Conèixer l’origen dels terratrèmols en el mar d’Alborán és un dels majors atractius per a la comunitat científica internacional interessada en l’activitat sísmica del marge meridional de la Península Ibèrica. Investigadors espanyols han descobert ara estructures geològiques en la perifèria de la illa d’Alborán -illot d’origen volcànic, situat entre el litoral d’Almeria i el nord d’Àfrica- que podrien tenir una incidència rellevant en la formació de terratrèmols, segons informa Plataforma SINC.
Aquests experts, de l’Institut Español Oceanogràfic (IEO), de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i de la Universitat de Cadis, han obtingut imatges amb una sonda d’escombratge lateral que han permès establir l’origen i la distribució de les falles que afecten a materials antics i als més recents. En total, s’han cartografiat 195 fractures que afecten a les roques volcàniques.
Un equip d’investigadors ha definit estructures geològiques que podrien tenir una incidència rellevant en la gènesi de terratrèmols
L’anàlisi d’aquestes fractures mostra que la seva formació es relaciona amb la reactivació de falles d’adreça nord-oest-sud-est, que compartimentan la Dorsal d’Alborán en blocs, en comptes de deure’s a les grans estructures d’adreça nord-est-sud-oest que controlen l’orientació de la Dorsal. Les conclusions d’aquesta recerca es publiquen en “Geo Marine-Letters“.
“S’ha definit l’existència d’altres estructures menors d’adreça gairebé ortogonal a l’estructura principal que podrien tenir una incidència rellevant en la gènesi de terratrèmols”, assenyala l’autor principal de l’estudi, Adolfo Maestro, investigador de l’IGME.
Convergència entre plaques
Per explicar la reactivació de les falles és necessari comprendre la geologia del mar d’Alborán. Segons els científics, la recent evolució de la conca d’Alborán es relaciona amb el procés de convergència entre les plaques euroasiàtica i africana, a causa del moviment d’aquesta cap al nord. Aquest procés dona lloc a un desplaçament cap a l’oest del bloc d’Alborán, i a la formació d’escorça oceànica en la conca Algero-Balear.
L’interès de l’estudi resideix, segons Maestro, a establir “la importància que té la reactivació d’estructures geològiques antigues, sota el camp d’esforços actual, en la deformació de materials recents a partir de l’estudi de falles d’escala mètrica a decamétrica que afecten als materials volcànics d’edat Miocè superior (aproximadament nou milions d’anys) que es localitzen en la plataforma continental de la illa d’Alborán”.
