Els rius són un dels ecosistemes que en pitjor estat de conservació es troben, a causa d’amenaces molt diverses sofertes en les últimes dècades. Com a iniciativa per conservar els trams de rius encara no alterats s’han creat a Espanya les reserves naturals fluvials. Les primeres 82 reserves es troben repartides per les principals conques hidrogràfiques, encara que des de col·lectius ecologistes demanen mesures pràctiques per ampliar el seu nombre i, sobretot, que compleixin en la pràctica la seva labor de conservació. Aquest article assenyala què són les reserves naturals fluvials i quantes hi ha, que fan falta més d’elles i què es pot fer per cuidar els rius.
Què són les reserves naturals fluvials i quantes hi ha
“Els rius s’han maltractat des de fa dècades. Les poques mesures de restauració són mínimes en comparació del que se segueix espatllant. Molts rius no compleixen el bon estat ecològic que estableix la directiva marc de l’aigua”, adverteix Alfredo Ollero, professor de Geografia Física de la Universitat de Saragossa i expert en restauració fluvial.
Espanya podria arribar a comptar amb més de 300 reserves naturals fluvialsUn dels intents més recents per preservar aquest patrimoni natural són les reserves naturals fluvials. Declarades l’any passat a proposta del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA), el seu objectiu és “preservar els trams de rius amb escassa o nul·la intervenció humana i en molt bon estat ecològic”. En aquestes reserves naturals fluvials els trams encara no alterats quedarien així protegits de possibles amenaces, com la creació d’infraestructures, desenvolupaments urbanístics, abocaments, modificacions en la seva naturalesa, etc.
En concret, s’aprovava la creació de les primeres 82 reserves naturals fluvials d’Espanya en l’àmbit de deu demarcacions hidrogràfiques (Cantàbric Occidental i Oriental, Duero, Ebre, Guadalquivir, Guadiana, Xúquer, Miño-Sil, Segura i Tajo) amb una longitud total d’1.755 quilòmetres. Castella-la Manxa, amb 20, Aragó, amb 15, i Castella i Lleó, amb 11 són les comunitats autònomes que més reserves tenen. En l’altre extrem es troba la Comunitat de Madrid, amb tan sol una reserva declarada.
“La iniciativa és positiva, però encara queda molt per fer per a la seva posada real en pràctica. Es necessita donar-li un impuls perquè no quedin com una figura sobre el paper que no serveixi de res”. Així ho assenyala Raúl Urquiaga, d’Ecologistes en Acció i un dels autors d’un recent informe sobre aquesta figura de protecció.
Després de la seva aprovació l’any passat, la citada ONG ecologista publicava l’article ‘15 noves reserves incorporades en la conques del Segura i Guadiana‘ en el qual evidenciava les diferències entre les conques hidrogràfiques i la quantitat de reserves. Les Confederacions del Guadiana i del Segura han estat les que menor nombre i extensió de reserves han proposat. A més, criden l’atenció per insuficient els casos del Guadalquivir, el Xúquer i l’Ebre, on, per les seves característiques, la xifra podria ser molt major.
Fan falta més reserves naturals fluvials
Les reserves naturals fluvials declarades o propostes són insuficients, tenint en compte la diversitat de tipologies de rius espanyols o la seva singularitat hidromorfológica o ecològica, apunten des d’Ecologistes en Acció. El citat informe de l’ONG ecologista identifica i proposa 13 noves reserves, que inclouen un total de 15 rius, en les demarcacions hidrogràfiques del Guadiana i del Segura.
Segons Urquiaga, fan falta l’engegada de plans de gestion, disposar de dotacions de recursos essencials i que les demarcacions hidrogràfiques realitzin treballs d’identificació de reserves, “perquè encara hi ha molts rius que haurien de formar part d’elles”. L’expert d’Ecologistes en Acció assegura que “amb una mica de mitjans es podria arribar a comptar amb més de 300 reserves”.
Què podem fer per cuidar els rius
L’expert d’Ecologistes en Acció afirma que totes les reserves naturals fluvials haurien de tenir un document de gestió que diagnostiqués la seva situació i que s’aprovessin mesurades per garantir la seva conservació, millora, recerca i posada en valor.
Les institucions, tant el MAGRAMA com les de les respectives comunitats autònomes, haurien de comptar amb un pressupost per a això. Urquiaga indica que s’estan destinant algunes partides de diners provinents d’un programa sobre el canvi climàtic, atès que els rius seran dels ecosistemes més afectats, a més de ser un observatori sobre el clima. “A Catalunya, País Basc, Galícia i Andalucia tenen bastants mitjans per a aquests temes”, postil·la.
Els ciutadans també poden contribuir a conservar i millorar l’estat dels rius en general. Comportar-se de manera ecològica quan ens trobem en un d’aquests ecosistemes fluvials, participar en iniciatives de voluntariat ambiental per a la seva recuperació i manteniment o denunciar possibles impactes que sofreixin són algunes de les mesures al nostre abast. Així mateix, Urquiaga destaca la importància de conèixer i valorar els rius: “La major part dels ciutadans desconeix el valor i les meravelles fluvials del seu entorn. És un patrimoni natural i cultural de tots”.
