Reciclem suficient vidre?

L’envàs de vidre és 100% reciclable, la qual cosa li diferencia de la resta: Per cadascun que es diposita en un contenidor per al reciclatge – els famosos “iglúes” – s’obté un altre d’idèntiques característiques sense haver hagut d’extreure matèries primeres. Així, pot ser reciclat infinites vegades de manera senzilla mantenint el 100% de les seves qualitats i aprofitant integralment la matèria.

Per això, en dipositar els envasos en els contenidors, els consumidors asseguren un procés de fabricació de nous envasos que estalvia energia, matèries primeres i evita emissions de CO₂ a l’atmosfera, com recalca Javier Puig de la Bellacasa, director general d’Ecovidrio , associació sense ànim de lucre que gestiona el reciclatge dels residus d’envasos de vidre a Espanya.

Per exemple, una tona de vidre reciclat estalvia 1.200 quilos de matèries primeres, 130 quilos de fuel, disminueix en 1.000 quilos el volum d’escombraries, i evita l’emissió de 92 quilos de gasos d’efecte d’hivernacle. Juan Martín Cano, secretari general de l’Associació Nacional d’Empreses de Fabricació Automàtica d’Envasos de Vidre (Anfevi), afirma que, gràcies al reciclatge integral, es va produir en 2006 un estalvi superior als 900 milions de quilos de matèries primeres que no van haver de ser extretes per a fabricar noves ampolles i pots de vidre, i es va evitar utilitzar prop de 120.000 tones d’equivalents de petroli.

En qualsevol cas, el reciclatge no és l’única opció en la gestió dels residus de vidre, com recorden les famoses tres erres. El millor residu és el que no es produeix, i per tant, reduir la generació de residus de vidre hauria de ser una de les mesures a prendre.

Així mateix, la reutilització dels envasos hauria d’entrar també en els plans mediambientals de qualsevol nucli urbà. Una fórmula seria la implantació de sistemes de devolució i retorn dels envasos buits pels quals el consumidor recuperaria part del preu que va pagar per l’article, així com la posada en marxa de plantes de rentada de recipients de vidre. Així, la llei d’envasos i residus d’envasos planteja la conveniència d’aquest sistema, que en l’actualitat ha quedat reduït als canals HORECA (Hotels, restaurants i cafeteries).

No obstant això, aquests sistemes ja funcionen amb èxit en alguns països europeus, com Suècia, millorant els que es van utilitzar a Espanya fa no molts anys. D’aquesta manera, el reciclatge quedaria limitat a envasos trencats i uns altres que no poguessin ser reutilitzats.

Segons Ecovidrio, els consumidors van dipositar en els contenidors l’any passat 576.968 tones de vidre, 63.666 tones més que en 2005. En aquest sentit, cada consumidor va reciclar en 2006 de mitjana 12,9 quilos de vidre, prop d’un quilo i mig més que l’any anterior.

A més del vidre dipositat en els contenidors, es van recuperar 263.163 tones de residus d’envasos de vidre procedents d’altres fonts (plantes d’envasament, de selecció, etc.), reciclant-se un total de 840.131 tones en 2006.

No obstant això, malgrat l’augment any rere any de les xifres de reciclatge de vidre, encara són necessaris majors esforços per part de tots els agents implicats, tant consumidors com l’administració i la indústria. En aquest sentit, la Directiva d’Envasos a Espanya marca que en 2008 la taxa de reciclatge haurà d’aconseguir un 60%. Segons Anfevi, la taxa de reciclatge en 2006 va ser del 51%, lluny de quotes com les de països com Bèlgica o Suïssa, que reciclen més del 90% del vidre que consumeixen.

Les causes de per què no s’aconsegueixen millors xifres són diverses, segons els experts. En opinió de Julián Uriarte, president de l’Associació Tècnica per a la Gestió de Residus i Medi Ambient (Ategrus), malgrat les nombroses campanyes, continua havent-hi un desinterès per part de gent a la qual resulta més còmode ignorar aquests aspectes que incorporar nous hàbits en la seva vida diària. Per a Carlos Vallecillo, responsable de comunicació de WWF/Adena , mancada més conscienciació, facilitats per al dipòsit del vidre i estímuls per a fer-lo.

El procés de reciclatge de vidre ha millorat sensiblement des de la seva implantació, igual que les tècniques per a fabricar vidre. En l’actualitat, el procés està pràcticament informatitzat, monitorat i supervisat per especialistes en el seu tractament. Per part seva, la maquinària de les plantes de reciclatge és avui dia capaç de processar milers de tones de residus diàriament, separant el vidre d’altres materials.

Segons Anfevi, en els últims 20 anys s’ha duplicat la fabricació d’envasos de vidre, la qual cosa ha comportat augmentar l’ús de matèries primeres i energia. En aquest sentit, a més de la necessitat de potenciar el reciclatge, la recerca dels materials d’envasos de vidre també pot contribuir a cuidar la naturalesa. Així, s’està avançant en nous productes de millor qualitat i en envasos cada vegada més fins, la qual cosa constitueix un efecte positiu per al medi ambient. Així, gràcies a les millores tecnològiques, s’ha aconseguit utilitzar menys matèria primera i energia en la seva fabricació, mantenint la resistència i les propietats que ho diferencien de la resta d’envasos, com l’hermetisme o la higiene.

Per exemple, el responsable d’Anfevi afirma que gran part de les inversions de la seva associació es destinen al capítol d’I+D+I, la qual cosa ha permès entre altres qüestions alleugerir el pes dels envasos un 8,5% en les últimes dues dècades i una reducció del 16% de la intensitat energètica utilitzada per a fondre les matèries primeres que componen el vidre.

Per part seva, Puig de la Bellacasa, director general d’Ecovidrio, considera que el paradigma de l’evolució tecnològica i logística del reciclatge de vidre en aquests anys són els contenidors especials que s’instal·len per a facilitar el bolcat dels residus d’envasos de vidre als hostalers. En aquest sentit, el sector HORECA consumeix el 48% del vidre, per la qual cosa la seva conscienciació és fonamental per a aconseguir l’objectiu del 60% de reciclatge de vidre que marca la Directiva d’Envasos a Espanya per a l’any que ve.

Així mateix, per a Jesús Pérez Gómez, d’Ecologistes en Acció, s’hauria d’utilitzar la maquinària més eficient quant a consum energètic, aplicant les Millors Tecnologies Disponibles (MTD) en la seva producció i distribució, ja que el transport també és una font de consum energètic i emissió de contaminants.

Els consumidors poden millorar el reciclatge de vidre seguint uns fàcils consells. En primer lloc, encara que sembli obvi, els envasos realitzats amb aquest material han de dipositar-se en el seu contenidor corresponent, ja sigui en els “iglúes” urbans de color verd o en els” punts nets“. Abans de desprendre’s dels envasos, cal assegurar-se que es trobin buits, nets, i que no porten altres materials que dificultarien les labors de reciclatge, com puguin ser taps metàl·lics o de plàstic.

D’altra banda, és necessari estendre la xarxa de contenidors per a facilitar la recollida selectiva i dur a terme més campanyes d’informació i conscienciació que animin al reciclatge del vidre. En aquest sentit, la labor dels responsables institucionals i de la indústria, així com de les associacions ecologistes i sectorials, contribueix decisivament al fet que cada vegada hi hagi més contenidors i estiguin millor situats.

Així mateix, l’educació ambiental a qualsevol edat pot ser un altre dels pilars en els quals es basi la generalització del reciclatge del vidre. D’aquesta manera, els consumidors podran conscienciar-se que el vidre, sempre que s’asseguri el seu reciclatge, és l’envàs que presenta menys problemes ambientals.