Alguns tòpics sobre els mosquits són certs, com la seva preferència per picar a determinades persones, però uns altres són falsos. Ni l’orina és recomanable per a alleujar les picades, ni els aparells d’ultrasons són eficaços per a espantar-los. Així ho recalquen diversos experts en aquests insectes, que expliquen els principals mètodes per a evitar-los, inclosos els ecològics.
Prefereixen més a unes persones que a unes altres?
Les femelles necessiten sang per a posar els seus ous. Per això, són les mosquitas les que piquen, i sí que prefereixen més a unes persones que a unes altres. Roger Eritja i Carlos Aranda, codirectors del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, expliquen que les atreuen diferents estímuls com la temperatura, les formes visuals, les substàncies volàtils de divers tipus i, especialment, el diòxid de carboni (CO₂). “Com cada persona és diferent, produeix una atracció diferent“, afegeixen.
Els aparells d’ultrasons per a espantar als mosquits són “autèntics enganys”Els nens semblen una de les dianes preferides dels mosquits. María Teresa Gómez, professora de Malalties Parasitàries de la Facultat de Veterinària de la Universitat CEU Cardenal Herrera, assenyala que podria haver-se d’al fet que les seves temperatures basals i freqüències respiratòries solen ser més altes que en els adults.
Els aparells d’ultrasons espanten als mosquits?
Eritja i Aranda desaconsellen els aparells d’ultrasons comercialitzats per a espantar als mosquits perquè són “autèntics enganys”. Tampoc recomanen utilitzar orina o amoníac com a remeis “casolans” per a alleujar les picades dels mosquits.
Funcionen els insecticides ecològics?
Els codirectors del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat apunten a la citronella, una planta que repel·leix als mosquits, encara que en efectes molt baixos, i al pelitre, una planta de la qual s’extreuen insecticides. Sobre la resta de plantes que més se citen, asseguren que la seva eficàcia no s’ha provat de manera científica. Ara bé, afirmen que hi ha larvicidas amb bacteris “segurs i ecològics”, però per a ús professional.
La professora Gómez assenyala diverses mesures respectuoses amb el medi ambient que poden ajudar: les teles mosquiteras, el drenatge de certes zones de cria, l’eliminació de llaunes o rodes de cotxes i camions abandonades (acumulen aigua de pluja, llocs idonis per a la seva reproducció) o els animals predadors de mosquits, com a peixos o granotes.
Els insecticides industrials són nocius per a la salut i el medi ambient?
Eritja i Aranda afirmen que si s’utilitzen de manera correcta, els plaguicides químics actuals no han de causar problemes a curt o mitjà termini. A més, segons aquests dos experts, les substàncies que han demostrat efectes nocius per a la salut i el medi ambient s’han prohibit, com la majoria d’organoclorats.
En qualsevol cas, s’aconsella la combinació de diversos dels citats remeis per a combatre l’atac d’aquests éssers.
Són capaços de picar diverses vegades?
Les femelles necessiten omplir-se de sang una vegada per cada posada d’ous i, en general, ho fan en una única picada. No obstant això, si interrompen la seva alimentació, ja sigui per agressions o moviments defensius de les persones i animals, necessiten tornar a picar. Algunes espècies, com el mosquit tigre (Aedes albopictus) o l’Aedes aegypti, poden prendre aquesta sang en diverses picades seguides.
En la seva fase adulta -quan es tornen molestos- poden viure en general entre una setmana i un mes, encara que depèn de l’espècie. Algunes femelles poden fins i tot “hibernar” a l’interior de cases, quadres o caus d’animals.
Quan piquen més?
El moment triat per a buscar el seu aliment depèn també de l’espècie: algunes piquen de dia, com el mosquit tigre, unes altres prefereixen la nit, en altres casos el crepuscle i algunes poden picar les 24 hores. Però en general, el capvespre i el vespre són els moments de major activació de les femelles.
L’espècie que més pica als espanyols és la Culex pipiens, el “mosquit trompeter”, dit així pel soroll que fa en acostar-se a la seva presa, segons María Teresa Gómez. Eritja i Aranda afegeixen altres espècies a la llista de les més molestes a Espanya: Anopheles atroparvus, Culex modestus, Ochlerotatus caspius, Aedes vexans i, des que es va introduir en 2004, el mosquit tigre (Aedes albopictus).
La coïssor no és el principal inconvenient de la picada. Algunes espècies poden transmetre malalties com la malària, la febre groga, el dengue o les filariosis, que causen la mort a milers de persones a tot el món.
