Nius de tèrmits que mantenen la temperatura malgrat els bruscs canvis tèrmics de l’exterior, escarabats que la seva coberta aprofita les gotes d’aigua, voltors que reciclen els cadàvers d’altres animals… Aquest article assenyala diverses pràctiques animals per estalviar recursos bàsics, com l’energia o l’aigua, o reciclar els residus per convertir-los en recursos, i de les quals els éssers humans podem aprendre. Per a això s’ha comptat amb les propostes d’experts de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU/BirdLife) i de Juan Ignacio Pérez, catedràtic de Fisiologia i responsable de la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).
Aïllament tèrmic
Els edificis amb un adequat aïllant tèrmic poden estalviar fins a un 30% d’energia, que es tradueix en una reducció de la factura i en les emissions de diòxid de carboni (CO2), principal gas d’efecte hivernacle implicat en el canvi climàtic.
L’estalvi de recursos naturals bàsics, com l’aigua i l’energia, és una constant al món animalEn el regne animal, posseir un bon aïllament tèrmic enfront dels canvis de temperatura externs és fonamental. Les gangues i ortegas, dues espècies esteparias, suporten altíssimes temperatures a l’estiu gràcies al seu plomatge aïllant. Les aus aquàtiques, com els ànecs o les oques, utilitzen una gruixuda capa de fi i aïllant plomissol per sobrellevar les baixes temperatures hivernals.
Alguns animals modifiquen el seu aïllament tèrmic en funció de la temperatura externa. És el cas dels animals que “muden” o canvien de pelatge, com els gossos o les balenes, que varien la seva capa de greix protector depenent de la temperatura.
Els tèrmits tropicals construeixen els seus nius de manera que mantenen estable la temperatura interior de les seves cases, malgrat les variacions tèrmiques extremes de l’exterior. Aquests termiters van inspirar a l’arquitecte Mick Pearce per dissenyar l’edifici Eastgate d’Harare (Zimbàbue). Utilitza solament el 10% de l’energia que necessita un edifici convencional de la seva mateixa grandària, per la qual cosa ha estalviat en les seves cinc primers anys més de 2,5 milions d’euros en aire condicionat.
Estalvi d’aigua i energia
L’estalvi de recursos naturals bàsics, com l’aigua i l’energia, és una constant al món animal. Alguns animals poden viure amb molt poca aigua. A més dels coneguts camells, la rata cangur del desert nord-americà o l’antílop del desert Oryx poden estar mesos sense beure i el jerbo obès o rata obesa dels deserts del nord d’Àfrica solament “beu” l’aigua que ingereix a través de les plantes que menja.
Les aus també saben “estalviar” aigua. Les espècies que viuen en mitjans secs canvien la sorra per l’aigua per banyar-se. A més, el seu metabolisme els permet no balafiar l’aigua del seu cos en evacuar el nitrogen, fent una orina “seca”.
Alguns animals han desenvolupat sistemes d’estalvi d’aigua molt eficients. L’escarabat stenocara del desert de Namíbia està cobert d’uns pegats alterns de cera que aprofiten les gotes d’aigua.
Els animals que hibernen són un exemple d’estalvi d’energia. Alguns ho fan en funció de les estacions, com els ossos/ossos o els perrillos de les prades; i uns altres realitzen una letargia durant unes hores del dia, com a ratapinyades, rates, colibríes o musarañas, per contrarestar la seva alta despesa metabòlica.
En alguns casos l’estalvi d’energia porta fins i tot a modificar parts del seu organisme, com la reinita rayada, una petita au que durant el seu vol migratori, d’uns 3.000 quilòmetres de mitjana, atrofia el seu aparell digestiu per evitar un consum innecessari d’energia. Aquesta regressió de l’aparell digestiu també és una pràctica realitzada per la serp pitó als moments d’espera de les seves preses.
Reciclatge de residus
La Comissió Europea (CE) pretén fer d’Europa una economia circular que transformi els residus en recursos. L’actual model econòmic del “usar i tirar” és insostenible en un planeta de recursos finits que mostra cada vegada més símptomes d’esgotament.
L’economia circular segueix el model de la naturalesa, on hi ha algun ésser viu que aprofita un residu d’un altre o materials explotats prèviament. Els escarabats peloteros (en el vídeo) fan les seves boles amb boñigas, on introdueixen els seus ous perquè les seves larves s’alimentin.
Diverses espècies d’aus reutilitzen els nius abandonats, com el dels picapinos. Els escarabats enterradors processen en una espècie d’embalsamiento pajarillos morts per emprar-los com a aliment per a les seves larves. Un cuc que viu en l’Antàrtida, Osedax antarcticus, descobert fa dos anys per científics espanyols, s’alimenta dels esquelets de balena en descomposició. Els mol·luscs bivalves xilófagos consumeixen la fusta dels vaixells que s’enfonsen com si fossin tèrmits. Les aus necrófagas són especialistes en reciclatge: els voltors leonados mengen parts més profundes del cadàver, els voltors negres més superficials i el quebrantahuesos aprofita els ossos/ossos. Els cocodrils marins enterren els seus ous en un buit poc profund i ho cobreixen amb restes vegetals que en descompondre’s mantenen el niu a la temperatura necessària.
