L’empresa propietària de la central nuclear José Cabrera, situada en la localitat d’Almonesir de Zorita (Guadalajara), ha presentat en l’Audiència Nacional un recurs contenciós administratiu contra la decisió del Ministeri d’Economia de tancar definitivament la planta el 30 d’abril de l’any 2006. Segons fonts consultades, aquest recurs d’Unión Fenosa es basa en “el menor temps concedit en l’extensió de l’autorització de funcionament”.
El 10 de desembre passat, aquesta companyia elèctrica va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’ordre ministerial de 14 d’octubre, publicada en el Boletín Oficial del Estado (BOE) el 7 de novembre, per la qual es renovava l’autorització d’explotació de la central José Cabrera.
Aquesta disposició legal estava signada pel secretari d’Estat d’Energia, Desenvolupament Industrial i de la Petita i mitjana empresa, José Folgado, per delegació del ministre d’Economia, Rodrigo Rato. En aquest document, Unión Fenosa reclamava també l’expedient administratiu per a formular la demanda. La Secció 6 de la Sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional va admetre a tràmit el recurs el passat dia 9. L’Administració tenia, des de llavors, un termini improrrogable de vint dies per a remetre a l’Audiència Nacional l’expedient administratiu de la central nuclear de Zorita.
El 14 d’octubre de 2002 Economia comunicava oficialment a Unión Fenosa l’ordre de tancament de la central nuclear de Zorita, un dia abans que entrés en vigor l’ordre ministerial que establia la data de clausura el mateix dia en què expirava el permís d’explotació concedit l’any 1999. La decisió del Ministeri d’Economia va estar precedida d’una àmplia polèmica en el si del Consell de Seguretat Nuclear (CSN).
Un mes abans, els quatre consellers van proposar la clausura d’aquesta planta nuclear, la més antiga del parc espanyol, l’any 2006, fonamentalment per falta “de cultura de seguretat”. En aquesta votació es va abstenir María Teresa Estevan Bolea, presidenta del CSN.
La polèmica es va traslladar al Congrés dels Diputats, en ocasió de la compareixença de María Teresa Estevan Bolea davant la Comissió d’Economia i Hisenda, el 25 de setembre de l’any passat, per a presentar l’informe del CSN corresponent a 2001 i informar sobre les centrals de Zorita i Cofrents (València), entre altres qüestions.
En aquell moment, la presidenta del CSN va dir textualment que “les centrals nuclears són segures o no ho són, i avui puc assenyalar-los que les condicions de seguretat de Zorita i de totes les nostres centrals són plenes; si no, no permetríem el seu funcionament ni tres anys, ni dos mesos, ni un dia”.
En la seva intervenció preliminar davant la Comissió d’Economia i Hisenda de la Cambra Baixa va subratllar que “sota el punt de vista personal jo no tinc gens d’interès especial en què una central treballi més o menys anys, perquè a nosaltres només ens correspon vetllar per la seguretat quan estan en operació”. La presidenta del CSN també va advertir en la seva compareixença que no podia donar suport a l’últim informe que va rebre el vot majoritari dels quatre consellers d’aquest organisme regulador, “perquè per a justificar una decisió política es van introduir conceptes mancats de rigor respecte a la seguretat de la planta”.
D’altra banda, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha exigit a la central de Zorita el compliment d’una bateria d’instruccions, que afecten principalment el funcionament i inversions, amb l’objectiu de garantir la seguretat de la instal·lació fins al seu tancament.
En un informe sobre “Instruccions Tècniques Complementàries a l’Autorització d’Explotació”, remès pel CSN al Congrés dels Diputats, s’estableixen disset requisits que ha de complir la central per a continuar operant fins al seu tancament. Entre ells exigeix que les inversions han de garantir tots els canvis necessaris per a mantenir i millorar raonablement la seguretat. En aquest sentit, el CSN assenyala que “cap inversió important per a la seguretat podrà deixar-se sense finançar”.
Una altra de les instruccions fa referència a la protecció radiològica dins de la central que, d’altra banda, haurà de realitzar informes anuals sobre successos interns, sobre modificacions de disseny o sobre mesures preses per a adequar la seva explotació als nous requisits. Així mateix, es demana l’elaboració d’un informe anual de resultats del programa de vigilància radiològica ambiental.
La central nuclear de Zorita va constituir en el moment de la seva concepció, a principis de la dècada dels seixanta, un exemple de visió industrial, segons el Fòrum Nuclear que agrupa la indústria nuclear espanyola. El primer acoblament a la xarxa es va produir el mes de juliol de 1968 i, descomptant el temps que ha romàs en altres maneres de funcionament diferents del d’operació a plena potència a causa de parades per a recàrrega i modificacions de disseny, entre altres, porta acumulats més de 22,5 anys equivalents de funcionament a plena potència.
El disseny i construcció d’aquesta planta nuclear es va portar a efecte en el temps en què s’aprovava a Espanya la Llei Nuclear. En aquesta època, 1964, la normativa nuclear era molt incipient. El tipus de reactor triat va ser PWR, amb una potència de 160 megavats electrònics (MWe), que havia estat desenvolupat com a reactor de propulsió de submarins als Estats Units.
