Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un 43% del litoral mediterrani s’ha urbanitzat entre 1987 i 2005

Això comporta "greus conseqüències" sobre la biodiversitat i les platges, a més d'incrementar el risc de temporals
Per EROSKI Consumer 29 de gener de 2012

El litoral mediterrani ha registrat un procés “accelerat” i “intens” d’urbanització del sòl en els primers quilòmetres del litoral durant el període 1987-2005, fins a aconseguir un 43% de sòl artificial. S’han urbanitzat al llarg d’aquest temps més de dues hectàrees cada dia en els primers 500 metres de litoral, en passar de 58.000 a 72.000 hectàrees en sol 18 anys. Aquestes són les conclusions d’un estudi presentat per Fernando Prieto, investigador d’AEVAL (Agència Estatal d’Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels Serveis), a l’I Congrés Iberoamericà de Gestió Integrada d’Àrees Litorals que organitza la Universitat de Cadis (UCA), en el qual han participat més de 300 investigadors d’una vintena de països.

L’ocupació “immediata” de la primera línia del litoral té “greus conseqüències” sobre el flux de materials en la costa, la biodiversitat i les platges, a més d’incrementar el risc de temporals i tempestes, etc., segons va explicar Prieto. A més, aquests riscos “s’accentuaran amb l’escenari previsible de canvi climàtic”, va afegir Prieto. Les pitjors xifres quant a aquesta tendència es troben en el Mediterrani, on, a la franja que abasta els primers 500 metres de costa, hi ha un 43% de sòl artificial.

S’observa un “procés de basculación de la població espanyola cap al litoral”, la qual cosa s’ha denominat la litoralización de la població espanyola, va apuntar l’investigador. La manifestació “més clara” és que el 44% de la població viu en municipis costaners que amb prou feines representen el 7% del territori. “De seguir les tendències actuals, en tan sol 125 anys, la superfície que ocupa aquesta franja estaria completament urbanitzada”, va afegir.

També les zones portuàries han tingut un destacat increment en aquests anys, ja que registren un 29% quant a superfície, repartida en 26 ports. Prieto va explicar que la política portuària “de forta competència fa que tots vulguin ser més grans, la qual cosa provoca que es trobin sobredimensionats”. A més, Prieto va recordar que “França solament té sis grans ports enfront dels 26 que desitja tenir Espanya”.

Prieto va destacar que la franja litoral és un recurs “molt atractiu, escàs (la franja de 500 metres és tan sol el 0,5% del territori) i no renovable”, en el qual, des del punt de la vista de la sostenibilitat, “s’han de minimitzar les taxes de consum i propiciar la reutilització del”mateix . “És necessari deixar litoral i costa per a les generacions futures, sobretot per ser un ecosistema tan valuós, estratègic i irreemplazable”, va assenyalar.