Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tonyina vermella, en perill d’extinció

Les captures il·legals i les granges d'engreixi podrien provocar la desaparició d'aquesta espècie, si no es prenen mesures urgents

Img atun rojo Imatge: mykaul

La tonyina vermella seguirà en perill d’extinció. La Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) va decidir en la seva última reunió la reducció de les captures admissibles d’aquesta espècie de l’Atlàntic Oriental a 12.900 tones, una disminució del 4% que no ha satisfet a ningú. A més, no ha aconseguit aprovar la creació de santuaris en les aèries de reproducció, una mesura de gestió que científics i organitzacions ecologistes consideren essencial.

La tonyina vermella, també conegut com a tonyina d’aleta blava, travessa una greu situació, com denuncien diverses organitzacions ecologistes, institucions internacionals i associacions de pescadors tradicionals.


Un informe de WWF assegura que la pesquera d’aquest túnido s’ha esquilmado de manera progressiva fins a la seva pràctica desaparició en l’Atlàntic Oriental i en el Mediterrani. L’organització conservacionista apunta com a principal responsable a la pesca il·legal i desmesurada de la flota europea, especialment França, així com Líbia i Turquia.

L’estudi, basat en fonts oficials, destaca les cada vegada més freqüents captures de tonyina vermella no declarades, que es transborden en alta mar a enormes vaixells amb destinació als lucratius mercats de Japó i Estats Units i, sobretot, per a la preparació d’especialitats culinàries com el “sushi” o el “sashimi”. Greenpeace ha denunciat la presència de vaixells japonesos que pesquen al Sud de Sicília, quan la pesca està prohibida, o activitats de transbord de peix.

La quota anual de captures s’ha disminuït a 12.900 tones, una mesura que no ha satisfet a ningúLa ICCAT, on participen 42 països i la UE, regula aquesta pesquera i ha establert les captures admissibles d’aquesta espècie de l’Atlàntic oriental a 12.900 tones, una disminució del 4% que no ha satisfet a ningú. El seu propi Comitè Científic reconeix que la quota s’ha superat cada any en diverses milers de tones.

Però no tot són males notícies: gairebé mig centenar d’empreses, entre elles EROSKI, es van comprometre a no comercialitzar tonyina vermella fins que es recuperin els caladors. El Manifest del Mercat de la Tonyina estableix que parteix del sector comercial “donarà un respir a la tonyina vermella” fins que la seva pesca sigui sostenible.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) ha advertit també de l’agreujament de la sobrepesca de la tonyina vermella a causa de l’aqüicultura: els peixos joves es capturen i engreixen en criaderos per comercialitzar-se. L’organisme de l’ONU estima que la producció de tonyina vermella, gràcies a aquesta tècnica, és d’unes 25.000 t anuals, enfront de les 10.000 t de fa uns anys, i assenyala a Croàcia, Malta, Espanya i Turquia com els països amb major nombre d’aquestes “granges marines”. Segons Greenpeace, en les costes mediterrànies hi ha més de 50 d’aquests criaderos, la capacitat dels quals d’engreixi excedeix en gairebé 20.000 t la quantitat legal. La FAO recorda que la captura de tonyines joves no sempre s’inclou en les estadístiques oficials, de manera que dificulta l’avaluació real dels recursos pesquers.

Per la seva banda, la Federació Andalusa d’Associacions Pesqueres (FAAPE) insisteix en la necessitat d’establir mesures de control basades en estudis científics i no atacar als pescadors tradicionals, sinó als grans bucs. Segons Greenpeace, les captures artesanals en l’Estret de Gibraltar han descendit un 85% en els últims anys i la talla mitjana de la tonyina ha baixat en 100 quilos. La tonyina del sud d’Espanya s’exporta a Japó, però el descens de les captures porta a aquest país a buscar noves fonts.

La construcció d’un parc eòlic marí en aigües del Cap de Trafalgar suposa una altra amenaça per al cicle de la tonyina, segons responsables polítics i sindicals de la zona. A més del soroll que aquests aerogeneradors poden causar, la seva instal·lació requereix el dragatge de les aigües costaneres, la qual cosa afecta a la seva nitidesa. Referent a això, estudis de la Universitat de Cadis relacionen la turbiedad de les aigües amb el descens de les captures.

Per evitar la desaparició de la tonyina vermella, WWF i Greenpeace proposen les següents solucions:




  • Desenvolupament d’un pla sostenible de recuperació que inclogui una reducció substancial en la quota pesquera i d’engreixi en granges, així com la protecció de les zones de reproducció d’aquest túnido.


  • Establiment d’una nova grandària mínima de captura que s’ajusti a l’edat de maduresa sexual de l’espècie.


  • Aplicació d’un programa independent d’observadors en els bucs atuneros i en les granges d’engreixi per assegurar que no es capturen exemplars joves i que la quota es respecta.



Tonyina vermella: el gegant de la família

Img
La tonyina vermella (Thunnus Thynnus) és la major espècie de la família dels túnidos, amb una longitud de dos metres, encara que es coneixen exemplars de fins a tres metres. La seva gran voracitat li porta a perseguir bancs de crancs, verats o sardines. També s’alimenta de plàncton gràcies als seus “branquiespinas”, unes prolongacions de la part interna de les brànquies que li serveixen per filtrar i retenir aquests organismes.

És una espècie pelágica, en viure allunyada de la costa. A la primavera forma grans bancs i es trasllada a aigües més superficials, mentre que a la tardor es dispersa i retorna a aigües profundes. A l’hivern es creu que roman immòbil a 1.000 metres de profunditat.

La seva àrea de distribució és molt àmplia: en el Mar Mediterrani i en el Mar Negre se li coneix amb el nom de tonyina vermella. En l’Atlántico rep el nom de tonyina d’aleta blava i se li troba des de la Península del Pagès i Terranova, fins a Trinidad i Tobago, Veneçuela i les costes del Brasil. En l’Atlàntic oriental s’estén pel Nord cap a Noruega, Rússia, Islàndia i Illes Lofoten, i al sud, fins a les costes d’Àfrica Nord-occidental. La tonyina vermella compta amb dues varietats que habiten el Pacífic Sud (Thunnus Macoyii) i el Pacífic Nord (Thunnus Thynnus Orientalis).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions