El Trineu de Vent és el primer vehicle del món capaç de moure’s amb energies renovables per l’interior de Groenlàndia i l’Antàrtida, augmentant així la capacitat de recerca científica i disminuint l’impacte d’aquestes expedicions. El seu impulsor, l’explorador espanyol Ramón Larramendi, director de l’agència de viatges d’aventura Terres Polars, compte en aquesta entrevista els descobriments que s’han aconseguit gràcies a aquest projecte i subratlla la importància de protegir l’Àrtic per fer front al canvi climàtic.
La idea del Trineu de Vent és que pugui utilitzar-se per a la recerca científica en els pols. Per exemple, gràcies a la primera presa de dades sistemàtica que vam fer, en 2011, hem demostrat la presència de pesticides en una zona remota del continent antàrtic.
“Hem demostrat la presència de pesticides en una zona remota del continent antàrtic”És el primer sistema eficient i provat per desplaçar-se milers de quilòmetres amb energies renovables, i estem intentant que es reconegui per fer més recerques. L’última expedició com la qual vam fer nosaltres en 2011 es va fer en 2007 l’any Polar Internacional amb vehicles eruga, consumint desenes de litres de combustible i amb un cost moltíssim major.
La seva capacitat màxima de càrrega oscil·la entre els 300 i 400 quilos, encara que per a una expedició científica dona molt de si.
Sí, de diverses formes:
- Desaparició de grans zones de la banquisa, la superfície del gel marí: on abans hi havia aquest gel ara ja no es forma. Per exemple, l’expedició que vaig fer fa uns anys esquiant des de Sibèria fins al Polo Nord geogràfic ara seria impossible.
- El permafrost, el sòl congelat sobre el qual estan edificades totes les infraestructures de l’Àrtic, s’està movent, i les cases, ponts, aeroports, etc. es desestabilitzen.
- El desglaç de les glaceres, un fenomen que havia començat fa més de cent anys, continua.
- El canvi dels corrents marins: afecta de manera enorme a la meteorologia, sobretot a Groenlàndia, zona que conec bé, i als animals, perquè aquests corrents mouen el menjar i estan desapareixent animals on abans hi havia.
- La temperatura està pujant més ràpid que en altres àrees del planeta: mentre a les zones temperades està pujant 0,5º, en l’Àrtic puja uns 2º.
“L’Àrtic s’està salvant avui dia perquè la seva explotació no compensa econòmicament”Protegir l’Àrtic és protegir-nos a nosaltres mateixos. Les transformacions que es van a produir podrien tenir greus conseqüències. Una de les hipòtesis que es treballa és que la modificació dels corrents, l’augment de l’aigua dolça i els canvis de temperatura podrien variar el corrent del golf que manté la temperatura a Espanya. Un canvi lleu en aquest corrent podria fer que zones espanyoles es refredessin de forma dramàtica i afectaria de gravetat a l’economia. Per això es parla del canvi climàtic com un generador de conflictes, perquè pot transformar les economies dels països.
Ara hi ha una campanya per fer un santuari com en l’Antàrtic, perquè no s’explotin tots els seus recursos. Malgrat això, crec que serà difícil i s’acabarà explotant, encara que no serà a curt termini. El que li està salvant avui dia és que la seva explotació és molt complexa i costosa i no compensa econòmicament.
“Canvis en l’Àrtic podrien produir impactes greus a Espanya”Estem acostumats a un cortoplacismo de les accions; tenim a veure un resultat immediat. Ara no veiem un canvi dramàtic a uns mesos vista, però pot ser el desafiament més greu al que s’hagi enfrontat la humanitat. Cal pensar en els nostres fills i en les generacions posteriors i començar a fer coses ja, encara que els resultats no es vegin ara, i perquè els seus efectes no vagin encara a més, perquè ja no es pot parar. No té res a veure amb ideologia o política. És alguna cosa que ens afecta a tots. No solament fan falta grans mesures governamentals, sinó també individuals, amb les possibilitats de cadascun. D’aquí la importància de la informació i la conscienciació.
Disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que està en marxa però de forma tímida.
Un primer gran pas seria prendre consciència i bandejar el que sigui innecessari. Després, informar-se per veure en la nostra vida quotidiana com podem reduir la nostra petjada ecològica.
El Trineu de Vent continuarà la seva marxa. Anem a seguir amb una recerca a Groenlàndia amb una travessia d’uns 2.000 quilòmetres i a desenvolupar la tecnologia del trineu per millorar-ho i intentar que sigui adoptat per altres projectes de recerca a Espanya i en altres països.
