Espanya no és una zona d’alta sismicitat, però tampoc està lliure de possibles terratrèmols, que podrien aconseguir el grau 6 o 7 en l’escala Richter. Per realitzar prediccions fiables, s’ha engegat Talp-Iberia, “el projecte en ciències de la Terra més important d’Espanya fins avui”, segons un dels seus responsables, Roberto Rodríguez. Aquest expert de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) desmenteix algunes de les afirmacions que s’han llançat en els últims mesos: ni la Terra passa per una època d’especial successió de fenòmens catastròfics, ni els volcans i els terratrèmols més violents estan relacionats. Quant al volcà d’Islàndia que ha trastocat la navegació aèria europea, Rodríguez assenyala que estarà actiu “una llarga temporada”.
“Talp-Iberia disposa d’un pressupost de 5,4 milions d’euros, dues xarxes diferents d’observació i la participació de 107 científics”És, amb tota probabilitat, el projecte en ciències de la Terra més important desenvolupat a Espanya: disposa d’un pressupost de 5,4 milions d’euros, dues xarxes diferents d’observació (GPS i estacions sísmiques) i la participació de 107 científics de deu institucions. Es podrà modelizar l’estructura de l’escorça terrestre i quantificar la seva deformació en la península. Amb les dades obtingudes, es podran emetre recomanacions sobre les àrees d’Espanya on les normes sismorresistentes per a la construcció hauran de ser més rigoroses.
El registre històric a Espanya no és com el de les zones de sismicitat més catastròfiques del món. Però no cal oblidar que fa una mica més de 250 anys va tenir lloc el terratrèmol de Lisboa, que va causar 40.000 morts. A Espanya també es va notar i van morir 2.000 persones. Un altre terratrèmol històric, com el de Granada de 1882, va causar més de mil víctimes.
“El risc d’un terratrèmol a Espanya no és imminent”Tenim un risc sísmic mitjà en el sud-est peninsular (Granada, Almeria, Alacant i Múrcia) i baix en la resta, i un risc volcànic mitjà en La Palma i a Tenerife. A Lanzarote, no sembla que hi hagi ara una caldera volcànica activa com en les altres dues illes. Talp-Iberia podria posar en relleu altres zones de risc sísmic sense registre històric, com la zona entre Lugo i León.
Significa dues coses: primer, el risc d’un terratrèmol no és imminent, la seva periodicitat és desenes o centenars d’anys, i segon, a partir de les característiques de l’escorça, per la qual cosa es coneix fins ara, es pot deduir que és difícil que en la península ibèrica hi hagi terratrèmols superiors a 8 graus en l’escala de Richter. Els més importants serien d’escala 6 o 7 com a molt. En el cas del vulcanisme és igual. Canàries no és tan activa com Islàndia o les Açores i les dades històriques que es tenen assenyalen que no hi ha hagut erupcions molt catastròfiques. A Lanzarote van viure amb erupcions gairebé permanents entre 1826 i 1832 i no va morir ni un sol ciutadà.
“A Xile, un sistema similar a Talp-Iberia va predir l’any anterior que hi hauria un gran terratrèmol”Amb Talp-Iberia pretenem predir que en un termini curt de temps es pugui originar un terratrèmol de certes característiques. Els instituts de geofísica francès i xilè tenen a la zona de Concepción (Xile) des de fa deu anys un sistema similar. En 2009, van calcular que des de l’últim terratrèmol catastròfic, en 1835 (descrit per Darwin), hi havia un desplaçament acumulat de deu metres. Van predir que de forma imminent, que en geologia és parlar dels propers anys, ocorreria en aquesta zona un terratrèmol d’entre 8 i 8,5 en l’escala de Richter, com així va ser.
Des que es compta amb el Codi Tècnic de l’Edificació, s’obliga a construir en funció de la zonificació sísmica del país i, en principi, se suposa que es compleix.
“El Codi Tècnic de l’Edificació obliga a construir en funció de la zonificació sísmica del país”No és exacte. Hi ha dues classes de sismes. Uns sí estan relacionats amb el vulcanisme, ja que es generen pel propi ascens del magma, però no són massa importants. Els catastròfics, com el de Xile, s’originen en vores de plaques que friccionen i generen una tensió acumulada que s’allibera cada cert nombre d’anys.
Islàndia, juntament amb altres illes de l’Atlántico, com les Açores, són illes volcàniques vinculades a una esquerda enmig de l’oceà provocada per la separació permanent de la placa europea i africana respecte a la placa americana. És com tirar en sentits oposats d’un material no rígid, com l’escorça terrestre, en el qual es crea una sutura per la qual ascendeix el magma.
“La Palma i Tenerife tenen un risc volcànic mitjà”El problema d’aquestes illes és que l’alimentació magmàtica és permanent, així que, amb tota probabilitat, hi haurà vulcanisme actiu a Islàndia durant una llarga temporada.
No és així, si es té en compte una perspectiva temporal d’escala geològica (milers a milions d’anys). La Terra és un planeta viu i, per tant, en agitació constant. És veritat que en la història de la Terra hi ha esdeveniments catastròfics singulars, però no estem ara en aquests moments. Una altra qüestió és que la civilització actual s’ha muntat en un equilibri inestable amb el medi ambient. No és lògic acumular 130 milions de persones en el Delta del Ganges, que s’inunda de forma periòdica, o crear grans concentracions urbanes en zones d’elevada activitat sísmica. No és tant lluitar contra els fenòmens naturals, molts d’ells ineludibles, sinó fer polítiques que ens permetin adaptar-nos a ells.
“Amb tota probabilitat, hi haurà vulcanisme actiu a Islàndia durant una llarga temporada”Tot és millorable, però es podria dir que són equiparables als d’EUA o alguns països europeus.
La xarxa de 40 GPS de precisió detecta moviments d’escala mil·limètrica que ocorren sota els nostres peus. Si en una zona hi ha un desplaçament de deu mil·límetres a l’any i no hi ha documentat cap terratrèmol catastròfic des de fa 100 anys, es podria predir que es generarà un terratrèmol d’una potència determinada en un temps proper.
“No és exacte afirmar que terratrèmols i volcans estan relacionats”Tenir més estacions i poder-les mantenir durant més temps. La xarxa està desplegada des de finals de 2007 i es preveu mantenir-la fins a mitjan 2012, ja que es requereixen, almenys, cinc anys perquè les dades siguin precises i representatius. Després esperem que les administracions ho recolzin, però no està garantit.
La web del projecte té una part per al gran públic i una altra d’accés limitat als investigadors del mateix.
Luis Roberto Rodríguez Fernández (La Verge del Camí, León, 1952) és doctor en Geologia per la Universitat d’Oviedo. Des de 1999, és cap de l’àrea de Cartografia Geològica de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i responsable del projecto Mapa Geològic Nacional (Magna) a escala 1/50.000. Ha participat en diversos projectes de recerca internacionals, a Argentina i en l’Antàrtida, entre uns altres.
