Sis dades preocupants sobre els incendis forestals a Espanya

1. Augmenten els incendis forestals, la seva intensitat i impacte

Espanya sofreix 16.500 incendis forestals a l’any

El nombre d’incendis forestals ha augmentat en els últims anys. L’organització conservacionista WWF assenyala en el seu recent informi “Boscos vulnerables a grans incendis“ que succeeixen 16.500 sinistres a l’any. Fa tres anys, WWF apuntava en un altre estudi que la mitjana era de 15.391 focs cada any. El més recent de WWF també assegura que ha augmentat la intensitat i l’impacte, per l’especial incidència dels Grans Incendis Forestals (GIF) (de més de 500 hectàrees): en 2012, el 0,2% dels incendis va cremar el 64% de la superfície total afectada. En els últims anys, de mitjana, en el 0,2% dels incendis va cremar el 41% de la superfície total.

L’informe “Espanya en flames“, de la Fundació Ciutadana Civio, una ONG que realitza aplicacions informàtiques per facilitar l’accés a informació pública, indica que entre 2001 i 2011 es van cremar 1.239.524 hectàrees (major que la superfície conjunta del País Basc i La Rioja).

2. L’ésser humà provoca la majoria dels incendis

Després de la majoria dels incendis forestals es troben els éssers humans, encara que els percentatges varien segons les fonts consultades. Luis Díaz Villaverde, president de l’Associació Professional d’Agents Mediambientals de Castella-la Manxa (APAM-CLM), assegura que “més del 90% són provocats directa o indirectament, ja sigui amb intenció o per negligència”.

L’estudi “Espanya en flames” indica que la mà de l’home ha estat darrere del 88% dels 187.239 focs ocorreguts a Espanya entre 2001 i 2011, i el 55% amb un origen intencionat. Aquest estudi es basa en l’Estadística d’Incendis Forestals (EGIF) del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA), que manca de dades concloents en el 37,10% dels sinistres d’aquest període. Els seus responsables contemplen 25 motivacions diferents com a origen dels incendis intencionats, dels quals la principal (26,91%) es deu a l’acció de camperols eliminant matoll i residus agrícoles.

WWF afirma que el 96% dels sinistres es provoca de forma directa o indirecta. En el cas dels GIF, el 47% són intencionats, el 11% per un raig, del 15% es desconeix la causa i la resta per negligències i accidents, especialment, per línies elèctriques.

3. La major part dels culpables queda lliure

L’informe de Civio investiga les 325 sentències a 393 persones per l’autoria de 420 focs entre 2007 i juny de 2013. De 295 condemnats per la via penal, solament vuit van acumular penes superiors a dos anys per ingressar a la presó. Un veí de Vilamarxant (València) va rebre la condemna més alta (nou anys) per un incendi intencionat en 2011 que va cremar 194 hectàrees i va causar nombrosos estralls en propietats i cultius. Per la seva banda, 32 es van beneficiar de l’atenuant per alteració psíquica (22 de Galícia) i altres 12 per greu addicció a estupefaents o alcohol. Respecte al temps transcorregut entre l’incendi i la sentència, la mitjana està en dos anys i mitjà, que augmenta als cinc anys i set mesos quan es jutja responsabilitat penal per GIF.

Segons Díaz Villaverde, les retallades econòmiques han provocat que aquest any a més “molts incendis s’han deixat d’investigar. Es pot dir que l’Administració afavoreix així que presumptes delictes quedin impunes”. Modest Píriz, del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona), també reconeix que molts queden impunes, “perquè encara que s’esbrinen les causes, no es localitza al causant”.

4. Falta de dades públiques transparents i sistematitzats

La informació sobre pressupostos en prevenció, extinció i recerca d’incendis forestals competeix a les comunitats autònomes, que han d’oferir-la per llei de manera pública. No obstant això, els autors de “Espanya en flames” es queixen de la falta de transparència: “Les úniques administracions que han enviat tota la informació per 2001-2013 han estat Castella i Lleó, Extremadura i Murcia“.

Els responsables de l’informe també destaquen que “ni els Ministeris Fiscal, de Justícia o d’Interior compten amb bases de dades sistematitzades sobre l’assumpte que compilin les fallades judicials i les recerques policials del conjunt del país per esclarir el perfil sociològic i criminal de l’incendiari”.

5. Escassetat de plans de gestió i prevenció

L’estudi de WWF assenyala que “l’abandó del mitjà rural i el cessament de les activitats forestals, així com l’absència de planificació -solament el 13,1% de la superfície forestal nacional compta amb plans de gestió- han convertit les muntanyes en un polvorí“. A més, segons aquest informe, el 60% dels GIF succeeixen en zones on l’espècie dominant ha estat introduïda o potenciada, formant masses més o menys homogènies. El secretari general de WWF Espanya, Juan Carlos de l’Olmo, sentència que “gastem molt a apagar incendis i molt poc a evitar que es produeixin. Les inversions en prevenció i en extinció d’incendis haurien d’anar en paral·lel”.

6. Galícia i Astúries, les comunitats més afectades

A Galícia (76%) i Astúries (18%) se situen el 94% de les localitats on més quantitat de focs es desencadenen, segons l’informe de Civio. A Cañiza (Pontevedra) i Llanes (Astúries) encapçalen els cent municipis més afectats pel nombre de sinistres: 1.429 entre 2001 i 2011, una mitjana de 2,5 per setmana.