Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quatre anys després del Prestige: com estan les costes?

Encara que es necessiten realitzar més recerques, els experts asseguren que les possibilitats que ocorri un altre accident similar són elevades

Quatre anys després de l’enfonsament del petrolier Prestige enfront de les costes gallegues molts ciutadans es pregunten per l’estat actual de les costes. Es va aconseguir descontaminar la zona? Van arribar les subvencions per al seu sanejament? En quin punt es troba el procés de neteja? Segons el Centre per a la Prevenció i Lluita contra la Contaminació Marítima i del Litoral (CEPRECO), dependent del Ministeri de la Presidència, l’abocament va afectar 786 de les 1.064 platges de la cost nord espanyola. La descontaminació de les zones afectades va fer efecte diversos mesos després del naufragi del vaixell, encara que els experts recorden que encara és necessari realitzar recerques a mitjà termini per a conèixer l’abast real de la marea negra i sobretot determinar les mesures efectives que aconsegueixin evitar una altra catàstrofe similar.

Situació actual de les costes

Quatre anys després, segons fonts del CEPRECO, “la situació ambiental està normalitzada, havent-se finalitzat les tasques de restauració ambiental i neteja de l’abocament”. Jaime Roset Álvarez, Doctor en Ciències Biològiques i especialista en la catàstrofe del Prestige, matisa aquesta afirmació: “Ara, paisatgísticament és difícil imaginar que moltes platges i penya-segats van estar literalment asfaltats fa tan sols 4 anys. No obstant això, en les zones de major impacte com en la Costa dóna Morte, encara és possible trobar restes del desastre entre les roques. Zones on es van usar intensivament les hidrolimpiadoras encara no han estat reconquerides per la flora i la fauna”, com es pot comprovar en aquestes fotografies realitzades pel propi Roset (zona de Carnota i Lira).

En qualsevol cas, les dades mostren que la neteja ha estat efectiva, com exposa Roset: “de les 77.000 tones de fuel, més de 63.000 van ser llançades a la mar i van provocar prop de 170.000 tones de residus que van ser recollits en la mar o netejats en la costa. A 4.000 metres de profunditat, l’empresa Repsol YPF va extreure, segons els seus informes, 13.600 tones que romanien en el derelicte. Quant al fuel que va anar a parar al fons, no hi ha dades, només algunes estimacions”.

/imgs/2006/12/prestid.jpg

D’altra banda, les centenars de recerques realitzades durant aquests anys apunten en la seva majoria a la recuperació de les condicions ecològiques de la zona, com s’indica per exemple en un recent especial sobre el Prestige de la revista científica “Marini Pollution Bulletin”. En aquest monogràfic, experts de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) afirmen que ja en 2004 poblacions d’espècies com la gambeta, el gall o el lluç no mostraven símptomes adversos. No obstant això, en la mateixa publicació, científics de l’Institut de Ciències de la Mar del CSIC adverteixen que els moviments sísmics en la zona del derelicte podrien provocar nous fluxos contaminants des dels sediments.

Segons Roset, l’actuació de les gents del lloc, els milers de voluntaris i els soldats que van treballar sobre el terreny des dels primers moments, així com les labors de neteja professional dels mesos posteriors, van ser decisives per a atenuar els efectes catastròfics a mitjà termini. En la seva opinió, a més, “les marees vives i l’onatge d’aquells dies van llançar una bona part dels residus que arribaven a la riba per sobre del nivell de la plenamar, salvaguardant a molts organismes, com la majoria dels bancs de percebe”. Així mateix, segons els testimoniatges d’alguns pescadors recollits per Roset, “mai es va pescar més que quan es va tornar a permetre l’activitat extractiva, mesos després. Prova que els aturs biològics són altament beneficiosos”.

Per part seva, alguns científics sostenen que la mala dispersió del fuel en l’aigua -a causa de la seva densitat-, els vents dominants del nord durant l’hivern i primavera següents, que allunyaven de la costa el fuel del derelicte, o les labors de biorremediación van ser també determinants. No obstant això, Roset postil·la que “en zones d’aiguamolls costaners, la recuperació està sent més lenta per la seva major sensibilitat a la contaminació i l’absència d’onatge”.

No obstant això, José Luís García Varas i Raúl García, responsables del Programa Marí de WWF/Adena, subratllen que els efectes ambientals d’una marea negra com la del Prestige es poden prolongar més de 10 anys: “Excepte els fons del Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, la resta de fons de les aigües succintes encara sofreixen el fuel, molt nociu en aquests ecosistemes tan productius”. Així ho il·lustren en uns vídeos gravats per la pròpia WWF/Adena.

En aquesta mateixa línia, els responsables de WWF/Adena asseguren que, “en mancar de dades rellevants dels seus efectes a mitjà termini, no podem conèixer la seva responsabilitat en crisi com la del polp a Galícia o el col·lapse de l’anxova al Cantàbric. En la seva opinió, l’Administració continua ignorant les recomanacions dels científics en matèria de conservació dels oceans, “L’Administració continua ignorant les recomanacions dels científics en matèria de conservació dels oceans” i posen com a exemple que “a Espanya a penes hem invertit un 5% del pressupost que es va destinar en l’Exxon Valdes a Alaska, comparable quant a magnitud”.

Quant a les pèrdues, Roset assegura que valorar econòmicament la catàstrofe des del punt de vista ecològic “és molt difícil i generalment poc objectiu”. Els experts de WWF/Adena recorden que en el seu moment es van estimar els danys econòmics entre 3.000 i 5.000 milions d’euros, però “no tenim coneixement d’estudis que hagin confirmat posteriorment aquestes estimacions”. En aquest sentit, el Ministeri de Medi Ambient farà públic enguany els resultats d’un estudi cientificotècnic en els quals s’hauria de conèixer l’abast real que va tenir sobre l’ecosistema.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions