Els taüts ecològics són elaborats amb materials naturals que es descomponen sense deixar elements contaminants. A més de respectar el medi ambient, suposen un estalvi de diners considerables: En la Unió Europea, el cost d’un fèretre tradicional oscil·la des dels 300 euros fins als 2.000 si s’usen fustes més nobles, mentre que els ecològics de cartró amb prou feines valen 35 euros.
Les iniciatives que promouen aquest tipus de taüts i urnes són cada vegada més nombrosesLes iniciatives que promouen aquest tipus de taüts i urnes són cada vegada més nombroses. Als països anglosaxons, la funerària Natural Death Centri ofereix “ressò-fèretres” fets de fusta amb certificació ecològica “FSC”, de cartró reciclat, de bambú i d’altres fibres vegetals sense cap tractament de vernís ni element metàl·lic o sintètic tòxic algun. El sepeli també es realitza de manera ecològica: el fèretre s’enterra en “un bosc memorial”, cobert de flors i arbustos perquè el cos es descompongui de manera natural. El primer terreny destinat a aquest tipus de cerimònies es va inaugurar en 1993, i actualment hi ha més de 200 en tot el Regne Unit.
Els models i materials d’aquest tipus de taüts són variats. L’empresa Somerset Willow els fabrica amb vímets, i en 5 anys ha augmentat la seva producció des d’un al mes fins a vint per setmana. L’empresa Ecopod, a més de dissenyar ressò-fèretres de paper reciclat, ha llançat una “llavor-taüt”. El sarcòfag biodegradable, en forma de beina i el seu contingut, acaba generant vida a la terra. Alguna cosa similar ofereix Capsulamundi, un projecte italià que consisteix en un recipient reciclat en forma de llavor perquè alimenti un arbre.
A Espanya també hi ha diverses iniciatives. Investigadors de la Universitat Sant Pablo-CEU de Madrid i l’empresa Ecowood Logic han desenvolupat el “maderón”, un material ecològic barreja de pela d’ametlla molta i una resina l’acabat final de la qual és similar a qualsevol fusta noble utilitzada per la indústria funerària. A més, aquest tipus de taüt no necessita portar el cofre de zinc dels fèretres tradicionals, per la qual cosa evita l’impacte ambiental d’aquest producte químic.
L’empresa espanyola Restbox fabrica taüts de cartró reciclable. Segons els seus responsables, l’arbre necessari per fer un taüt convencional permet fer 100 taüts de cartró. D’aquesta forma, es contribueix a reduir la reforestació provocada per aquest sector: A Europa es talen anualment un milió d’arbres per fabricar taüts. Així mateix, les peces plàstiques que porta són biodegradables, i evita l’ús dels adhesius, additius o metalls dels taüts convencionals, nocius per al medi ambient.
A més dels avantatges mediambientals, el seu preu i la seva facilitat de magatzematge representen una clara opció en casos de desastres naturals. De fet, la Llei obliga al fet que els Consistoris disposin d’un nombre mínim de taüts per habitant per si ocorregués una catàstrofe. Malgrat això, els taüts ecològics són en l’actualitat una opció minoritària. Segons els seus impulsors, a més dels tabús i els convencionalismes socials, el sector no facilita les homologacions necessàries perquè perdrien els lucratius percentatges de venda dels models tradicionals.
Per la seva banda, el trasllat del taüt al cementiri també podria ser realitzat de manera ecològica. Per exemple, els Serveis Funeraris de Barcelona compten amb cotxes híbrids, encara que són una excepció, ja que el cotxe de combustió interna és el transport establert.
Els taüts ecològics no són l’única forma de realitzar un sepeli ecològic:
La incineració solar: Utilitzada per exemple en l’Índia pels hinduistas, en el seu costum de cremar els cossos a l’aire lliure. Aquest sistema evita la contaminació, sobretot en forma d’emissions de mercuri, de la cremació convencional.
El “composatarium”: Sistema de descomposició aeròbic similar al del compostatge, per la qual cosa el resultat final pot ser utilitzat com a fertilitzant per a les plantes. L’empresa sueca Promessa Organic submergeix el cos en nitrogen líquid i ho converteix en pols que també pot ser compostado.
Hidròlisi alcalina: El cadàver es dissol mitjançant usa solució que permet convertir els ossos/ossos en pols. Es tracta d’un mètode tres vegades més barat que el de la incineració i el líquid dissolvent es pot reciclar.
Urnes biodegradables: Es fabriquen amb polímers vegetals que es descomponen amb l’aigua o la humitat de la terra. Un exemple curiós en el qual es barreja l’ecologisme i la reinserció social és el d’Urna Bios, un test realitzat amb pela de coco, emplena de torba i amb una llavor en el seu interior. Elaborat pels interns dels centres penitenciaris catalans, es va usar per primera vegada en 2004 amb les cendres de Copito de Neu, el famós goril·la blanc del Zoo de Barcelona.
