Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quant ens costen les espècies invasores?

Les espècies invasores han costat a Europa en els últims 20 anys 12 bilions d'euros

Img invasora cangrejorojo hd Imatge: CSIC

Les espècies invasores poden reduir la biodiversitat, propagar malalties, causar danys econòmics milionaris i molestar als ciutadans, com ho mostren diversos estudis tant a nivell mundial com a Espanya. Un grup d’investigadors internacionals ha creat un sistema per valorar quant perjudiquen en la vida quotidiana, de manera que es puguin prioritzar amb rapidesa les accions necessàries per fer-les front. Aquest article assenyala quant ens costen les espècies invasores i en què consisteix el nou mètode que les avalua.

Quant ens costen les espècies invasores

Img invasora cangrejorojo listg
Imatge: CSIC

Les espècies invasores són una amenaça important per a la biodiversitat i els ecosistemes naturals, ja que poden competir amb les espècies natives i alterar els hàbitats. El seu impacte no es redueix al medi ambient sinó que també té fortes repercussions sobre l’economia, la societat i la salut pública. Els exemples que poden posar-se són molt diversos: el mosquit tigre (Aedes albopictus), originari del sud-est asiàtic, pot picar de dia i de nit, està expandint malalties, com el dengue i la febre groga, en àrees on no són endèmiques i posa en risc les activitats a l’aire lliure; el caragol poma (Pomacea spp), d’origen sud-americà, constitueix un problema seriós per a la producció dels arrossars de l’Ebre; el jacint d’aigua (Eichhornia Crassipes) obstrueix canals i dificulta la navegació en el riu Guadiana; la cotorra argentina (Myiopsitta monachus) molesta pel soroll que fa i competeix amb altres animals natius; etc.

A Estats Units les pèrdues directes per espècies invasores al costat dels costos del seu control aconsegueixen els 137 bilions de dòlars anuals“És costós tant el dany que puguin ocasionar com el maneig que cal fer”, assegura Montserrat Vilà, professora investigadora de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) a Sevilla. Aquesta experta en invasions biològiques ofereix algunes dades sobre quant suposen: la retirada de més de 200.000 tones de jacint de l’aigua al llarg de 75 quilòmetres del Guadiana ascendeix a més de 14 milions d’euros i els imports de reparació deguts a la invasió del musclo zebra i les mesures de control en l’Ebre a més de cinc milions. S’estima que a Europa han suposat 12 bilions d’euros en els últims 20 anys. “A més hi ha molts costos difícils de valorar monetàriament, com per exemple l’efecte en la pèrdua de biodiversitat”, apunta la investigadora.

I no són les úniques xifres que poden obtenir-se. A Estats Units s’estima que les pèrdues directes ocasionades per espècies invasores al costat dels costos del seu control aconsegueixen els 137 bilions de dòlars anuals, segons citava un estudi publicat en la revesteixi Ecosistemes per la pròpia Vilà al costat de Jara Andreu, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En aquest treball, publicat en 2007, les científiques assenyalaven que a Espanya es gestionen 109 espècies vegetals exòtiques en 14 comunitats autònomes, moltes d’elles en espais protegits, amb un import total de 50.487.637 euros, destinat en la seva majoria a la seva reducció poblacional mitjançant mètodes mecànics.

Img invasora cotorra
Imatge: CSIC

Espècies invasores: quant danyen en la vida quotidiana

La quantificació de la despesa que produeixen les espècies invasores és complex i, per tant, dificulta les mesures per combatre-les. Per això, un grup d’ecólogos de 24 institucions, liderat per Sven Bacher, de la Universitat de Friburg (Suïssa), ha creat SEICAT, un sistema d’anàlisi de risc que classifica a les plantes i animals invasors en funció del dany que puguin ocasionar i així poder manejar-les per mitigar els seus impactes de manera més ràpida. Basat en un mètode del Premi Nobel d’Economia Amartya Sen, quantifica mitjançant indicadors de l’estat del benestar l’efecte de les espècies invasores en aspectes importants de la vida quotidiana i en la qualitat de vida de les persones.

Vilà, una de les participants en SEICAT, assegura que “és impossible manejar a totes les espècies invasores per igual. Aquest mètode ens permet prioritzar i prendre decisions”. La investigadora explica que “es pot fer per a una regió determinada o per a una nació, permet comparar regions i espècies concretes. Una espècie invasora serà ‘pitjor’ que una altra si, per exemple, la seva presència redueix no solament la producció agrícola sinó que deixa de conrear-se; una espècie invasora A amb pinchos i espines pot afectar poc a habitants urbans, però generar molt impacte en una població la subsistència principal de la qual sigui la ramaderia i el bestiar”.

Img mosquito tigre
Imatge: CDC

Per provar la seva utilitat, els seus impulsors van classificar els impactes d’amfibis exòtics invasors a nivell global. L’anàlisi va demostrar una àmplia varietat d’impactes sobre el benestar humà, sent el gripau de canya (Rhinella marina) el que va produir el màxim nivell. Paradoxalment, aquest gripau es va introduir per al control de plagues en moltes regions, però s’ha convertit en una plaga en moltes d’elles, ja que els depredadors nadius, que podrien controlar la seva població, es moren en menjar-ho per la toxicitat de la seva pell. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ho ha inclòs en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món.

Segueixi el canal de Medi ambient en Twitter @I_CONSUMERma i al seu autor @ecienciacom.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions