La teva bicicleta, la teva casa o la teva paella poden portar acer de fa 150 anys però reciclat. És solament una de les múltiples característiques que fan únic al reciclatge d’aquest material. Aquest article presenta sis qüestions sobre el reciclatge de l’acer que amb tota probabilitat es desconeixen. Els consumidors poden contribuir a millorar les taxes de reciclat de l’acer, essencial per garantir la seva producció sostenible.
1. L’acer que s’usa ara té 150 anys
L’acer és un metall que no perd les seves qualitats, com la resistència, la duresa o la maleabilitat. Per tant, es pot reciclar totes les vegades que es desitgi. La Unió d’empreses Siderúrgiques (Unesid) estima que des de 1900 s’han reciclat 22.000 milions de tones d’acer al món. Per cada segon que passa, es reciclen al món 15 tones d’acer.
En la fabricació d’acer reciclat amb prou feines es malgasta materialMés de la meitat de l’acer utilitzat diàriament o al nostre al voltant prové del reciclat de ferralla: acers produïts fa 150 anys formen part del procés productiu actual, com les carrosseries dels vehicles que circulen avui en les carreteres. A Espanya, més de tres quartes parts de l’acer fabricat procedeix de ferralles fèrriques, com els residus d’envasos d’acer, assegura Ecoacero, l’Associació per al Reciclat de l’Hojalata, que engloba a les principals empreses del sector d’aquests envasos.
2. L’acer es recicla tot, fins i tot el que es tira malament
En la fabricació d’acer reciclat amb prou feines es malgasta material, amb un rendiment proper al 100%. Santiago Oliver, director de Medi ambient, Energia i R+D+i d’Unesid explica que, gràcies a la seva capacitat magnètica i als corrents d’inducció, l’acer és el material més fàcil i barat de recol·lectar de tots els produïts. A més, igual que la resta de metalls que admeten un reciclat mitjançant refusión, és el material més reciclable i reciclat del món tant en qualitat com a quantitat (igualat en percentatge pels metalls nobles).
Els productes d’acer que arriben a abocadors, incineradores o plantes de compostatge, per no haver-se dipositat de forma correcta, tenen una segona oportunitat. La majoria d’aquestes instal·lacions posseeixen electroimanes que extreuen l’acer de la resta de residus per poder reciclar-ho. Malgrat això, separar de forma correcta els residus és més directe i redueix l’esforç del reciclatge i l’impacte ambiental.
3. Acer reciclat, des d’una bici al Gran Colisionador d’Hadrons
L’acer és un material molt útil per a multitud de productes. Amb l’acer reciclat es pot fer “qualsevol cosa, solament cal adequar-ho a la composició exacta de cada qualitat requerida”, precisa Santiago Oliver. La indústria empra unes 5.000 qualitats d’acer diferents per a cadascuna de les milions d’aplicacions de l’acer d’ús habitual.
Per això, es pot trobar acer reciclat en envasos, edificis, bicicletes, trens, autobusos, paelles, amortidors de cotxe, canonades, aerogeneradors, o una peça del Gran Colisionador d’Hadrons. Gairebé un 80% de les 70.000 tones d’aquesta gegantesca instal·lació científica està fet d’acer.

4. Els consumidors, importants per reciclar més acer
La taxa de reciclat d’envasos d’acer a Espanya s’ha duplicat en l’última dècada. Segons Ecoacero, s’ha passat del 43% en 2001 al 84,8% de 2011 (240.348 tones de residus d’envasos recuperats). Segons l’Associació de Productors Europeus d’Acer per a Envasos (APEAL), a Europa es recicla el 70% dels envasos d’acer.
Per això, encara hi ha marge de millora, i aquí els consumidors són importants. Ecoacero assenyala que a través de la recollida selectiva del contenidor groc es recupera solament el 26,6% dels envasos d’acer domèstics. La resta prové de les instal·lacions de tractament de les escombraries per fabricar compost (42%), les empreses de recollida de ferralla (17,5%) o les plantes incineradores (13,9%). Catalunya, Madrid i Andalusia són les comunitats autònomes amb major volum de recollida selectiva d’envasos d’acer, seguides de la Comunitat Valenciana, Galícia, Balears i País Basc.
Els envasos d’hojalata, que porten en la seva composició acer, s’han de dipositar en el contenidor groc, com recorda Ecoembes, la societat gestora dels residus del contenidor groc i blau. La llista és molt diversa: les llaunes (de begudes, conserves, oli, galetes, xocolates o productes exclusius i d’alta qualitat, com a cafès, licors, tabacs, perfums); els aerosols (insecticides, ambientadores, productes de neteja); els taps corona de les ampolles; la tapa dels tarros de cristall amb vegetals o melmelades; o els pots de pintura.
Altres productes amb components d’acer utilitzats en les llars, pel seu volum o per portar materials nocius, no es poden dipositar en els contenidors grocs després de convertir-se en residu. El lloc indicat per als electrodomèstics, com a neveres, combis, forns, rentadores o rentavaixelles, és un punt net. Alguns ajuntaments ofereixen un servei de recollida. A l’hora de comprar un electrodomèstic nou, el venedor ha de responsabilitzar-se de la seva recollida i correcte trasllat a una instal·lació de reciclatge. Els automòbils fora d’ús segueixen sent molt valuosos i, a més, no es poden abandonar. La seva destinació final ha de ser un Centre Autoritzat de Tractament (CAT).
5. Reciclar acer beneficia a les empreses i al medi ambient
Els responsables d’Ecoacero asseguren que una altra raó que explica l’èxit del reciclatge de l’acer és la seva integració en el procés de producció: per fabricar acer cal usar acer reciclat. La indústria siderúrgica espanyola, en el seu recent informe sobre el reciclat de l’acer (IRIS 2013), afirma que per cada tona d’acer reciclada, estalvia al voltant d’una tona i mitjana de mineral de ferro, un 85% d’aigua, un 80% d’energia i un 95% de carbó.
L’augment i la millora del reciclatge d’acer redueix així l’impacte ambiental. Segons Oliver, des de 1970 el sector siderúrgic espanyol ha disminuït les seves emissions de diòxid de carboni (CO2) per tona d’acer produïda en més del 75%. Des de 1960 ha baixat en un 95% l’aigua consumida, en reutilitzar-la en els processos, i els abocaments es limiten a purgues o evaporació per refredar processos. Entre el 90% i el 100% dels residus i subproductes del procés es valorizan. Les escòries, per exemple, es reutilitzen com a àrids en la construcció de carreteres o la producció de ciment.
La responsabilitat ambiental de la indústria és cada vegada major, destaquen des del sector. El 100% de l’acer espanyol es produeix baix sistemes de gestió ambiental certificats (ISO 14001 i/o EMAS), sense oblidar les inversions en R+D. Valguin dos casos diferents: des de 1982, l’espessor mínim de la paret de l’envàs d’acer ha disminuït en un 1% cada any, segons Ecoacero. D’altra banda, el model d’informe de riscos ambientals SidMIRAT ofereix un major control dels riscos ambientals en les acereries, explica el responsable de R+D+i d’Unesid.
6. Espanya, líder mundial en producció i reciclatge d’acer
L’Informe IRIS 2013 assenyala que Espanya és un dels grans productors mundials d’acer: el tercer de la Unió Europea (UE), després d’Alemanya i Itàlia i pràcticament empatat amb França (dades de 2011), i el quinzè mundial (dades de 2010). Les empreses d’aquest sector facturen 14.000 milions d’euros i donen treball a 60.000 persones (directe i induït) i 20.000 més vinculades a la recollida de ferralla. El 63% de les vendes van correspondre a productes siderúrgics que es van exportar, sobretot a França, Algèria, Portugal i Alemanya.
Quant al reciclatge, en 2011 les acereries espanyoles van reciclar 12,5 milions de tones d’acer, dels quals 4,8 milions procedien d’altres països. Amb aquestes xifres, segons Unesid, Espanya se situa al capdavant del reciclatge en la UE, juntament amb Itàlia i Alemanya. No obstant això, Santiago Oliver reconeix que amb la crisi ha descendit alguna cosa la quantitat d’acer reciclat. Com apareix en l’informe IRIS, més del 75% de l’acer produït a Espanya es recicla, una taxa molt superior al 50% d’Europa i al 40% de la mitjana mundial.
El director de Medi ambient, Energia i R+D+i d’Unesid destaca dos desafiaments principals als quals el reciclatge d’acer s’enfrontarà d’aquí als propers anys.
D’una banda, la disponibilitat de material a nivell global. L’elevat ritme de producció de països emergents, especialment Xina, podria fer escassejar la ferralla.
D’altra banda, la presència d’elements impropis en la ferralla, com el coure i l’estany, que compliquen el reciclat. En el cas dels envasos d’acer, el 56,5% del recuperat va haver de passar per algun procés de neteja, segons Ecoacero. En aquest sentit, Ecoacero i Ecoembes compten amb set plantes per millorar la qualitat de la ferralla d’envasos d’acer.