Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què és el desenvolupament sostenible?

El desenvolupament econòmic podrà continuar en el futur si es respecta el medi ambient

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 25deMaigde2005

La naturalesa compta amb uns recursos limitats, per la qual cosa un sistema econòmic basat en l’explotació, el consum massiu i el benefici monetari és insostenible. Per això, la idea de desenvolupament sostenible defensa un desenvolupament que tingui en compte aquesta premissa i que permeti la millora de les condicions de vida dels éssers humans mitjançant una explotació racional respectuosa amb el medi ambient. Ara bé, què és el desenvolupament sostenible i com s’aconsegueix?

Objectius de l’agenda de desenvolupament sostenible

Nacions Unides celebrabó  a Nova York el Cim per a aprovar la Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. “És una fita en l’agenda internacional, perquè per primera vegada s’uneix la lluita contra la pobresa i la protecció del medi ambient”, destacava A mancayVillalba, assistent a l’esdeveniment com una de les representants d’UNESCO Etxea, el Centre UNESCO al País Basc.

Fins ara, la labor internacional per avançar en el desenvolupament humà i en la sostenibilitat havia seguit camins paral·lels però diferents. L’Agenda 2030 ha unit totes dues cap al desenvolupament humà sostenible. Nacions Unides reconeixen el que cada vegada més experts i organitzacions ambientals assenyalaven des de fa temps: el desenvolupament humà sol pot ser sostenible o, dit d’una altra manera, un model de creixement econòmic plantejat per a ser infinit no és possible en un planeta finit.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) continuen en la pràctica els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), aprovats en 2000 amb la meta fixada en 2015 per a acabar amb la fam i la pobresa extrema en el món. Els ODS s’imposen una nova data, 2030, amb la mateixa pretensió, però incloent la clau ambiental.

Així, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), reconeixen la necessitat d’unir desenvolupo humà i protecció del medi ambient. Plantegen, a més, diverses metes  per a lluitar contra la pobresa i protegir el medi ambient de cara a 2030, raó per la qual el Banc Mundial va publicar un atles amb els principals avanços i desafiaments ambientals del planeta, entre els quals es troba la construcció sostenible.

 

 

 

Concepte de desenvolupament sostenible: origen i evolució

La primera definició de desenvolupament sostenible es troba en 1987 en l’informe “El nostre futur comú”, fruit dels treballs de la Comissió de Medi Ambient i Desenvolupament de Nacions Unides, creada per l’Assemblea d’aquesta institució en 1983. L’informe, més conegut com a Informe “Brundtland“, ja que va ser coordinat per la noruega Gro Harlem Brundtland, va establir aquest concepte perquè es compatibilitzessin els aspectes ambientals, econòmics i socials des d’una perspectiva solidària. Anys més tard, en 1992, en el Cim de la Terra a Rio de Janeiro de Nacions Unides, es va establir una Comissió per al Desenvolupament Sostenible amb el propòsit d’impulsar aquest canvi de mentalitat. El resultat final principal d’aquest cim va ser un document, titulat Agenda 21, en el qual es definia una estratègia general de desenvolupament sostenible per a tothom, posant l’accent principalment en les relacions Nord-Sud.

Els assistents a aquest cim van elaborar a més la denominada “Declaració de Riu sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament”, que tenia en compte aquest model de desenvolupament i tractava de precisar-lo mitjançant una sèrie de principis. La definició de desenvolupament sostenible s’assumia en el Principi 3: “Aquell desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a atendre les seves pròpies necessitats”.
Durant el mateix any que se celebrava el cim de Riu, la Unió Europea elaborava el V Programa d’acció de la Comunitat al mig ambient que titulava “Cap a un desenvolupament sostenible”. Aquest Programa reconeixia que el medi ambient depèn de les accions col·lectives que es prenguin en l’actualitat, i assumia la dificultat que suposava aquest canvi de mentalitat dels Estats membres, tant en el món empresarial com en els propis ciutadans. En aquest sentit, el desenvolupament sostenible fa referència a la utilització de manera racional dels recursos naturals d’un lloc, cuidant que no siguin exhaurits perquè les generacions futures puguin també fer ús d’ells.

D’altra banda, alguns experts recorden que el terme desenvolupo sostenible és una inapropiada traducció de l’anglès, i que s’hauria de cridar de forma més correcta “desenvolupament perdurable”, ja que el desenvolupament no se sosté, sinó que perdura en el temps. No obstant això, com sol passar amb altres termes, la seva utilització ja s’ha establert prou com perquè pugui modificar-se encara que pugui estar utilitzant-se de manera equivocada.

El concepte que subjeu en el terme de desenvolupament sostenible s’ha proposat, amb una altra terminologia, amb anterioritat. En el segle XVIII, els economistes francesos coneguts com a fisiòcrates parlaven d’augmentar les “riqueses renaixents” sense menyscapte dels “béns fons”. A principis de la dècada dels setanta del passat segle, el Primer Informe del Club de Roma sobre els límits del creixement, juntament amb altres publicacions i esdeveniments, posava en dubte la viabilitat del creixement com a objectiu econòmic mundial. Ignacy Sachs, consultor de Nacions Unides per a temes de medi ambient i desenvolupament, va proposar la paraula “ecodesarrollo” per a conciliar l’augment de la producció que reclamaven urgentment els països del Tercer Món, amb el respecte als ecosistemes que permetria l’habitabilitat de la Terra. No obstant això, el terme no va semblar ser del grat dels economistes i polítics més convencionals, la qual cosa va portar al fet que finalment caigués en desús i al fet que es comencés a utilitzar el citat “desenvolupament sostenible”.

Per això, des de diversos fòrums es critica que la idea de desenvolupament sostenible no s’ha consolidat, pel fet que es tractaria d’un terme ambigu que recull un desig general sense precisar molt el seu contingut ni la manera de portar-lo a la pràctica. Així, la major part de la indefinició vigent procediria de l’intent de conciliar la idea de desenvolupament econòmic amb la de sostenibilitat, quan cadascun d’aquests dos conceptes es refereix a nivells diferents.

D’altra banda, convé destacar que Espanya ocupa el lloc 21 d’entre els 162 països que s’han apuntat als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, encara que no totes les comunitats autònomes són igual d’eficients.

Com aconseguir aquests objectius

Les principals característiques que ha de reunir un desenvolupament perquè el puguem considerar sostenible són les següents:

  • Manteniment o millora del sistema ambiental per part de l’activitat econòmica, així com la qualitat de vida de tots els ciutadans
  • Educació
  • Utilització dels recursos eficientment, i promoció del reciclatge i la reutilització
  • Desenvolupament i implantació de tecnologies netes
  • Restauració dels ecosistemes danyats
  • Promoció de l’autosuficiència regional
  • Reconeixement de la importància de la naturalesa per al benestar humà
  • Plantejament de les activitats humanes “dins” d’un sistema natural que té les seves lleis, utilitzant els recursos sense trastocar els mecanismes bàsics del funcionament de la naturalesa.
  • Alimentació sostenible

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions