Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tirar toallitas humides al vàter: un problema greu que no t’imagines

Les toallitas humides provoquen despeses milionàries a Espanya en embussar els sistemes de sanejament

img_depositphotos50146699m 2015

Els ciutadans usen cada vegada més toallitas humides d’higiene íntima, desmaquillantes, netejadores per a cristalls, mobles, etc. Però en tirar-les a l’excusat, aquestes es converteixen en gegantescs “monstres”: s’estima que les depuradores recullen a Espanya 10 quilos per persona a l’any. A més, per netejar i esmenar els trencaments i embusos que produeixen, una ciutat d’un milió d’habitants gasta uns quatre milions d’euros anuals. I no és l’únic impacte que causen. Aquest article revela què problemes mediambientals i econòmics generen les toallitas humides i com evitar-los.

Toallitas humides per l’excusat: quin impacte produeixen?

Img toallitas humedas vater contaminacion art
Imatge: gpointstudio

L’impacte de les toallitas humides creix “de manera exponencial”, assegura Rakel Reyes, responsable de comunicació del grup d’indústries de medi ambient d’Euskadi, Aclima, que assenyala que solament en aquesta comunitat autònoma es van abocar pels vàters en 2015 més de 2.400 tones. Fernando Morcillo, director general de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament, apunta que les Estacionis Depuradores d’Aigües Residuals recullen al nostre país 10 quilos anuals de toallitas per persona, ja que s’engrandeixen en el camí en xopar-se d’aigua i altres residus.

Img toallitas huelva
Imatge: Aigües d’Huelva

Les toallitas humides causen danys per valor de quatre milions d’euros anuals en una ciutat d’un milió d’habitantsLes notícies sobre avaries que col·lapsen els sistemes de sanejament són cada vegada més nombroses. Dos exemples recents: a la fi de setembre una massa de toallitas humides i altres deixalles de la grandària de sis cotxes obturaba un dels tres grans col·lectors de Sant Sebastià; i, a principis d’octubre a València, es detectava una massa deu vegades major que la de la capital guipuscoana i vuit vegades major que la registrada a Londres, on les criden “fatbergs” (de fat, grassa i bergs, icebergs).

“Les toallitas humides embussen les xarxes de sanejament, amb la consegüent despesa econòmica i un dany ambiental considerable”, subratlla la portaveu d’Aclima, que coordina des de l’any passat la campanya “No alimentis al monstre“, promoguda per l’Agència Basca de l’Aigua i set consorcis i mancomunitats d’aigua d’Euskadi, per conscienciar a la població, com es veu en aquest vídeo:

Toallitas humides en el vàter: quant ens costen?

Morcillo destaca altres impactes, entre ells, els econòmics. Els trencaments i labors de neteja i tractament generen una despesa anual de quatre euros per habitant i ciutat. És a dir, en una població d’un milió d’habitants, els ajuntaments han d’invertir uns quatre milions d’euros. L’empresa de gestió d’aigua Aqualia estima que les toallitas humides i uns altres tèxtils suposen prop d’un 18% de cost addicional per a les depuradores d’una localitat de grandària mitjana. L’Associació Europea d’empreses de Proveïment i Sanejament calcula que ocasionen una despesa d’entre 500 i 1.000 milions d’euros a l’any en tota Europa.

Les toallitas humides, a més, tenen impactes ambientals. Quan es produeix una sobrecàrrega, com per exemple quan plou molt, entren en acció els salideros de protecció perquè les aigües residuals no surtin pels embornals. Els taps creats per toallitas, no obstant això, fan que aquests saltin amb més facilitat, causant abocats en llocs i moments que es desconeix, podent estar hores i fins a dies sense control, i on habitualment no haurien d’originar-se, com en un entorn natural, un riu, etc.

Però encara hi ha més: el personal de manteniment sofreix un treball extra manual en unes condicions més penoses de l’habitual. Han de fer front a una massa informi molt difícil d’extreure en tubs de poc diàmetre.

Img toallitas aviles
Imatge: Aigües d’Avile?s

Com evitar l’impacte de les toallitas?

Morcillo explica que els ciutadans s’haurien de guiar per “la regla de les tres pes” per saber què residus sí poden tirar-se a l’excusat: “pipí, popó i paper higiènic”. Per a la resta aconsella col·locar una paperera al costat on dipositar-los.

Reyes afegeix que han engegat a Euskadi Expo-excusat, una exposició itinerant que, sota el lema “L’excusat no és una paperera”, ensenya els efectes de les toallitas i altres deixalles, com bastoncillos, medicaments, pintures, etc.

Tant Morcillo com Reyes destaquen que l’etiquetatge dels fabricants és confús, amb imatges o frases que indueixen a pensar o fins a assenyalen que poden llançar-se al vàter i que són “biodegradables”, donant a entendre que no causaran problemes. Però, com explica el youtuber Water Hacker en el següent vídeo sobre l’impacte de les toallitas, “al teu cunyat li lleves el cinturó i les ulleres i també és 100% biodegradable, i no ho vas a tirar al vàter, perquè s’embussa”. Segons el director general de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament, perquè fossin autènticament biodegradables i no donessin problemes haurien de descompondre’s en entre 5 i 30 dies.

Morcillo afegeix que en els punts de venda es podrien situar les toallitas a una altra zona diferent a la del paper higiènic, perquè hi ha estudis que assenyalen que els consumidors tendeixen a pensar que són el mateix i ho usen igual.

Ara bé, Morcillo també reconeix els esforços de millora del sector. D’una banda, explica que treballen en normes a nivell nacional i internacional per distingir amb claredat aquests productes. D’altra banda, algunes empreses estan innovant en productes més amables amb el medi ambient i els sistemes de sanejament, com per exemple toallitas de cel·lulosa, més naturals i biodegradables a curt termini. Reyes puntualitza: “No estem en contra que s’usin, sinó que s’usin malament”.

Segueixi el canal de Medi ambient en Twitter @I_CONSUMERma i al seu autor @ecienciacom.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions