Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Són ecològics els biocombustibles?

Diverses fonts els culpen de destruir ecosistemes, incrementar les desigualtats socials o augmentar els preus dels aliments bàsics

Els biocombustibles, derivats de materials tan diversos com els cereals o els olis rebutjats, a penes representen avui dia el 0,5% dels combustibles consumits pel transport per carretera. Però aquesta situació pot canviar en breu: Presentats com una alternativa ecològica als combustibles fòssils, la Unió Europea pretén multiplicar per 10 el consum actual de biocarburants (bioetanol i biodièsel) per a 2010, i per 20 per a 2020. els Estats Units, basant-se en el bioetanol a partir del blat de moro, s’ha proposat l’objectiu del 10% per al 2015. Per part seva, el Brasil assegura autoproveir les seves necessitats de combustible gràcies a ells. No obstant això, cada vegada més científics, ecologistes o agricultors aixequen la seva veu contra el seu actual model de desenvolupament. La destrucció dels ecosistemes, l’augment de les desigualtats socials o l’alça dels preus dels aliments bàsics són algunes de les seves crítiques.

Per què estan sent atacats?

Un estudi publicat en Science a l’agost assegurava que l’increment de la producció de biocombustibles podria acomiadar nou vegades més diòxid de carboni (CO₂) durant les pròximes tres dècades que els combustibles fòssils. El treball era a més el primer a calcular l’impacte de les emissions de CO₂ dels biocombustibles en tot el seu cicle productiu.

L’increment de la producció de biocombustibles podria acomiadar nou vegades més CO₂ durant les pròximes tres dècades que els combustibles fòssilsAixí mateix, els seus responsables, un grup d’investigadors de la Universitat de Leeds i del World Land Trust, del Regne Unit, consideraven desencertat destruir boscos per a instal·lar en la seva superfície cultius de biocombustible, ja que amb això s’estaria alliberant el CO₂ guardat en els arbres, a més de causar un impacte ambiental greu en forma de pèrdua d’hàbitat i de fauna i flora, desertificació, i desequilibris en el clima. En aquest sentit, Karmele Llanos, de l’ONG Internacional Animal Rescue, i que es troba a Indonèsia per a tractar de salvar als orangutans de l’extinció, afirma que l’oli de palma, un dels principals biocombustibles, s’ha convertit en aquest país en la causa principal de la destrucció del seu hàbitat.

En qualsevol cas, no és la primera vegada que es critica als biocombustibles, fins al punt que alguns experts prefereixen cridar-los “agrocombustibles”, una denominació més descriptiva que elimina la seva suposada etiqueta “bio” o ecològica. Per exemple, un estudi de l’ecólogo de la Universitat de Cornell David Pimentel publicat en 2005 assegurava que el balanç energètic de l’etanol a partir de blat de moro és negatiu, és a dir, l’energia necessària per a produir-ho seria superior a la que genera.

/imgs/2007/09/biocombus01.jpgEn aquest sentit, institucions com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i el Fons Monetari Internacional (FMI) han realitzat crítiques a les condicions actuals en les quals s’estan desenvolupant els biocombustibles. Segons la FAO, 500 milions d’hectàrees de terres arables desapareixeran, comptant només al tercer món. Per part seva, experts reunits a Estocolm en la conferència World Water Week, una trobada anual sobre l’estat de l’aigua en el món, van afirmar que els cultius energètics, és a dir, destinats a la producció de biocombustibles, poden posar en perill les provisions d’aquest preuat element.

José Santamarta, responsable a Espanya de l’Institut World Watch i col·laborador del Ministeri de Medi Ambient, destaca alguns estudis realitzats a Califòrnia que apunten a una major contaminació que la gasolina a la qual substitueix l’etanol en mescles que van del 5% al 85%. Així mateix, segons Santamarta, els biocombustibles contribueixen a perpetuar un model energètic i de transport insostenible, substituint petits percentatges del consum de gasolina i gasoil per etanol i biodièsel, respectivament. “L’entusiasme del president George W. Bush per l’etanol és significatiu”, postil·la.

Tot això podria generar, a més, unes greus conseqüències socials per a moltes persones que viuen en l’àmbit rural, així com les més pobres en molts països del Sud, com explica Miquel Ortega, coordinador de la revista “Ecologia Política”: “Mentre que els beneficis econòmics es poden centrar en poques mans, els perjudicis poden estendre’s a capes àmplies de la població menys capacitades o que apostin per un model agrari diferent”.

Per a Heikki Mesa, expert en energia i canvi climàtic de WWF/Adena , els biocombustibles “comestibles” eren moderadament sostenibles quan estaven fets amb olis vegetals reciclats, o amb matèria primera provinent de camps agrícoles marginals, i per a consum local. Ara bé, explica, “en plantejar-se escales de producció gegantesques, com als EUA o a la UE, la demanda d’aquestes matèries primeres afecta a la llei del mercat internacional. La qüestió és qui pot pagar més pel recurs. Els països desenvolupats podem permetre’ns pagar més per biocombustibles i aliments (encara que tampoc a llarg termini), però els països en vies de desenvolupament es poden quedar sense tots dos”.

En aquest context, sembla que les crítiques estan sent escoltades. Els responsables dels departaments d’Energia i Transport de la Comissió Europea, immersos en plena anàlisi d’una futura llei sobre biocombustibles que podria debatre’s pels 27 governs de la UE a finalitats d’enguany, anunciaven recentment una possible prohibició als subsidis per al desenvolupament de biocombustibles que poguessin danyar al medi ambient.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions