Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què fer amb els pneumàtics usats

Els tallers han d'acceptar els pneumàtics fora d'ús i els productors gestionar el seu correcte tractament mediambiental
Per Alex Fernández Muerza 29 de octubre de 2008
Img neumaticos
Imagen: John Nyberg

La llei prohibeix avui dia l’abandó dels pneumàtics fora d’ús (NFU), per evitar el seu impacte en el medi ambient i reaprofitar-los com a matèria primera. Per tant, els consumidors no poden desprendre’s dels seus pneumàtics usats de qualsevol manera. El procés més habitual consisteix a realitzar el canvi de pneumàtics en un taller, els responsables del qual han d’acceptar els vells i lliurar-los-hi a un gestor autoritzat per al seu correcte tractament mediambiental. Ara bé, el consumidor paga per cada nou pneumàtic un petit import per cobrir les despeses que suposi la seva gestió en el futur.

Els NFU són un residu no biodegradable que abandonat en el medi ambient provoca un impacte visual desagradable i una pèrdua d’espai aprofitable. Així mateix, el seu apilat en la naturalesa pot convertir-se en un focus de contaminació i de disseminació de plagues i malalties. En cas de ser cremats, aquests residus poden provocar diversos efectes no desitjats, com l’emissió a l’atmosfera de gasos i partícules nocives.

Per això, el Reial decret 1481/2001 prohibeix, des de l’1 de gener de 2003, l’eliminació (com a abocament o mitjançant la incineració sense recuperació energètica) de NFU sencers i, des de l’1 de gener de 2006, la dels NFU trossejats. Les comunitats autònomes (CC.AA.), que compten amb la competència en matèria de residus, poden sancionar a els qui realitzin l’abocament il·legal del pneumàtic. L’import econòmic de la sanció depèn de cada CC.AA., si bé pot ascendir a varis milers d’euros si es considera una infracció greu.

El procés de valoració té un preu, que es cobreix amb “l’ecovalor” que paga el consumidor
Els productors estan obligats a responsabilitzar-se de la recollida i correcta gestió de punts NFU com a nous introdueixin anualment al mercat de reposició en tota Espanya, tal com indica el Reial decret 1619/2005. Per efectuar aquest treball, i de pas reduir costos i garantir el millor servei possible, els productors tenen la possibilitat d’agrupar-se en sistemes integrats de gestió (SIG). En el cas dels residus de pneumàtics, SIGNUS és el principal SIG, creat per iniciativa dels actors més importants del sector dels pneumàtics.

En l’actualitat, la gran majoria dels NFU gestionats per SIGNUS acaba en alguna de les múltiples vies de valorització, com apunta Isabel López-Rivadulla, responsable de comunicació de SIGNUS: sòls de seguretat de parcs infantils o geriàtrics, barreges bituminosas per a l’asfaltat de carreteres, capes de drenatge en abocadors, basses de retenció d’aigües pluvials, combustibles de substitució en acereries i en cementeras, entre unes altres.

Què li costa al consumidor aquesta gestió

ImgImagen: John NybergEls responsables de SIGNUS asseguren que, malgrat el valor de reutilització d’una part dels pneumàtics usats i del valor comercial positiu dels materials que s’obtenen a partir del seu tractament, la seva recollida, transport i transformació són deficitaris. Per això, aquest procés de valoració té un preu, que es cobreix amb “l’ecovalor” que paga el consumidor i que equival al cost complet que li suposarà a SIGNUS la correcta gestió mediambiental del pneumàtic usat.

Els consumidors poden i han d’exigir el màxim aprofitament en el tractament dels NFU, pel que s’estableix l’obligació legal d’especificar en les factures de venda dels pneumàtics la repercussió de l’ecovalor “” en el seu preu final. Segons el RD 1619/2005, els consumidors no paguen aquest cost pel pneumàtic que deixen, sinó pel qual adquireixen, perquè una vegada que es converteixi en residu es pugui gestionar adequadament.

Els preus vigents en 2008 de l’ecovalor “” (Impost sobre el Valor Afegit -IVA- i Impost General Indirecte Canari -IGIC- no inclosos) són els següents:

  • Categoria A: moto, scooter i derivats, 1,14 euros.
  • Categoria B: turisme, 1,77 euros.
  • Categoria C: camioneta, 4×4 tot terreny, pneumàtic de manutenció petit i massís, igual o menor que 12″, i agrícola igual o menor que 16″ o igual o menor que 21″, si el seu ample és igual o menor que 7,5″, 3,52 euros.
  • Categoria D: camió, agrícola major que 16″ i igual o menor que 21″, obra pública igual o menor que 16,5″, pneumàtic de manutenció lleugera major que 12″ i igual o menor que 15″, 11,12 euros.
  • Categoria I: agrícola major que 21″ i igual o menor que 30″ més estrets, obra pública major que 16,5″ i menor o igual que 24″, i manutenció major que 15″ i igual o menor que 24″ i massís de 15″, 20,14 euros.
  • Categoria F: agrícola major que 30″, obra pública de 25″ i ample igual o menor que 17,5 – 25″ i massís major que 15″ i menor o igual que 24″, 35,88 euros.

Aquests preus han experimentat una reducció d’un 14,8% pel que fa als de l’any passat, gràcies a la correcta gestió i optimització de recursos, segons López-Rivadulla. En aquest sentit, des de SIGNUS s’afirma que el gran potencial dels NFU permetrà més endavant compensar gran part dels seus costos i aconseguir grans beneficis mediambientals derivats d’aprofitar els materials que componen el pneumàtic com a matèries primeres secundàries (matèries que ja han passat per un tractament). Per això, expliquen, en la nova Directiva Marco de Residus que es troba en elaboració, el NFU és candidat a ser exclòs de la llista de residus.

Pneumàtics usats a Espanya

En 2007 es van generar a Espanya unes 300.000 tones de pneumàtics usats procedents de la seva substitució per altres nous o usats, així com provinents dels desballestaments al final de la vida útil dels vehicles. De tot aquest volum, els productors que en l’actualitat estan adherits a SIGNUS van representar aproximadament el 69%, és a dir, unes 207.000 tones.

Durant 2007, SIGNUS va recollir 213.542 tones de pneumàtics, un 3,2% per sobre de la seva obligació legal. Del total d’aquestes tones gestionades per SIGNUS, el 91,5% va ser destinada a valorització i el 8,5% a reutilització (recauchutado i venda de segona mà), complint d’aquesta manera amb el que marca la llei d’aconseguir el cent per cent de valorització i reutilització del residu.

De la resta, 40.000 tones eren responsabilitat dels productors de vehicles, 12.000 d’importadors de pneumàtics usats i 41.000 d’altres importadors de pneumàtics nous que no es troben en SIGNUS.