Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Theo Oberhuber, portaveu de la Iniciativa Ciutadana en Defensa dels Parcs Nacionals

Amb els Parcs Nacionals es vol seguir el model del turisme costaner insostenible

Més d’un centenar d’organitzacions i persones de diferents àmbits socials han engegat la Iniciativa Ciutadana en Defensa dels Parcs Nacionals. El seu portaveu, Theo Oberhuber, explica que volen cridar l’atenció sobre la deterioració dels Parcs Nacionals i sobre el projecte de llei per a aquests espais protegits que “empitjora la seva situació en comptes de millorar-ho”. Segons Oberhuber, amb aquesta nova llei s’obre la possibilitat de realitzar pràctiques als Parcs Nacionals (PN) que gens tenen a veure amb la conservació, com la caça o les activitats econòmiques insostenibles. “Amb l’afany actual de buscar rendibilitat econòmica costi el que costi, s’acabaran destruint els espais protegits”, sentència.

Per què s’ha engegat la Iniciativa Ciutadana en Defensa dels Parcs Nacionals?

En els últims anys s’ha produït una deterioració en la seva conservació. A més, el projecte de llei de Parcs Nacionals empitjora la seva situació en comptes de millorar-ho. Per això ens hem unit persones de diferents perspectives, des d’ecologistes fins a tècnics i persones que han tingut responsabilitat en espais protegits, per cridar l’atenció sobre aquesta situació.

En què empitjora la seva situació el projecte de llei?

“En els últims anys s’ha produït una deterioració en la conservació dels Parcs Nacionals”No soluciona els problemes cada vegada més greus dels parcs; autoritza activitats fins ara prohibides; fomenta activitats econòmiques amb finalitats privades o de rentat de cara; dona motiu/dóna motiu a disputes de competències entre les comunitats autònomes (CC. AA.) que poden paralitzar la seva gestió, i que tornem a estar expenses d’una sentència del Tribunal Constitucional, que no entén de parcs; i deixa buit perquè se segueixi caçant en molts PN a través del “control de poblacions”.

En què consisteix el “control de poblacions”?

En teoria serveix per evitar possibles impactes negatius de determinades espècies en la vegetació, per exemple. Les mesures poden ser molt diverses, però en la pràctica gairebé sempre s’opta per matar als exemplars i que ho facin caçadors, en lloc de tècnics amb criteris científics i controlat per l’Administració. Estem veient com fins i tot s’organitzen caceres en el PN venent el dret a participar amb l’excusa del control de poblacions. Així que encara que en teoria la caça està prohibida en els PN, en la pràctica es duu a terme.

La llei té algun element positiu?

L’única aportació positiva és que millora la labor de coordinació entre els diferents parcs. Ara la seva gestió la realitzen les CC. AA., i cadascuna pren mesures pel seu compte, de manera que perd sentit la xarxa de PN.

Quan entrarà en vigor?

És possible que entri en vigor en el segon semestre de 2014, però dependrà de com vagi la tramitació.

Què es podria fer en un PN que pogués tenir un impacte ambiental?

“La caça està prohibida als Parcs Nacionals, però en la pràctica es duu a terme”Caçar en alguns parcs, com Cabañeros; navegació amb finalitats turístiques en Monfragüe (prohibida en la llei de declaració del parc); vol sense motor en Serra de Guadarrama, etc. La llei canviarà en la tramitació, i poden entrar noves excepcions. Per exemple, ja s’ha dit que es pugui navegar amb barques de rem en els llacs de Becs d’Europa. I si es fica una excepció, per què no incloure més. Ja va passar amb la Llei de Costas, que va anar fins a pitjor amb les esmenes després. Caldrà estar atents aquests mesos.

Com ha afectat la crisi econòmica als PN?

La crisi ha afectat molt. En els últims anys s’han eliminat les subvencions a les àrees d’influència. L’Estat traspassa a les CC. AA. uns diners per a la gestió. La totalitat d’aquests diners no està anant als PN. A Canàries, per exemple, dediquen aquests diners a altres finalitats que no es poden saber, perquè funciona amb el sistema de caixa única. No diguem que sigui així, però podria ser para qualsevol cosa que no té a veure amb el medi ambient. El Ministeri no pot obligar-los a dedicar-ho íntegrament als PN. En algunes CC. AA. es redueixen les reunions de patronats, hi ha retards enormes en l’elaboració de plans de gestió. Falten recursos.

No estan a favor d’iniciatives per incentivar l’economia local en els PN, sempre que es garanteixi que siguin sostenibles?

“A Canàries es destina diners dels Parcs Nacionals a altres finalitats que podrien no tenir relació amb el medi ambient”La llei defineix activitats compatibles amb certes limitacions, i altres incompatibles, com caçar, pescar, aprofitaments energètics, tala amb finalitats comercials, etc. El problema és que després poden aparèixer algunes que no estan contemplades i que es vulguin implantar, com la navegació turística. En altres espais protegits l’objectiu és fomentar el desenvolupament sostenible, mentre que en els PN és la conservació. Ens preocupa que en aquest afany actual de buscar rendibilitat costi el que costi, amb l’excusa de generar llocs de treball i riquesa, s’incloguin activitats insostenibles. Sembla que tot val. Se segueix amb el mateix model que va tenir el turisme costaner. Si als espais protegits es massifica el turisme, s’acabaran destruint els espais que justifiquen l’arribada de gent.

En quin estat de conservació es troben els PN?

De forma general, es pot dir que en bon estat. Recentment ha empitjorat una mica la gestió. Si es va a zones concretes, hi ha cada vegada més amenaces. En Doñana o en Daimiel hi ha problemes amb l’aigua. També es nota un increment de l’impacte per activitats humanes, com el romiatge de Doñana.

Què ocorre amb aquest romiatge?

Cada vegada hi ha més gent en el cor del PN. Cal saber posar límits. Una cosa és un romiatge tradicional, i una altra una activitat massificada, amb tot terrenys, on es deixen milers de tones d’escombraries i les administracions han de gastar-se molts diners per netejar. Cada vegada hi ha més competicions esportives, com per exemple a l’últim parc declarat, el de Guadarrama, prop de Madrid i Segòvia. Una cosa és que vagin quatre persones a caminar per un PN, i una altra que vagin mil a competir. Cada vegada hi ha més punts vermells, més amenaces. No es pot usar un PN per a tot. A més, si es regula malament, com el de Guadarrama, es dona motiu/dóna motiu al fet que hi hagi aquest tipus d’activitats.

Dona la sensació de que s’utilitzen els PN com una marca publicitària, com un reclam per a turistes.

No en tots, però en alguns sí.

Quins són els principals perills que afecten ara als PN?

En Doñana és la instal·lació de gaseoductos; a Aigüestortes, la massificació; a Canàries, l’autorització de pel·lícules en zones especialment sensibles; en Becs d’Europa, la guerra incomprensible contra el llop, etc.

Què ocorre amb el llop?

En Becs d’Europa se’ls mata per la pressió del sector ramader. Si en algun lloc s’haurien de protegir als llops és en un PN. És una pèrdua del seu objectiu inicial.

Quins són les propostes de la Iniciativa Ciutadana en Defensa dels Parcs Nacionals per a la conservació d’aquests espais naturals protegits?

Fer un pacte d’Estat. Deixar els PN fora dels conflictes polítics, dels interessos econòmics, recuperar l’objectiu inicial de la conservació, gestionar-los de forma participativa. Cal fomentar la coordinació, en comptes dels regnes de taifas de cada comunitat autònoma, i asseure’ns tots els agents socials.

Què poden fer els ciutadans?

Reclamar a les administracions, parar esment als PN, ser molt respectuosos quan els visiten i posar l’accent en la conservació.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions