Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tortugues marines en perill

La pressió turística a les platges on nidifiquen i la caça il·legal i accidental estan posant en risc d'extinció a la gran majoria de les espècies
Per Alex Fernández Muerza 14 de juliol de 2008
Img tortuga listado
Imagen: Marcio Scatrut

Porten 150 milions d’anys en el planeta, però podrien desaparèixer en les pròximes dècades. Els científics alerten que les tortugues marines es troben en perill. L’impacte de l’ésser humà en el seu hàbitat o la caça, tant l’accidental com la il·legal, són algunes de les principals causes.

Segons la Llista Vermella de la Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN), sis de les set espècies de tortugues que habiten els oceans es troben en perill d’extinció. En concret, s’identifiquen en “perill crític” la tortuga baula, llaüt, leatherback o tartaruga de couro (Dermochelis coriacea), la tortuga lora o Kemp’s ridley (Lepidochelys kempii) i la tortuga carei o hawksbill (Eretmochelys imbricata). Per part seva, en situació de perill “” es troben la tortuga verda oliva (Lepidochelys olivacea), la caguama, cabezona o loggerhead (Caretta caretta), la tortuga verda o blanca (Chelonia mydas) i la flatback (Natator depressus).

Les causes que han portat a aquesta situació són vàries, i totes provocades per l’ésser humà. Segons WWF/Adena, la seva principal amenaça és la destrucció de les costes, i en concret la pressió turística que comporta un gran impacte a les platges on aquests animals posen els seus ous. A més l’excés de soroll i il·luminació en les costes desorienta i provoca estrès en les femelles, disminuint així la seva reproducció.

Per exemple, de les tres tortugues que poden veure’s al Mediterrani, la verda, llaüt i babaua, les dues primeres nidifiquen en platges d’aquesta mar, en la seva part oriental, zones amb gran densitat turística. Aquí, la població de femelles ponedores s’estima entre 2.000 i 3.000 exemplars, principalment entre Grècia, Turquia i Xipre.

Per part seva, els exemplars joves de tortuga babaua solen decantar-se per al seu creixement per les aigües compreses entre la costa mediterrània peninsular i Balears. Quant al seu número, no se sap amb certesa, encara que es considera que el nombre de femelles reproductores no sobrepassaria les 100.000 a tot el món, de les quals la meitat es trobaria a l’Atlàntic.

A pesar que la seva caça està prohibida fa anys, desenes de milers de tortugues moren per a proveir el mercat negre
A més d’aquest motiu, Greenpeace destaca la captura il·legal d’exemplars adults, així com el saqueig dels seus ous a les platges d’implantació. Segons aquesta organització ecologista, a pesar que la seva caça està prohibida fa anys, desenes de milers de tortugues moren per a proveir el mercat negre amb petxines de carei, pells per a botes i carteres, ous als quals s’atribueixen falses propietats o carn per a sopa de tortuga.

Així mateix, els experts de Greenpeace afegeixen com altres factors que han incrementat la seva mortaldat la contaminació de les mars, la destrucció del seu hàbitat, els efectes de fenòmens naturals, com les marees vermelles, i malalties com el fibropapiloma, que va en augment afectant greument aquests quelonios.

Per part seva, Oceana recorda també la gravetat de la pesca accidental, en concret a les mans del palangre. Aquesta tècnica pesquera consisteix en una línia mantinguda en la superfície per boies de les quals pengen hams units als sedales. La majoria de les grans flotes palangreres que pesquen a l’Atlàntic Nord -entre les quals es troba l’espanyola- es dediquen a la captura de peix espasa i túnids, i a vegades taurons. No obstant això, altres espècies, entre elles les tortugues, són també atretes pels esquers, i si bé no tots els exemplars acaben perint, un gran nombre sofreix ferides severes que provoquen la seva mort.

En aquest sentit, un estudi publicat en la revista Ecology Letters assegura que cada any es capturen en el món entre 250.000 i 430.000 tortugues (200.000-316.00 babaues i 50.000-114.000 llaüt). D’aquest total, un 60% es produeixen a l’Atlàntic i un 10% al Mediterrani, si bé altres estimacions creuen que les captures al Mediterrani poden ser superiors.

Com evitar la seva extinció

ImgImatge: eNilEls experts consideren que la protecció d’aquests animals requereix la total aplicació de la legislació i dels diversos plans conservacionistes i de recuperació posats en marxa en l’actualitat. Així, serien necessàries majors mesures de protecció per al seu hàbitat, especialment les seves zones de nidificació, exposades a l’impacte del desenvolupament urbanístic costaner. D’altra banda, la persecució de la caça i el comerç il·legal és una altra de les condicions indispensables per a evitar la disminució d’aquests rèptils.

En el cas de la pesca accidental, es recomana a les flotes pesqueres l’ús d’hams rodons o circulars en substitució del palangre, capaços no sols de minimitzar l’impacte sobre aquests animals, sinó també sobre els accidents laborals. Així mateix, la recerca científica i l’aplicació de noves tecnologies també poden ser de gran ajuda. Per exemple, l’Agència Espacial Europea (AQUESTA), mitjançant el seu satèl·lit Envisat, ha pogut seguir el viatge de les tortugues llaüt a través de l’Atlàntic, la qual cosa servirà per a desenvolupar estratègies que minimitzin les seves amenaces.

Cura amb les tortugues domèstiques

ImgImatge: jared swaffordDiversos experts han destacat en la revista Quercus un estudi que alerta del perill de les tortugues d’aquari. Els seus responsables asseguren que no sols poden transmetre malalties, com la salmonel·losi, sinó que després de ser abandonades en el medi natural poden arribar a desplaçar a les tortugues autòctones. És el que li ha ocorregut a la tortuga d’estany, que s’ha vist afectada per la tortuga de Florida, l’apetit voraç de la qual posa en perill la seva supervivència.

Per això, aquests experts aconsellen als ciutadans que siguin responsables a l’hora de comprar un d’aquests animals i als venedors que proporcionin informació sobre la biologia i els requeriments de les mascotes que embenin, de manera que els compradors puguin valorar abans de portar-les-hi si seran capaços de cuidar-les.