Tots els incendis forestals causen enorme dolor i impotència quan es produeixen. A Espanya, per desgràcia, sabem que cada estiu haurem de lamentar el foc en diversos punts del país, sobretot si ha estat un hivern amb poques pluges. Les causes són moltes, però l’abandó de les muntanyes i les imprudències humanes resulten la metxa perfecta. Aquest any, quan encara no estaven apagats els terribles incendis de Gran Canària, van començar a arribar notícies alarmants des de l’anomenat “pulmó del planeta”: la selva amazónica crema en flames.
En la part meridional del continent americà està començant la temporada seca, quan el risc de foc és major, i ja s’han registrat 73.000 incendis, un 70 % més que en 2018. De fet, solament en la parteix boliviana de la selva amazónica, han cremat fins al moment més d’un milió d’hectàrees.
Aquests incendis són provocats com a eina per a la desforestació del bosc tropical més gran del món. La taxa de desforestació ha augmentat en un 45 % respecte a 2018 i no hi ha dubte que aquesta ona de foc és intencionada, causada per l’acció humana i directament relacionada amb l’expansió agropecuària (producció de carn, soia, etc.), com confirmen les dades de l’Institut de Recerca Ambiental de l’Amazonía de Brasil (IPAM).
Amb cada hectàrea que crema perdem tots i per això estem davant una emergència global: si perdem l’Amazonía, perdem la lluita contra el canvi climàtic. Els boscos amazónicos exerceixen un paper crític en la mitigació del canvi climàtic i aquests terribles incendis aguditzaran la crisi climàtica global per les emissions de carboni procedents de la crema de vegetació i la matèria orgànica dels sòls. D’altra banda, les àrees danyades seran més vulnerables a sequeres, inundacions i a altres efectes del canvi climàtic.
L’impacte immediat dels incendis es plasma en la mort de milers d’animals i plantes, entre ells espècies emblemàtiques i de gran importància ecològica com el jaguar. Les flames, a més, ocasionen una pèrdua d’hàbitat que amenaça de forma directa a la supervivència de les espècies.
Imatge: Michel Gunther
I, per descomptat, comporten impactes socials, econòmics i de salut. Comprometen la qualitat de l’aire de regions properes i de ciutats que no ho estan tant, com Sao Paulo. El dany per als mitjans de vida de petits productors locals i pobles indígenes és evident doncs, entre altres coses, perden la matèria primera de la qual poden viure, la fusta.
Sobre l’Amazonía
L’Amazonía és una regió enorme que ocupa vuit països i el territori francès d’ultramar de la Guaiana, on viuen 34 milions d’habitants; entre ells, els membres de més de 500 grups indígenes, alguns encara sense contactar. Aquests gairebé set milions de km2 de bosc alberguen una desena part de la biodiversitat del planeta, amb 40.000 espècies de plantes i 2.200 noves descrites des de 1999. Suposa el 10 % de la reserva mundial de carboni emmagatzemat i fins a una cinquena part de l’aigua dolça mundial.
WWF està present sobre el terreny des de fa més de 30 anys per conservar la seva enorme riquesa, acabar amb el tràfic il·legal de fusta i treballar amb les comunitats indígenes per buscar solucions ecològicament sostenibles. Els governs han d’engegar polítiques de protecció de l’Amazonía i impulsar noves àrees de protecció i és fonamental que es coordinin per gestionar l’Amazonía com l’ecosistema que és perquè les fronteres no tenen sentit en la naturalesa.
En els últims dies, i davant les tristes notícies que seguim rebent, ens vam sumar a la preocupació de la societat civil i hem demanat als líders polítics de Brasil, Bolívia, Colòmbia, Perú, Equador, Veneçuela, Guyana i Surinam combatre la desforestació i acabar amb les causes dels incendis per protegir l’Amazonía. Ara mateix, gens pot desviar l’atenció sobre el que realment importa: la conservació de la naturalesa, el benestar de la gent de l’Amazonía i de tot el planeta. Si tu també vols fer un pas, pots sumar-te al nostre ‘Manifest en Solidaritat per l’Amazonía‘. Comparteix el que està passant, ens juguem el planeta.
