Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un estudi reflecteix l’alt consum energètic del sector forestal a Espanya

Proposa utilitzar maquinària més efectiva i usar biocombustibles per a una producció més sostenible

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 13deSetembrede2009

Dos dels països europeus amb major producció de fusta per a pasta paperera són Espanya i Suècia, si ben el primer usa per a això majors quantitats d’energia que el segon. Una recerca duta a terme per científics espanyols i suecs ha conclòs, després de comparar les càrregues ambientals procedents de les operacions forestals, que l’escenari espanyol requereix més despesa energètica que el suec, indica el Servei d’Informació i Notícies Científiques (SINC). Els investigadors proposen enfront d’això millores com l’ús de biocombustibles per a una producció forestal més sostenible.

Els científics han estudiat per predir les conseqüències de les operacions forestals les espècies madereras més importants en l’elaboració de pasta paperera, com les plantacions d’eucaliptus (Eucalyptus globulus) a Espanya i les d’avet noruec (Norway Spruce) i pi escocès (Scots Pine) a Suècia. La principal conclusió és que, sota les mateixes condicions ambientals, l’escenari suec requereix menys energia que l’espanyol a causa del tipus i quantitat de fusta produïda. D’aquesta manera, la producció i subministrament de pasta paperera a Espanya suposa un 7% més d’energia que a Suècia, segons es reflecteix en l’article publicat recentment en “International Journal of Life Cycle Assessment”.

“Hi ha grans diferències, però diverses etapes són problemàtiques en tots dos escenaris”, explica Sara González, autora principal i investigadora de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que ha treballat en col·laboració amb l’Institut de Recerca Forestal de Suècia. I és que l’alta dosi de fertilitzants, l’etapa de subministrament de la fusta a la fàbrica, la seva cort i el seu transport a la pròpia muntanya contribueixen “considerablement” a impactes com l’acidificació, eutrofització i escalfament global, explica la científica.

Pel referent al cas espanyol, els científics proposen usar maquinària més efectiva en les etapes de silvicultura i collit, doncs el consum energètic és més alt que el suec. Per a Suècia, els investigadors proposen la reducció de la quantitat de fusta importada (procedent sobretot dels països Bàltics) i l’ús del tren per al subministrament de la fusta en lloc del vaixell. A més, la introducció de biocombustibles, com la pròpia biomassa forestal, pot ser “una opció de millora en tots dos casos d’estudi per reduir l’impacte ambiental associat a les operacions forestals”, assenyala González.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions