacis. Aquestes boies, fixades en el fons marí a 50 metres de profunditat, contenen micròfons submergits i sensors capaços de detectar als cetacis pels sons que emeten. Aquests senyals acústics són enviades a un laboratori en terra on s’analitza i es localitza als individus. La informació és remesa per Internet fins al lloc de govern dels vaixells. Allí, i en una pantalla de vídeo en tres dimensions, els capitans visualitzen els “obstacles” i poden alterar els seus rumbs, sempre de manera mínima, per a evitar les col·lisions.

Els cetacis que romanen en silenci també es detecten perquè la seva presència “interfereix” en la difusió del soroll ambiental com a onatge, pluja, so de motors o “veus” d’altres cetacis, permetent la seva localització. “És com crear una autopista acústica que funciona 24 hores al dia. És el primer sistema que combina l’interès dels cetacis amb els de l’home”, explica el biòleg marí, que malda per aquests moments a construir el primer prototip del sistema, que costa 300.000 euros. El pitjor dels accidents que sofreixen els catxalots, explica Michel André, és que les víctimes solen ser femelles que alleten. Dies després d’una col·lisió amb un vaixell no és estrany descobrir en les costes el cadàver d’una cria de catxalot “morta de fam”. Les femelles, que viuen juntes en petits grups, donen a llum una cria cada 4 o 6 anys.

El problema que tracta de combatre André a Canàries afecta també a les poblacions de mamífers marins assentats en l’Estret de Gibraltar: orques, catxalots, calderones comuns, dofins llistats, mulars i comuns i rorcuales comuns. “El trànsit de ferris i fast ferris, que aconsegueixen els 35 nusos de velocitat, és tan gran que les possibilitats d’impacte són molt altes. El 5 de setembre vam veure una d’aquestes col·lisions”, explica Renaud De Stephanis, un llicenciat en Ciències de la Mar que investiga en l’Estret. “Tractem d’alertar al ferri des del vaixell en què observàvem al catxalot… Però el cetaci va morir una hora després de l’impacte”.

La zona és recorreguda pels vaixells que connecten Tànger, Ceuta i Algesires. “A més de la contaminació acústica, la zona està molt afectada pels vessaments de cru i per la neteja d’embornals”, assenyala De Stephanis. “Cal prendre mesures per a evitar les col·lisions”, subratlla. A Canàries, apunta André, es registren de 6 a 10 accidents cada any.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions