A simple vista, el Sol sembla un astre serè, llis i de lluminositat constant. No obstant això, les recerques de les últimes dècades han demostrat que tranquil és un antònim per definir el seu estat. L’alliberament de grans quantitats d’energia provoca diversos fenòmens explosius en la seva superfície: són les tempestes solars o geomagnètiques. Els seus efectes podrien arribar a ser catastròfics a la Terra si adquireixen la suficient intensitat. La xarxa elèctrica, els satèl·lits o les comunicacions podrien deixar de funcionar. Per això, els científics recomanen més recerques per comprendre millor la meteorologia espacial i poder evitar els negatius efectes d’aquests fenòmens naturals.
Imagen: Wikimedia
En essència, el Sol és una gegantesca central de fusió nuclear. Com a resultat de la seva activitat, el Sol llança diverses partícules i camp magnètic que viatgen per l’espai i poden arribar a l’entorn de la Terra, malgrat estar situada a més de 150 milions de quilòmetres de distància. Les capes més externes del planeta, com la ionosfera o la magnetosfera, són les primeres a notar les conseqüències d’aquestes tempestes solars, però en la superfície també es poden sofrir els seus efectes.
En 2012 podria produir-se una tempesta solar d’especial intensitatEn teoria, una tempesta geomagnètica pot afectar als sistemes basats en l’electricitat, com les xarxes d’alta tensió, els gaseoductos i oleoductes, els cables de telecomunicació a llarga distància, els sistemes de senyalització terrestre, o els de comunicacions i navegacions, com el GPS o les ones de radi i televisió. Els satèl·lits, els telèfons mòbils o els sistemes que permeten volar als avions podrien sofrir interferències o fins a deixar de funcionar.
Algunes tempestes solars són més brusques que unes altres, ja que l’activitat solar té cicles que canvien cada onze anys. Segons un estudi de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (NAS), en 2012 podria produir-se una d’especial intensitat. L’informe, titulat “Fenòmens del temps espacial severs, impactes socials i econòmics” assenyala que els sistemes elèctrics podrien quedar inoperativos. Aquest contratemps podria resultar catastròfic en les actuals societats, cada vegada més tecnològiques i dependents del consum elèctric. Sistemes tan vitals com la llum, l’energia, el proveïment d’aigua, el transport, els mercats, o les comunicacions depenen del bon funcionament de les xarxes elèctriques, els sistemes de les quals són especialment sensibles a aquestes tempestes.
Imagen: NOAAEls responsables de l’informe reconeixen que és molt difícil que es produeixin les emissions necessàries per causar un desastre, però no és alguna cosa impossible. I tampoc seria la primera vegada que una tempesta solar afecta als sistemes elèctrics terrestres. En 1859, un d’aquests fenòmens va espatllar algunes de les majors xarxes mundials de telègrafs. Conegut com l’esdeveniment “Carrington”, per l’astrònom que ho va mesurar, amb prou feines va afectar a la vida dels ciutadans perquè l’energia elèctrica s’utilitzava molt poc en aquella època. Un segle més tard, en 1989, una gran emissió de massa procedent del Sol va provocar una avaria en la central elèctrica de Quebec. Sis milions de persones de Canadà i EUA es van quedar sense electricitat durant més de nou hores, i alguns satèl·lits van fallar i van modificar les seves òrbites.
Com combatre els efectes d’una tempesta solar
Si el punt feble es troba en el sistema elèctric, la vacuna contra les tempestes solars seria reforçar les xarxes de subministrament. És la proposta de la companyia nord-americana MetaTech, especialitzada en danys electromagnètics. La idea seria afegir unes petites resistències en les connexions dels transformadors de terra. Aquesta mesura, segons els responsables d’aquesta empresa, reduiria de forma significativa la quantitat de corrents geomagnètics induïts en el flux de la xarxa.
Unes resistències col·locades a les xarxes elèctriques podrien ajudar a combatre el problemaEls experts de MetaTech assenyalen que aquestes resistències, en la seva forma més simple, tindrien la grandària d’una rentadora i estarien fabricades en ferro colat o en acer inoxidable. El seu preu no seria superior als 30.000 euros. Segons els seus càlculs, per protegir les xarxes d’EUA seria necessària una inversió d’uns 110 milions d’euros.
Les recerques científiques serien també útils per aconseguir solucions més encertades. Els científics comencen a entendre alguns dels fenòmens que ocorren en el Sol, però encara hi ha moltes incògnites. Des dels anys 90, alguns investigadors han començat a treballar en la denominada “meteorologia espacial”. El seu objectiu és conèixer millor com funcionen aquestes tempestes solars per poder predir amb antelació quan ocorreran, amb quina intensitat, i com afectaran a la societat. A Espanya, alguns científics treballen en aquesta línia de recerca, com el grup del Departament de Física Aplicada de la Universitat d’Alcalá.
Els experts en meteorologia espacial desenvolupen, d’una banda, models teòrics per explicar les observacions en èpoques de gran activitat solar. D’altra banda, disposen de diversos satèl·lits que proporcionen dades concretes sobre el Sol. La NASA ha començat a saber més sobre l’astre rei gràcies als satèl·lits bessons STEREO. Igual que els satèl·lits meteorològics permeten predir el recorregut dels huracans, STEREO podria ajudar a saber com es comporten les tempestes solars i com afecten a la Terra. Aquest observatori monitora l’activitat solar en tres dimensions i capta imatges d’aquests fenòmens i els seus camps magnètics, des que surten del Sol fins que aconsegueixen la Terra.
STEREO no és l’únic satèl·lit destinat a l’estudi solar. SOHO, ACE o WIND són observatoris espacials que ofereixen des de fa anys dades sobre el vent o el camp magnètic interplanetari. Per la seva banda, la missió espacial Cluster, composta de quatre sondes que formen entre sí un tetraedre, permet obtenir informació tridimensional sobre la magnetosfera terrestre i els fluxos de partícules que rep.
Les missions espacials també podrien dependre d’aquestes recerques i els remeis que puguin aconseguir-se. L’atmosfera i la magnetosfera terrestres defensen, en condicions normals, als éssers humans d’aquest tipus de radiacions. No obstant això, a l’espai, els astronautes manquen d’aquesta protecció i, per tant, estan exposats a dosis letals en potència. Les partícules d’alta energia generen canvis cromosomáticos en les cèl·lules dels teixits, que poden derivar en efectes cancerígenos. En una missió tripulada a Mart, els astronautes podrien rebre aquest tipus de radiacions durant dos anys. Per això, no només caldria conèixer les dosis que es poden tolerar, sinó també els seus efectes a llarg termini.
