Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Recuperar i regenerar la primera línia de platja, aposta de Medi Ambient enfront del canvi climàtic

Les construccions a peu de costa han accelerat i aguditzat el procés d'erosió del litoral

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 03deJunyde2002

Playa
Els temporals que han assotat les costes espanyoles des de novembre de l’any passat han posat de manifest la vulnerabilitat d’alguns punts del Mediterrani enfront d’una hipotètica pujada del nivell del mar pel canvi climàtic. Per prevenir els seus possibles efectes, des de la Direcció general de Costes s’aposta per recuperar el domini públic i regenerar les platges, doncs la sorra és el major disipador de l’energia de l’onatge.

La demolició de l’hotel d’Atlanterra a Cadis va ser l’exemple més visible de la política que el Ministeri de Medi ambient, per mitjà de la seva Direcció general de Costas, està duent a terme de manera decisiva. Però aquesta recuperació del domini públic marítim-terrestre no només se centra en grans edificis, sinó també a eliminar barraques de la primera línia -algunes aixecades sobre la mateixa sorra de la platja, com ocorre en algunes zones de Canàries- i altres petites construccions.

A més, encara que el prioritari és demolir tot allò que sigui il·legal, des de Costes es mostra l’obstinació de rescatar totes aquelles concessions de construccions anteriors a 1988 -que estan en aquest domini públic però que amb anterioritat a aquesta data no estava considerat com a tal- avançant-se així en 10 anys, en uns casos, i en 40 en uns altres a la caducitat de la concessió. Totes aquestes construccions, legals o il·legals, no només enlletgeixen les nostres costes, sinó que han accelerat i aguditzat el procés d’erosió del litoral.

En aquest sentit, i amb la finalitat de protegir les zones més conflictives, també s’estan incorporant al domini públic marítim-terrestre terrens confrontants. D’aquesta forma, aproximadament un 65% dels 11.000 quilòmetres susceptibles de ser partionats en el nostre litoral -declarades zones no urbanitzables- ja s’han partionat, i des de Costes s’espera que en dos anys almenys el 90% dels expedients restants estiguin iniciats.

Referent a això, la llei de Costas imposa a l’Administració General de l’Estat informar, amb caràcter preceptiu i vinculant, dels plans d’ordenació territorial o urbanística dels municipis costaners. Així, en 2001 es va informar d’un total de 485 plans urbanístics, dels quals 206 van ser favorables i 279 desfavorables. L’única comunitat on va haver-hi major nombre d’informes positius que negatius va ser Catalunya, amb 41 favorables enfront de dotze. Les xifres de la resta adonen de l’escassa sensibilitat cap al medi ambient que encara existeix en alguns consistoris. Així, a Andalusia només 28 dels plans presentats van ser positius enfront de 64 negatius, a la Comunitat Valenciana 21 enfront de 27, o a Múrcia 4 enfront de 12.

Regeneració de platges

Però hi ha zones on la pressió constructiva ha estat tan gran que la política de demolició resulta inviable. En alguns d’aquests casos, encara que els menys -alguns municipis del litoral valencià i castellonenc- les construccions no estan dins del domini públic, però sí tan sols a uns pocs metres per darrere. Des de la Direcció general de Costas, es considera que l’any 2002 i en zones on la regressió és enorme, aquesta distància és insuficient, però ja no es pot tornar enrere.

Llavors entra en joc la segona política prioritària del Ministeri de Medi ambient en aquesta matèria, que és la regeneració de les platges. En cap cas es tracta de crear una platja artificial, sinó de recuperar una part del litoral que per l’erosió ha perdut la sorra. No es tracta només de garantir els ingressos pel turisme, sinó de protegir a les milers de persones que viuen darrere. La sorra és el major disipador de l’energia de l’onatge.

La sorra que s’utilitzarà per a la regeneració de la platja pot venir de quatre fonts: primer, de la mateixa font d’aportacions que habitualment emplenava aquesta platja, doncs en aquest lloc existeix l’erosió però en un altre s’ha d’haver acumulat, per la qual cosa només és necessari realitzar un transvasament de sorra; segon, dels dipòsits que es fan en els ports, comprovant que aquesta no estigui contaminada; tercer, sorra d’interior, si pot ser, de la mateixa conca cedent d’àrids, i en últim lloc, quan tot l’anterior no és viable, de jaciments de sorra en el fons del mar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions