Un equip de biòlegs i matemàtics del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha dut a terme una sèrie de simulacions matemàtiques que han servit per explicar l’evolució de l’ecosistema mediterrani nord-occidental en les últimes tres dècades i asseure les bases per realitzar prediccions de futur. Aquest model, si bé s’ha realitzat a partir de dades de la costa catalana, és aplicable a altres zones del Mediterrani, van explicar des del CSIC.
La degradació de l’ecosistema a causa dels canvis provocats, sobretot per la pesca, ha quedat evidenciada en l’aplicació del model. “La disminució de grans depredadors com el rap, el lluç o els taurons demersales i de competidors per l’aliment, com a sardines o anxoves, ha canviat l’estructura de l’ecosistema, la qual cosa ha disminuït el nivell tròfic de la comunitat, així com l’índex de biodiversitat basat en la biomassa”, va explicar Isabel Palomera, de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC, Barcelona). Així mateix, es pot veure una proliferació d’espècies no comercials com alguns invertebrats bentónicos (gambes, crancs o polps) i peixos bentopelágicos sense interès comercial, va afirmar la investigadora.
El model ha estat provat amb dades recollides en la costa catalana entre 1978 i 2003 referits a la biomassa de les principals espècies, el nombre de captures i altres factors ambientals. Els resultats obtinguts en introduir aquestes dades en el model coincideixen amb escenaris reals de diverses parts del Mediterrani, la qual cosa apunta al fet que es tracta “d’un model numèric eficaç que podrà ser utilitzat per fer prediccions”, assegura el CSIC.
Pesca sostenible
“Aquest tipus d’aplicacions de models ecològics que representen tot el sistema marí s’havia realitzat en diversos llocs, però mai fins ara en el Mediterrani, on la pesca és un dels factors que major pressió exerceixen sobre l’ecosistema”, va apuntar Palomera. El treball també assenyala que per entendre l’evolució de l’ecosistema és necessari conèixer com les espècies marines interaccionen entre elles, com la pesca modifica aquestes interaccions i la forma en què els factors ambientals influeixen sobre la dinàmica general del mitjà.
Aquest model matemàtic es converteix així en una eina útil per dur a terme una gestió sostenible de la pesca. “Des de fa uns anys es parla de la necessitat de gestionar la pesca no només en funció de quina quantitat hi ha d’una espècie concreta, sinó de com la pesca d’una determinada espècie afectarà de manera directa o indirecte a l’evolució de tot l’ecosistema”, conclou el CSIC.
