“La naturalesa és l’espectacle més sorprenent que pot mirar l’home”, assegurava Fernando Fernán-Gómez en la pel·lícula ‘La llengua de les papallones’. En endinsar-se en un espai natural, a més de l’equip imprescindible com la roba o un calçat adequats, portar uns prismàtics farà gaudir més de l’entorn del poder contemplar detalladament aquests éssers vius, com les aus, que solen estar allunyats. Ara bé, la gran diversitat de marques, models i característiques compliquen l’elecció. Aquest article assenyala en sis passos com triar i utilitzar uns bons prismàtics de naturalesa.
1. Conèixer el nombre d’augments i la lluminositat
La primera dada que s’ha d’interpretar és aquesta espècie de multiplicació que porten associada: 8×32, 10×40, etc. El primer dígit es refereix al nombre d’augments (com més alt és, més augments té). El segon dígit assenyala el diàmetre de l’objectiu en mil·límetres (com més gran sigui, més llum li entrarà). Ambdues característiques venen unides perquè estan relacionades: a major augment menor lluminositat a igual diàmetre. Per exemple, uns prismàtics de 8×40 tenen menys augments que uns de 10×40, però amb els primers es veurà millor en condicions de menor llum.
2. Tenir clar perquè es volen
La gran varietat de prismàtics tracta de respondre a diferents situacionsLa gran varietat de prismàtics tracta de respondre a diferents situacions que els seus usuaris poden tenir. La distància, la llum o el moviment de l’objecte o l’animal que es vol observar varien en la naturalesa. Luis Martínez, ornitólogo i un dels integrants de l’equip de SEU/BirdLife del Programa de Viatges, Excursions i Cursos, explica que 7 augments poden ser idonis per contemplar cetacis o aus marines des d’un vaixell; 8 augments per a observacions en bosc, on es veuen els ocells a distàncies relativament curtes; i 10 augments poden resultar més adequats per a mitjans oberts a distàncies majors, com les aus esteparias, rapaces o aquàtiques.
Si es volen observacions de llargues distàncies, cal incrementar el nombre d’augments, però els prismàtics són més grans i pesats i requereixen l’ús d’un trípode perquè la imatge no tremoli.
En el cas de voler veure animals o objectes situats a curta distància, com a papallones, cal tenir en compte una altra informació que hauria d’oferir el fabricant: la distància mínima d’enfocament. Hi ha prismàtics capaços d’enfocar a menys de dos metres i uns altres que solament arriben a cinc.
3. Fixar-se en els detalls
La diversitat de detalls marca les elevades diferències de preus. Els millors prismàtics tenen prismes de vidre, són lleugers i resistents, tenen lents multitratadas, són impermeables i estancs perquè no els entri la pluja, el vapor d’aigua o la pols (s’emplenen de gasos com a nitrogen o argón), i porten una corretja ampla i còmoda. Un bon prismàtic ofereix una imatge nítida i evita fallades òptiques com la colimación, l’aberració cromàtica o els reflexos fantasma. També convé fixar-se en el camp visual: com més angle de visió (en graus), menys problemes es tindrà per localitzar l’objectiu que es vulgui contemplar.
4. Conèixer les marques i fixar-se un pressupost
El mercat brinda una gran varietat de fabricants. Cànon, Leica, Nikon, Olympus, Swarovski, Tasco, Vanguard, Zeiss, etc. entre unes altres, ofereixen més garanties de bons productes. Un criteri lògic per triar és fixar-se un pressupost que pot gastar-se. En opinió de l’expert de SEU/BirdLife, per sota de 100 euros “gairebé tot és molt dolent”. Una bona opció per iniciar-se i gastar-se el mínim, segons Martínez, són els prismàtics Falcó 8×32 de la pròpia SEU/BirdLife: “He vist prismàtics que dupliquen el seu preu de pitjor qualitat òptica”.
Els ja iniciats que volen donar un salt tenen moltes opcions. Tot dependrà de factors com el seu pressupost o les seves característiques personals. Si es volen els millors del mercat, Luis Martínez recomana “Swarovski, probablement la millor, i Zeiss. Això sí, parlem de prismàtics que en alguns casos estan prop dels 3.000 euros”.
5. Utilitzar-los abans de triar un
Amics o familiars amb bons prismàtics poden deixar-los provar abans d’adquirir uns. En acudir a la tenda és preferible portar les idees clares i provar els que es considerin millors opcions. És important tenir en compte si s’utilitzen o no ulleres perquè s’adaptin a la visió i calibrar-los de la manera correcta, amb la roda d’enfocament general i la roda individual, que en general està en l’ocular dret.
6. Saber localitzar el que volem observar
Una vegada localitzat a simple vista l’objectiu, és convenient recordar algun element del paisatge com a referència. Després, sense moure el cap, cal fixar la vista amb els prismàtics. Si no apareix en el camp de visió, cal recórrer a les referències que s’han memoritzat. A continuació, es mou la roda general amb suavitat fins a aconseguir una visió enfocada. Mai cal mirar directament al sol per no cremar la retina dels ulls. Convé portar el seu funda per guardar-los quan no s’utilitzin, sobretot si no són impermeables ni estancs.
