Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sons d’animals

Diverses institucions de tot el món ofereixen gratis en Internet milers d'enregistraments sonors del món animal, algunes d'elles molt curioses
Per Alex Fernández Muerza 21 de maig de 2007

La naturalesa és un enorme espectacle audiovisual que compta amb la seva pròpia banda sonora. Científics de tot el món tracten de recopilar i ordenar la biodiversitat acústica del món animal. Per a això, han desenvolupat una gran varietat d’arxius sonors, alguns dels quals poden escoltar-se lliurement en Internet.

El FonoZoo disposa de la major col·lecció científica de sons d’espècies animals en castellà
A Espanya, el FonoZoo del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) disposa de la major col·lecció científica de sons d’espècies animals en castellà: Més de 30.000 enregistraments en els seus registres propis, i més de 7.000 enregistraments en els seus registres publicats. Alguns exemples són realment curiosos, com el “bufido defensiu d’una femella de camaleó vetllat”.

Recentment, la seva pàgina web s’ha millorat i compta amb un cercador que permet localitzar el so per espècie, classe, ordre i família, o una secció amb enllaços a altres arxius similars.

Img sapoImagen: Joel BurslemAixí mateix, el FonoZoo ha editat una col·lecció de CD en el qual recopila més de 250 espècies de granotes de Madagascar, resultat de la col·laboració de 15 científics procedents de 7 països. Segons els seus responsables, es tracta de la guia sonora més extensa de granotes i gripaus publicada al món fins avui.

A més del FonoZoo, una altra institució que ofereix sons d’animals és el Ministeri d’Educació i Ciència. En aquest cas, disposa d’un banc de sons gratuïts pensats per a usos educatius, entre els quals hi ha més de 300 d’animals, en formats midi, wav i mp3.

Per la seva banda, la Fundació BBVA i SEU/BirdLife editaven l’any passat un CD dissenyat com un joc interactiu que reprodueix el so dels cants de més de 100 espècies d’aus comunes. L’obra conté també un conjunt d’itineraris virtuals multimèdia que permeten introduir-se en 66 tipus d’hàbitat diferents.

Arxius sonors internacionals

El Laboratori d’Ornitologia de Cornell posseeix la biblioteca Macaulay, en la qual conserven més de 160.000 arxius sonors d’aus, insectes, peixos, granotes i mamífers. Els seus responsables han col·locat de manera pública en Internet un arxiu d’uns 65.000 sons naturals i centenars de vídeos. Per exemple, es pot veure i escoltar al Colimbo gran (Gavia immer), una espècie d’au l’esgarrifós avís de la qual de defensa territorial s’ha utilitzat en diverses pel·lícules de terror.

L’Arxiu Sonor de la Biblioteca Britànica compta amb una secció dedicada a la Vida Salvatge. Fundada en 1969, és segons els seus impulsors la major col·lecció d’aquest tipus a Europa i una de les majors del món, amb més de 150.000 registres organitzats científicament. El seu arxiu permet realitzar cerques per origen geogràfic, grup animal o hàbitat.

Així mateix, disposa d’una secció dedicada al llenguatge dels animals, en la qual s’ofereixen diversos exemples de sons. Un d’ells és el produït pel lloro parlant Alex, que ha donat motiu a la creació d’una fundació que porta el seu nom. En ella, els seus responsables tracten de conservar a aquests animals en el seu hàbitat natural i investigar les seves habilitats comunicatives.

Per la seva banda, l’Arxiu Sonor d’Animals de la Universitat Humboldt de Berlín posseeix també una de les més antigues i extenses col·leccions del món, amb més de 110.000 enregistraments bioacústicas de gairebé tots els grups animals.

La Societat d’Enregistrament de Sons de la Vida Salvatge (WSRS en les seves sigles angleses) reuneix a científics especialitzats en aquesta disciplina i explica com poder obtenir aquests sons. A la seva pàgina web s’ofereix una biblioteca sonora amb diversos exemples recopilats pels seus membres.

Una línia de recerca curiosa és la interpretació que dels sons d’animals es donen en els diferents idiomes del món. Per exemple, per a un espanyol, un gall fa “qui-qui-ri-quí”, mentre que per a un japonès sona així: “ko-ke-kok-ko-o”. Aquestes varietats s’estudien en algunes universitats, com l’australiana d’Adelaide o la nord-americana de Georgetown.

Bioacústica: La ciència dels sons biològics

La Bioacústica té com a objectiu l’estudi científic dels sons biològics, inclosos els que produeix i processa l’ésser humà, així com els mecanismes de transferència de la informació biològica i la seva propagació. A més, la bioacústica analitza els òrgans auditius i les relacions entre els sons animals i el seu entorn natural. El desenvolupament d’aquesta disciplina va començar a produir-se en la dècada dels 50, gràcies a la millora dels sistemes d’enregistrament i anàlisi.

El Consell Internacional de Bioacústica (IBAC en les seves sigles angleses), fundat en 1969 en Aarhus (Dinamarca) reuneix als experts mundials d’aquesta disciplina, que inclou etólogos, fisiólogos, taxonomistas, enginyers o aficionats a l’enregistrament de sons animals.