Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Troben a Barcelona les restes d’un nou tipus d’homínid

Aquest descobriment demostra que els primers homínids van evolucionar a l'àrea del Mediterrani

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 03 de Juny de 2009

La prestigiosa revista científica “Proceedings of the National Academy of Sciences” (PNAS) publica aquesta setmana la troballa per part d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) de fòssils d’un nou homínid als Hostalets de Pierola, en’l Anoia (Barcelona).

“Aquestes restes fòssils presenten unes particularitats molt interessants, com per exemple, una cara extraordinàriament plana, i combinen trets primitius amb trets derivats, característics dels grans simis antropomorfos”, indiquen els científics. “La troballa paleontólógico permet fer un pas endavant molt important en la comprensió de l’origen de la nostra família, els ‘Hominidae’. Demostra que els keniapitecinos són el grup germano dels homínids actuals i posa de manifest que l’àrea mediterrània va ser la regió d’origen de la nostra família”, expliquen els investigadors, dirigits per Salvador Moyà-Solà.

Imatge: SINC

Aquestes restes van ser descobertes en 2004 a la zona de l’Abocador de Ca Mata (ACM), als Hostalets de Pierola. La troballa de la cara d’un gran simi fòssil en el jaciment C3-Aj de l’ACM, fins ara desconegut per a la ciència, “ens dona una informació extraordinària per precisar la qüestió de l’origen filogenètic i geogràfic de la nostra família, els ‘Hominidae’, composta per orangutanes, ximpanzés, bonobos, goril·les i humans”, precisen els experts catalans.

“Anoiapithecus brevirostris”

El nou homínid ha estat batejat amb el nom científic d’Anoiapithecus “brevirostris”, fent esment a la comarca on es troba el municipi d’Els Hostalets i al fet que el nou primat té una morfologia facial molt moderna. “De manera col·loquial ho hem batejat amb el nom de ‘Lluc’ (en ser un individu mascle). Aquest nom prové del fet que ‘Lluc’ en llatí significa ‘el que il·lumina’, i la informació que aquest nou fòssil ens proporciona és tan important que ens permet resoldre algunes incògnites clau sobre l’origen de la família ‘Hominidae’”, expliquen els investigadors.

El nou gènere i espècie s’ha descrit a partir d’un crani parcial que conserva la majoria de la cara i la mandíbula associada. L’exemplar combina un conjunt de característiques que fins ara no s’havien trobat mai en el registre fòssil. D’una banda, presenta una morfologia facial molt moderna, amb un prognatisme del musell bastant reduït, que dins de la família ‘Hominidae’ només s’observa en el gènere ‘Homo’.

Sospita confirmada

Fins ara, només existia la sospita que un grup d’homínids primitius anomenats “keniapitecinos” (coneguts en el Miocè Mitjà d’Àfrica i Euràsia) podien ser el grup ancestral del com derivarien els homínids. Aquesta hipòtesi no havia pogut ser verificada mai, ja que no es disposava del material paleontològic adequat per poder fer-ho. Així doncs, encara que en el passat els “keniapitecinos” ja s’havien proposat com el candidat a grup germano, o més proper, dels homínids, el fet que el material disponible estigués tan fragmentat havia impedit testar aquesta hipòtesi. Ara ja hi ha arguments que la recolzen.

Aquest descobriment permet identificar dos possibles candidats com a formes ancestrals dels homínids (“Kenyapithecus” i “Griphopithecus”), i considerant que aquests dos gèneres no són encara membres de la família homínida, al no mostrar els caràcters diagnòstics bàsics de la mateixa, “és molt obvi que l’origen de la nostra família és un fenomen que va tenir lloc a l’àrea mediterrània” fa entre uns 15 i 13 milions d’anys, expliquen els investigadors.

Moyà i els seus col·laboradors consideren que els homínids podrien haver-se diversificat originalment a Euràsia a partir dels seus avantpassats “keniapitecinos” d’origen africà. Més tard, els avantpassats dels grans antropomorfos africans i éssers humans s’haurien dispersat de nou cap a Àfrica. Malgrat això, els autors no exclouen completament la possibilitat que els ponginos (orangutanes i les formes relacionades) i els homininos (els éssers humans i els antropomorfos africans) evolucionessin per separat a Euràsia i Àfrica, respectivament, d’avantpassats “keniapitecinos” diferents. El projecte als Hostalets de Pierola continua, i els investigadors estan segurs que en el futur es trobaran restes que proporcionaran nova informació clau, que permeti provar aquesta última hipòtesi.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions