Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Set aplicacions amb insectes que ens beneficien

Els insectes poden usar-se per produir aliments, medicaments, pesticides ecològics, cosmètics o biocombustibles
Per Alex Fernández Muerza 24 de febrer de 2016
Img miel polen hd

Els insectes no són els animals preferits de la gent. No obstant això, la seva funció essencial en la naturalesa i les seves possibles aplicacions en camps com l’alimentació humana i d’espècies comercials, la lluita contra malalties o el control ecològic de plagues agrícoles les converteixen en éssers molt interessants i beneficiosos per a les persones. Aquest article assenyala set aplicacions que els insectes poden oferir-nos.

1. Labor essencial en els ecosistemes

Els insectes compleixen una labor essencial en els ecosistemes. Un dels exemples més destacats és el de les abelles, amenaçades per diversos impactes causats pels éssers humans. A més de la seva producció de mel, contribueixen a la pol·linització de 71 de les 100 espècies agrícoles que proporcionen el 90% dels aliments a nivell mundial, segons dades de l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

2. Suport a l’alimentació humana mundial

Paneroles o cigarras podrien servir per a nous fàrmacs contra bacteris resistents
En 2050 la humanitat podria aconseguir els 9.000 milions de persones. La FAO considera que, si ben els insectes per si solos no resoldrien els reptes alimentaris del món, es podria aprofitar tot el seu potencial en la lluita contra la gana i la desnutrició de manera sostenible. Els seus responsables recorden que són part ja de la dieta de 2.000 milions de persones en tot el planeta.

José Miguel Mulet, professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) i expert en alimentació, explica que el cultiu d’insectes és “energèticament més rendible a l’ésser de sang freda”, però la seva generalització hauria de fer front a diversos desafiaments. Segons Mulet, utilitzar insectes silvestres podria tenir riscos al no haver estat seleccionats amb anterioritat i podrien alterar-se ecosistemes on compleixen una funció. A més, a les zones tropicals on consumeixen insectes són molt abundants, però no així a Europa.

Enrique Serrano, un dels impulsors de l’empresa d’Almeria Entomotech, especialitzada en recerca avançada amb insectes, afegeix que caldria superar el factor cultural, encara que recorda que a Espanya es mengen “alegrement gambes, tellerines o caragols i en altres cultures són repugnants”.

Img cucarachas comida
Imatge: Wagner T. Cassimiro "Aranha"

3. Lluita contra malalties

Diverses recerques internacionals han descobert substàncies en insectes com les paneroles o les cigarras que podrien servir per a nous antibiòtics contra bacteris resistents als fàrmacs actuals. Els verís d’insectes com les abelles o les taràntules posseeixen propietats que podrien utilitzar-se amb finalitats terapèutiques. És l’objectiu, per exemple, del projecte europeu Venomics, en què participen científics espanyols. En la lluita contra la malària o el més actual zika, diversos investigadors proposen la creació d’insectes modificats de forma genètica per evitar que transmetin aquestes malalties.

4. Control biològic de plagues

En comptes d’insecticides químics convencionals, el control biològic empra insectes contra les plagues dels cultius comercials. “Imaginem uns tomàquets d’hivernacle atacats per una bestiola; ho eliminem amb un altre que sigui el seu depredador. És més sostenible amb el medi ambient i la salut. Al món agrícola marca un abans i un després”, explica Enrique Serrano. El sistema s’està utilitzant en plantacions de tot el món.

5. Alimentació per a espècies comercials

La FAO també assenyala el potencial dels insectes com a aliment de diverses espècies ramaderes. Espècies com la mosca soldat negre (Hermetia illucens), la mosca domèstica comuna (Musca domestica) o el cuc de la farina groga (Tenebrio molitor) semblen les més prometedores per a aquesta fi. El responsable d’Entomotech apunta en concret l’ús massiu d’insectes en aqüicultura: “Avui dia, per alimentar peixos de piscifactoria fan falta més quilos de peix salvatge, la qual cosa no és sostenible. Amb els insectes aquest problema ambiental s’acabaria”.

Img cochinillas carmin
Imatge: impermeableazul

6. Base de productes cosmètics

La femella de cochinilla (Dactylopius coccus) s’usa per produir àcid carmínico amb el qual s’elabora el color carmín, utilitzat com a tint i en cosmètics per aconseguir un vermell molt intens. Les agallas que les vespes creen per incubar a les seves larves han estat la base per a colorants tèxtils, en concret una tinta negra que es va emprar durant segles. En dates més recents, un estudi publicat a la Universitat de Wageningen als Països baixos assenyalava la idea de produir olis a partir d’insectes per al seu ús contra l’acne i altres afeccions cutànies.

7. Elaboració de biocombustibles

Els insectes podrien servir per generar biocombustibles de segona generació, més ecològics que els de primera generació al no basar-se en matèria primera alimentosa. A Estats Units un equip d’investigadors treballa per produir bioetanol a partir d’una espècie de tèrmit centroamericana que transforma de manera molt eficaç la fusta en sucre. A Espanya, l’empresari malagueny Manuel Luque ha patentat un sistema per conrear larves de mosques de les quals després s’obtenen greixos amb les quals elaborar biodièsel. Les restes del procés es poden a més aprofitar com a aliment en aqüicultura o de biofertilizante en hivernacles.