Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un aiguamoll d’Huelva protegit pel seu valor ecològic rep contaminants de diversos rierols

L'espai està amenaçat per l'activitat industrial, l'acumulació de residus perillosos, l'expansió de l'agricultura i l'extracció excessiva d'àrids

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 12 de Gener de 2011

L’aiguamoll Estero de Domingo Rubio, situat prop del Paratge Natural Marismas de l’Odiel, en l’estuari d’Huelva, compta amb proteccions regionals, nacionals i internaciones pel seu valor ecològic. No obstant això, els seus rierols tributaris i la ria d’Huelva li aporten contaminants d’origen antropogénico que poden afectar a la qualitat de l’aigua i a l’ecosistema, segons adverteix una recerca de la Universitat de Sevilla (US).

L’activitat industrial, les acumulacions de residus perillosos, l’expansió de l’agricultura i l’extracció excessiva d’àrids (material granulado per a la construcció) són les principals amenaces de l’aiguamoll Estero de Domingo Rubio, el règim del qual mareal exerceix un paper “crucial” en el transport i dispersió dels contaminants, expliquen des de la US. L’aiguamoll apareix “inundat de forma periòdica amb alts nivells d’elements dissolts com a coure (Cu), arsènic (As), cadmi (Cd), cobalt (Co), crom (Cr), níquel (Ni) i zinc (Zn), que procedeixen de les aportacions d’aigües de l’estuari ja afectades per la contaminació minera”, assegura Cinta Barba-Coratjós, coautora del treball i investigadora de la US.

L’estudi, publicat en “Marine Pollution Bulletin”, afirma que el canal de marea de l’aiguamoll rep també lixiviados àcids (líquids contaminants) derivats d’abocadors de residus de sulfurs, canonades d’efluents industrials i plantes químiques abandonades, que contribueixen a l’enriquiment “” metàl·lic. L’agricultura, amb l’aportació de nitrats i fosfats pel vessament agrícola, és una altra font important de contaminació difusa en l’aiguamoll, afirma Barba-Coratjós. “Domingo Rubio també rep de l’estuari d’Huelva fluxos de fosfat de les basses de fosfoyeso existents en el marge dret del riu Negre”, afegeix la investigadora.

Estudis anteriors ja van documentar a través de biomarcadores moleculars que la contaminació a l’àrea té conseqüències i efectes biològics en sòls i plantes a la zona de l’aiguamoll. A això s’afegeix l’alteració de la hidrodinàmica local, que té “un efecte negatiu en l’ecosistema, modifica les seves concentracions naturals d’elements pesats i posa en risc a les comunitats faunístiques que en ell habiten”, apunta Barba-Coratjós.

A causa de la construcció de carreteres que han format barreres hidrològiques a la zona alta de l’Estero de Domingo Rubio, l’aiguamoll explica ara amb dues zones hidrològiques i mediambientals diferents: una zona de marisma -amb abundant vegetació halófila (característica dels sòls salins)-, i una zona lacustre -amb vegetació aquàtica i de ribera-. “Ambdues zones estan drenades per una xarxa d’afluents efímers, afectats pels cultius de regadiu intensiu i les activitats industrials”, declara la investigadora. L’àrea de la llacuna i els rierols de la conca també estan afectats pels lixiviados de les intenses labors agrícoles, sobretot del cultiu de maduixa, que es realitzen a la zona, assenyala la científica.

No obstant això, els investigadors indiquen que en l’actualitat es desenvolupen labors de restauració hidrològica i adequació ambiental a la zona de la llacuna de l’Estero. Aquestes actuacions es desenvolupen gràcies a la cooperació de la Junta d’Andalusia i els Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (UE).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions