Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Àrees protegides a Espanya: cada vegada menys inversió

La inversió en àrees naturals protegides espanyoles ha descendit en els últims anys i alguns dels seus hàbitats i espècies estan en mal estat, segons un estudi

img_garajonay 1

La inversió en àrees naturals protegides espanyoles, tant en parcs nacionals com a naturals, ha baixat de forma significativa en els últims anys. Així ho indica un recent informe d’Europarc , una organització que des de 1973 reuneix a institucions dedicades a la gestió d’àrees protegides en 38 països europeus. L’estudi també assenyala el mal estat d’espècies o hàbitats en algunes àrees protegides o el descens pronunciat en el nombre d’empleats encarregats de la gestió i el manteniment. Aquest article explica que cada vegada hi ha menys recursos per a les àrees protegides, subratlla que declarar noves àrees protegides no és suficient i indica quins són les principals dades sobre àrees protegides a Espanya.

Cada vegada menys recursos per a les àrees protegides

Imatge: Parc Nacional Garajonay – GanMed64

La inversió en parcs nacionals va ser en 2012 de 91 euros per hectàrea (ha), enfront dels 248 euros en 2010. En parcs naturals la inversió va ser àdhuc menor, en reduir-se als 19 euros/ha enfront dels 26 euros/ha de 2010. Així ho assenyala el ” Anuari 2013 de l’estat de les àrees protegides a Espanya, presentat en dates recents per Europarc-Espanya, la Secció espanyola de la Federació Europarc.

El nombre d’empleats dels parcs en 2012 s’estima en almenys 1.400 persones, enfront de les 4.000 persones de 2005L’estat de conservació d’espècies i hàbitats de la Xarxa Natura 2000, el principal instrument de la política europea per protegir la biodiversitat, està “encara lluny de l’òptim desitjable, amb proporcions molt altes d’espècies o hàbitats en estat dolent o inadequat. Això posa de manifest la necessitat d’implementar mesures específiques de conservació eficaces”, segons l’estudi.

Així mateix, els responsables de l’informe assenyalen una reculada en els mitjans dedicats a la seva gestió i manteniment. El nombre d’empleats dels parcs en 2012 s’estima en almenys 1.400 persones. Aquesta xifra és inferior a les 4.000 persones benvolgudes en 2005 i les més de 2.300 persones, en 2010. Quant als plans de gestió, la meitat dels parcs naturals segueixen sense un i només un 15% de la Xarxa Natura 2000 compta amb planificació.

La superfície i nombre d’espais naturals protegits declarats ha descendit de forma cridanera en els últims tres anys: de gairebé 300.000 hectàrees noves i una vintena de noves àrees, s’ha passat en 2013 a no arribar a les 50.000 hectàrees i tres noves àrees.

Declarar noves àrees protegides no és suficient

Espanya va ser pionera a la declaració d’espais naturals protegits i és un dels països europeus amb més superfície preservada: supera els set milions d’hectàrees sota la legislació específica (el 12,9% del país). Entre 1990 i 2012, el nombre d’espais naturals protegits es multiplicava per 7 i la seva superfície es triplicava. En incloure el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000, la superfície protegida aconsegueix el 27,21% (Espanya és el país que més superfície aporta a aquesta Xarxa de tota la UE). La protecció d’àrees marines és de l’1,03%, xifra que s’elevarà al 8% pròximament.

Carles Castell, president d’Europarc-Espanya, subratlla que la declaració d’àrees protegides no és suficient: “Per desenvolupar tot el seu potencial, cal gestionar-les eficaçment, amb mecanismes de seguiment i avaluació. Per a això no només necessitem un bon marc legislatiu, sinó mitjans adequats econòmics i humans per aconseguir els ambiciosos objectius que marquen les polítiques de conservació”. El Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) de Nacions Unides estableix com a objectiu per 2020 conservar almenys el 17% de les àrees terrestres del món i el 10% de les àrees costaneres i marines mitjançant una xarxa mundial d’àrees protegides.

Castell recorda el valor de comptar amb àrees protegides de qualitat: “A més del seu imprescindible paper per a la conservació de la biodiversitat, tenen valors immaterials i són actius fonamentals en la provisió de serveis bàsics per a la societat, com a aigua neta, aliments sans, disminució de riscos naturals, etc.”

Àrees protegides a Espanya: principals dades

Espanya compta amb 1.905 espais naturals protegits: 15 parcs nacionals, 149 parcs naturals, 291 reserves naturals, 328 monuments naturals, 53 paisatges protegits i 1 àrea marina protegida, a més d’altres figures utilitzades només en algunes comunitats autònomes. La Xarxa Natura 2000 està composta per 1.802 llocs, el 42% coincidents amb espais ja protegits per la legislació nacional i autonòmica.

A l’apartat de figures internacionals destaquen les Reserves de la Biosfera, el nombre de la qual i superfície ha augmentat en els últims anys. En el període 2012-2013 es van declarar cinc noves a Canàries, Galícia, Astúries, Castella i Lleó i Catalunya.

L’ordenació dels recursos naturals i la planificació de la gestió són claus en la implementació pràctica de les àrees protegides, destaquen els autors de l’informe. El 66% dels parcs nacionals i el 84% dels parcs naturals tenen PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals). El 73% dels parcs nacionals i el 52% dels parcs naturals tenen PRUG (Pla Rector d’Ús i Gestió).

Els parcs espanyols reben almenys 21 milions de visitants, dels quals 9,5 milions corresponen als parcs nacionals. Les àrees protegides són una font d’ocupació “verda”: dels 119 parcs acreditats a Europa amb la Carta Europea de Turisme Sostenible en espais naturals protegits, 38 estan a Espanya. Aquesta certificació contribueix al manteniment d’almenys mil llocs de treball.

Andalusia és la comunitat autònoma amb major superfície d’espais protegits (1.786.577 ha), seguida de Catalunya (1.067.980 ha) i Castella i Lleó (837.986 ha). En fixar-se en el percentatge de superfície terrestre protegida respecte al territori total de la comunitat, les Illes Canàries encapçalen aquesta classificació, amb un 41,67% del seu territori protegit, seguit de La Rioja (33,02%), Catalunya (30,70%) i Cantàbria (29,15%).

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions