Algú recorda el que és un «386» o un «486»? Fa a penes vuit anys eren les eines de treball de les empreses, els ordinadors que es van introduir de manera massiva en les llars espanyoles. En l’era del Pentium IV, ens sembla mentida que fa menys d’una dècada es pogués treballar amb semblants andròmines, que ara no suporten cap nou programa, acumulen pols i ocupen espai. Així doncs, què fer amb els ordinadors obsolets? Hi ha opcions: es donen a una ONG, es dipositen en recintes de reciclatge de grans electrodomèstics o es retornen als distribuïdors.
La ferralla informàtica
Segons un estudi realitzat per professors de la Universitat d’Oviedo, denominat «Prospectiva mediambiental en el sector dels residus», Espanya genera a l’any entre 100.000 i 160.000 tones d’escombraries electròniques domèstiques
Espanya genera a l’any entre 100.000 i 160.000 tones d’escombraries electròniques domèstiques
Un ordinador queda obsolet no perquè no es pot treballar amb ell, sinó perquè no podem instal·lar-li utilitats noves (paquets d’Office, comptabilitat, disseny gràfic, etc…). Un exemple clar el constitueix el processador Pentium: quan va aparèixer, els programes d’ordinador es van desenvolupar per a ell. A més, les connexions per a perifèrics canvien, es modernitzen i deixen de ser compatibles amb les d’anteriors aparells. Arriba un moment en què ampliar l’ordinador resulta més car que comprar un nou equip, perquè és difícil trobar maquinari de l’antiga generació, sense oblidar la memòria que necessiten les màquines per a instal·lar l’última versió d’un vídeo-jugo o la velocitat de navegació en Internet, que requereixen un equipament mínim.
Per això, quan l’ordinador ja no pot ampliar-se més, i tant les empreses com les famílies decideixen invertir en una nova màquina, el vell aparell es converteix en una molèstia. Primer tots els usuaris tracten de regalar-li-ho a algú. Sovint es converteix en l’ordinador per al germà petit; per a la segona residència; per a mamà, que segueix un curs d’ofimàtica i li pot servir… Però al cap d’un temps queda definitivament relegat i cal desfer-se de l’artefacte.
Ferralla molt contaminant
La importància de dipositar els residus electrònics en llocs de recollida habilitats a aquest efecte es deu al potencial contaminant dels seus components. Les bateries dels ordinadors portàtils o la pila són nocives per al medi ambient, perquè contenen metalls pesants. Els monitors dels ordinadors consten d’un tub de raigs catòdics, i la pantalla conté fòsfor. En la composició d’un ordinador podem trobar platí, coure, o fins i tot mercuri. Amb el reciclatge s’evita que es filtrin a la naturalesa i, al mateix temps, s’aconsegueix que tornin al circuit econòmic.
Tot aquest tipus d’enemics de la naturalesa ha provocat que el Govern de Navarra, a través de la seva Conselleria de Medi Ambient, hagi elaborat el «Manual de Bones Pràctiques Ambientals en l’Oficina». En aquest document es recull la legislació de la Comunitat Foral sobre cada tipus de residu i el camí a seguir per a dipositar-lo en el contenidor corresponent o punt net.
Nova legislació
Fins l’any passat, les empreses fabricadores no es feien responsables dels equips informàtics que venien, perquè no era la seva obligació i tampoc es trobava entre les seves inquietuds. No obstant això, actualment, el Reial decret 208/2005 de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus, reconeix als propietaris dels ordinadors la possibilitat de retornar-los-hi als distribuïdors. Són aquests els qui han de fer-se càrrec dels aparells i conducta “a la seva correcta gestió”, que, segons la norma, si decideixen no realitzar per si mateixos, han d’encarregar a gestors autoritzats o “participar en sistemes integrats de gestió en els quals poden intervenir els diferents agents econòmics”.
Sembla probable que aquest sobrecost recaigui en el consumidor final, que pot veure incrementat el preu dels ordinadors, per la qual cosa el Decret obliga els productors a especificar als usuaris en la factura la repercussió en el preu final dels costos de gestió dels aparells. Així mateix, per a elaborar aquesta informació, CONSUMER EROSKI s’ha posat en contacte amb Hewlett Packard, que ha afirmat a través del Club Espanyol de Residus que recicla els PC procedents de “contractes de renting” i fins i tot té “un servei a la disposició de qualsevol client que ho desitgi per mitjà del qual ens assegurem que l’equip, de qualsevol marca, sigui recollit a casa del client i reciclatge en la planta d’Indumental Recycling, a Bilbao”.
En aquest sentit, tant la norma europea com els usuaris semblen reconèixer que una de les peces importants és el reciclatge de clònics, és a dir, de PCs compatibles fabricats per petites i mitjanes empreses d’informàtica. Per això, el Reial decret aprovat en 2005 regula el reciclatge de sistemes informàtics personals
El Reial decret aprovat en 2005 regula el reciclatge de sistemes informàtics personals,
Una vegada que els usuaris particulars o les empreses dipositen la seva ferralla informàtica en aquests punts de recollida ecològica, les empreses públiques s’encarreguen de la seva separació i tractament per al reciclatge. En el cas del Govern Basc, els gestors dels «Garbigunes», nom que reben els punts nets, són les diputacions forals, els diversos ajuntaments i les mancomunitats. Segons la informació oferta per l’Administració basca a través del seu web, una empresa contractada per a tal fi s’encarrega de recollir i seleccionar els elements o productes perillosos que conté cada desfet. En el cas de la Comunitat Valenciana, el procediment és similar, encara que els ecoparcs -llocs on dipositar els desfets-, només serveixen per als residents de cada municipi que, en la capital valenciana, disposen d’un número de telèfon municipal (010) al qual avisar perquè passin a recollir el material reciclable.
Directiva de la UE
Abans que la Unió Europea aprovés la Directiva 2002/96/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de gener de 2003, la transposició del qual va donar lloc a la norma que regula aquesta matèria a Espanya, el Grup de Treball per als Residus Elèctrics i Electrònics de la UE va destacar com els seus principals objectius:
- Que la recol·lecció de les escombraries elèctriques i electròniques aconsegueixi un indicador no inferior a 2,5 kg/hab/any (incloent electrodomèstics de línia blanca, marró i grisa)
- Que es reutilitzi o es recicli entre un 70-90% del pes d’una llista molt àmplia d’equips electrònic-domèstics, excloent la incineració amb recuperació energètica com a acció recicladora.
- Que s’apliqui una definició d’equips electrònics domèstics més àmplia, que inclogui altres equips comercials.
- Que s’inclogui en l’abast de la directiva alguns productes electrònics consumibles com ara CDs, cintes d’àudio i vídeo, disquets d’ordinador, etc.
La norma aprovada recupera algunes d’aquestes màximes i així, estableix per exemple que les bombetes i lluminàries de llars particulars no continguin plom, mercuri, cadmi, crom hexavalent, polibromobifenilos o polibromodifeniléteres, i que es dissenyin i produeixin els aparells de manera que es faciliti el seu desmuntatge, reparació i, en particular, la seva reutilització i reciclatge. A més, contempla que el lliurament dels aparells elèctrics o electrònics es realitzi sense cost “per a l’últim posseïdor”, que quan l’usuari adquireixi un nou producte, equivalent o amb les mateixes funcions que l’aparell que es rebutja, pot lliurar-lo en l’acte de la compra al distribuïdor, i insta als productors a establir sistemes per a la recollida selectiva dels residus.
Reutilització: una altra forma de solidaritat
Una altra manera de desfer-se d’un ordinador que ja no respon a les nostres necessitats és donar-lo a una ONG o a entitats sense ànim de lucre, sempre necessitades d’aquesta classe de material. Quan l’ONG té com a objectiu el propi reciclatge d’ordinadors, milloren i arreglen els equips per al seu posterior ús per altres col·lectius. En altres casos es pot lliurar a associacions o entitats que requereixin algun material informàtic bàsic. CONSUMER EROSKI ha trobat dues ONGs que accepten donacions informàtiques per al seu posterior aprofitament en altres països o en altres entitats. Encara així, és important destacar que no tot val per a la donació. Segons fonts de l’ONG Enginyers Sense Fronteres (formada per enginyers, principalment de la Universitat Politècnica de Madrid), «no podem acceptar qualsevol cosa». Segons aquesta organització amb projectes de desenvolupament tecnològic a Centreamèrica, «si necessitem oferir cursos amb programes actuals i amb navegació per Internet, necessitem una màquina tan potent com les d’aquí, així que sí que acceptem donacions però amb un mínim de qualitat».
Telecomunicacions Solidàries (TeSo) és una altra ONG que comparteix aquesta opinió -accepten donacions a partir d’un PC 486 a 66 MHz- encara que el seu president i portaveu, Juan Pedro Sánchez, també reconeix que en països del Tercer Món on no hi ha res «pot plantejar-se la possibilitat d’enviar equips de qualsevol tipus».
TeSo, com a Enginyers Sense Fronteres, neix de les inquietuds d’un grup d’estudiants i professionals en Telecomunicacions, en aquest cas de la Universitat Politècnica de València, encara que el seu àmbit de treball s’estén a tot el territori espanyol. Aquesta ONG accepta donacions de material informàtic de qualsevol entitat o particular. A través de dos tallers de reciclatge els actualitzen i posteriorment es lliuren a altres ONG sense recursos per a material informàtic o s’envien a altres països amb manques en noves tecnologies.
TeSo ja ha realitzat diversos enviaments cap a països en vies de desenvolupament. El primer d’ells, a la Universitat de la Pineda del Riu a Cuba, que pràcticament mancava de material informàtic. En el primer viatge es van enviar 20 ordinadors complets, després del seu reciclatge i posada a punt. Altres destinacions dels ordinadors recollits per aquesta ONG han estat Benín (Àfrica), en col·laboració amb Missatgers per la Pau que es va encarregar del seu trasllat, i Ucraïna, a través de la Universitat Politècnica de València. En aquest sentit, Juan Pedro Sánchez reconeix la importància de col·laborar amb altres ONGs que tinguin resolt el problema del transport i comptin amb més experiència en enviaments transnacionals.
Finalment, aquesta ONG organitza «Festes del Reciclatge», en les quals diverses signatures comercials participen i mostren als assistents com ells mateixos poden reutilitzar i reciclar material informàtic obsolet. En aquestes festes de reciclatge també s’obtenen donacions per a futurs projectes i es donen a conèixer tant l’entitat com les necessitats de col·lectius.
