Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Recuperació dels boscos incendiats

La regeneració després d'un incendi és una labor complexa que pot durar dècades i que no sempre obté els resultats desitjats

Els incendis forestals de 2006, especialment els produïts a Galícia, han estat els pitjors de l’últim decenni, tant en superfície arbolada cremada com en zones forestals afectades, segons dades del Ministeri de Medi ambient.

Després de les labors d’extinció, el següent pas consisteix en la recuperació de la superfície cremada. Segons el Col·legi de Biòlegs de Galícia, els primers signes de reconstitució vegetal de les àrees incendiades, un procés que consisteix en el desenvolupament natural de la cobertura i biomassa similars a les calcinades, poden trigar a apreciar-se entre sis i vuit anys, depenent de les característiques de l’ecosistema afectat.

El procés de regeneració completa d’una arboleda requereix un termini d’uns 50 anys i inversions de diversos milions d’eurosQuant al procés de regeneració completa d’una arboleda, l’organització conservacionista WWF/Adena estima un termini d’uns 50 anys, pel qual es requereixen inversions de diversos milions d’euros. Segons els responsables d’aquesta ONG ecologista, cal tenir en compte múltiples factors, com el tipus de bosc afectat, el clima de la zona, la inclinació del terreny o el dany produït.

Alguns científics aconsellen la regeneració espontània sempre que sigui possible, ja que la pròpia naturalesa és capaç de recuperar-se d’un petit incendi: moltes plantes sobreviuen i els arbres afectats poden rebrotar de cep o arrel. Així mateix, altres experts subratllen el paper de les aranyes, els primers colonitzadors d’aquests espais arrasats, en afavorir l’arribada de noves espècies de fauna i flora.

No obstant això, en el cas d’un gran sinistre o si es produeix en reiterades ocasions, el dany és irreversible, per la qual cosa serà necessària la intervenció humana. Segons WWF/Adena, es tracta d’una labor complexa que pot durar dècades i que no sempre garanteix la recuperació total. A més, l’acció d’un nou incendi pot arruïnar tot el treball realitzat.

D’altra banda, les zones de pendent compliquen encara més la recuperació natural del terreny, perquè els nutrients presents en les cendres són arrossegats per l’aigua i el vent. Les pluges intenses que puguin produir-se afavoreixen l’erosió directa del sòl, la qual cosa suposa una pitjor regeneració del terreny i un major arrossegament de les cendres als rius i al mar. Com a conseqüència d’això, la pesca i sobretot la cria de mol·luscs podria veure’s afectada, alguna cosa especialment preocupant en el cas de Galícia.

El treball de repoblar un bosc comença amb la retirada de la fusta cremada, per evitar diversos problemes, com la generació de plagues. A continuació, l’elecció de l’espècie arbòria per reposar el terreny és un dels passos més decisius. Segons Greenpeace, a Espanya és freqüent utilitzar arbres no autòctons per aconseguir una repoblació ràpida i industrial. L’eucaliptus és una espècie que creix ràpid i té una gran capacitat de recuperació, però consumeix molts recursos del sòl i inhibeix el creixement d’altres espècies.

Per això, es recomana la utilització d’espècies pinaceas, com a pins i avets, i fragaceas – roures, alzines, hagis o sureres-, així com la introducció de matoll i plantes herbàcies per retornar la riquesa al substrat. El bestiar o els excursionistes poden arruïnar la replantación amb les seves trepitjades, per la qual cosa s’aconsella l’ús de plançons verds extrets de vivers.

Una vegada millorada la qualitat del sòl, un treball que precisa entre un i cinc anys, comença la plantació, bé de manera manual o mecanitzada, distribuint de forma regular els brots dels arbres pels vessants. L’incendi no només afecta a la vegetació superficial, sinó també a les arrels i llavors, que també es perden en gran quantitat per l’erosió. No obstant això, segons WWF/Adena, la utilització de llavors està poc estesa a Espanya, en requerir d’una vigilància i un manteniment especial.

Esforços insuficients de recuperació

La Xunta de Galícia donava a conèixer recentment un pla de recuperació forestal i ambiental per a aquesta comunitat, que recull un conjunt de mesures de regeneració i prevenció amb una inversió fins a 2009 de 126 milions d’euros.

Malgrat això, WWF/Adena adverteix que no es regenera ni la meitat de la terra incendiada a l’any i crida l’atenció sobre la falta de personal especialitzat en aquestes labors. Així mateix, subratllen els ecologistes, seria necessari que els governs autonòmics desenvolupessin polítiques de recuperació a llarg termini, alguna cosa complicat amb els moviments de les diferents legislatures.

Per això, algunes associacions ecologistes aposten per processos més modests de reforestació privada. Per exemple la Fundació Natura ha desenvolupat en Internet la campanya “Planta el teu arbre“, per obtenir fons que ajudin a repoblar la serra de Cuberes, en el prepirineo català.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions