Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reciclatge d’electrodomèstics i Pla Renove

Unes 10.000 empreses del sector incompleixen la seva obligació de pagar el reciclat d'aquests aparells, la qual cosa repercuteix als consumidors, segons diverses associacions

ImgImagen: Bart

Unes deu mil empreses del sector dels aparells elèctrics i electrònics a Espanya no sufraga el reciclat d’aquests aparells com a marca la llei, segons nou associacions i set fundacions del sector, que agrupen als productors i els importadors amb major pes. Així mateix, recalquen, aquestes empreses s’apropien del “cost visible”, la quantitat de diners que repercuteix en els consumidors en cada compra d’aparells nous per a aquesta finalitat.

Segons aquest col·lectiu, que ha remès la seva queixa per carta als Ministeris de Medi ambient i Indústria, aquest frau podria ascendir a uns 15 milions d’euros anuals. Els sectors amb major índex de frau serien els de la informàtica, l’electrònica de consum, les eines elèctriques i el petit electrodomèstic.

Els productors han d’estar inscrits en el Registre Nacional de Productors d’Aparells Elèctrics i Electrònics del Ministeri d’Indústria. No obstant això, les associacions i fundacions signatàries afirmen que només hi ha un miler d’empreses registrades, les de major pes en un sector que mou anualment uns 180 milions d’euros. Aquestes empreses estarien fent front a la totalitat de les despeses de reciclat, subratllen, ja que la normativa estableix que les empreses registrades assumiran de forma proporcional el cost total del reciclatge.

Els espanyols generen uns 16 quilos de residus d’aparells elèctrics i electrònics per persona i any: més de 600.000 tones, una xifra que es duplicarà en els propers 12 anys, segons l’Associació Espanyola de Recuperadors d’Economia Social i Solidària (AERESS).

L’aprovació, el 27 de gener de 2003, de la Directiva Europea 2002/96/CE sobre Reciclatge de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE), implantava diversos objectius per prevenir en els estats membres la generació de residus d’aquest tipus d’aparells i fomentar la reutilització, el reciclat i altres formes de valorització, a fi de reduir la seva eliminació.

El 85% d’aquests residus acaba en abocadors, posant en risc el medi ambient i la salut humanaAquesta norma, traslladada a la legislació espanyola amb l’entrada en vigor, el 13 d’agost de 2005, del Reial decret 208/2005, establia arribar a gestionar amb criteris ambientals el 25% d’aquests aparells en desús, marcant de termini fins a desembre de 2006. No obstant això, en l’actualitat el 85% d’aquests residus acaba en abocadors, posant en risc el medi ambient i la salut humana, a causa de les substàncies tòxiques que contenen.

En aquest sentit, la llei obliga als fabricants a finançar el sistema de recollida, transport i tractament de 4 quilos per habitant i any mitjançant Sistemes Integrats de Gestió (SIG), o empreses que s’encarreguen de la gestió ambiental d’aquestes deixalles. Els SIG només poden encarregar-se d’ells si els consumidors lliuren els aparells vells en els comerços, en el cas que adquireixin un aparell de característiques similars, o en els punts nets.

Per això, la col·laboració ciutadana és fonamental. En aquest sentit, les organitzacions del sector Ecotic, Ecolec, Ecoasimelec, Ecofimática i Tragamóvil, al costat de l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), repartien recentment en diverses grans superfícies comercials espanyoles fullets informatius per conscienciar als consumidors de la seva imprescindible participació.

Segons l’AERESS, el problema també es troba en l’incompliment de la llei per part d’algun dels agents implicats en aquest procés, així com la “falta de protagonisme” del Ministeri de Medi ambient, que hauria de constrènyer als mateixos.

No obstant això, algunes empreses ofereixen la cara oposada a aquesta falta de sensibilitat ambiental. Al desembre de 2002 algunes multinacionals del sector, com Braun, Electrolux, HP o Sony creaven, de forma independent i avançant-se a la Directiva Europea, la Plataforma Europea de Reciclatge (ERP en les seves sigles angleses) per a la gestió d’aquests residus.

Japó porta des de 2001 amb una Llei nacional que obliga als fabricants a col·laborar en la recollida i desmuntatge dels vells electrodomèstics. Alguns d’aquests fabricants han construït les seves pròpies fàbriques de reciclat, com per exemple el Matsushita Ressò-Technology Center (METEC), que cobreix l’àrea central i occidental de Japó, encara que moltes d’elles contracten per a això companyies terceres especialitzades.

Així mateix, avui dia un distribuïdor o fabricant europeu ha d’inscriure’s en el Registre Nacional de Productors d’Aparells Elèctrics i Electrònics, que comporta una declaració trimestral dels aparells posats al mercat i la participació d’un sistema individual o col·lectiu per a la gestió dels seus residus.

D’altra banda, els responsables comunitaris també aprovaven el 27 de gener la Directiva 2002/95/CE sobre restriccions a la utilització de determinades substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics. A partir de 2007, no podran estar composts de les següents substàncies perilloses: Plom, mercuri, cadmi, crom hexavalente (Cr VI), polibromobifenilos (PBB) i polibromodifeniléteres (PBDE).

Pla Renove d'Electrodomèstics

/imgs/2007/02/reciclajeelec02.jpgEl Pla Renove d’Electrodomèstics és una de les mesures del Pla d’Acció d’Estalvi i Eficiència Energètica 2005-2007. El seu objectiu és fomentar la retirada dels habitatges dels aparells antics i substituir-los per uns altres amb la màxima eficiència energètica. Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), tots els anys se substitueixen a Espanya 2,8 milions d’electrodomèstics. No obstant això, no porta necessàriament la retirada del que se substitueix, que se segueix utilitzant per a altres usos.

Els beneficiaris del Pla Renove poden ser persones físiques o jurídiques que substitueixin electrodomèstics per uns altres d’etiqueta energètica de classe A o superior, dels següents tipus: frigorífics, congeladors, rentadores i rentavaixelles, tant convencionals com bitérmicos. La gestió i quantia de l’ajuda depèn de cada Comunitat Autònoma, amb un mínim de 50 euros per aparell, que només es farà efectiva després del lliurament de l’aparell antic.

L’IDAE disposa d’una base de dades amb aquests electrodomèstics, juntament amb algunes de les seves característiques tècniques. Per la seva banda, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ofereix una calculadora que permet conèixer quant s’estalvia amb un electrodomèstic més eficient.

Segons Ecologistes en Acció, aquestes ajudes no incentiven el consumisme, sinó que contribueixen a reemplaçar electrodomèstics menys eficients que hagin esgotat la seva vida útil. Per això, critiquen les escasses consignacions d’algunes Comunitats Autònomes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions